Lia Sampai: «Faig cançó d’autor perquè és una música més íntima»

La cantautora Lia Sampai (Barcelona, 1995) ha tret enguany, juntament amb Adrià Pagès, el seu primer disc, La Fada Ignorant. Un total de 10 cançons que recorren els sentiments i les històries d’aquesta cantautora amb arrels a les Terres de l’Ebre. Entre altres cites musicals a Cerdanyola, Lleida i Barcelona, el 14 de setembre actuarà en un esdeveniment privat a l’Antiga Estació de Benifallet, i el dia 15 en un concert navegant per l’Ebre (18.30 hores) a bord de Lo Sirgador.

L’any 2017 decideix partici-par en un concurs a Tortosa. Abans d’aquesta experiència, quan naix la seva passió per la música?

De petita, havia fet música com activitat extraescolar i ho vaig acabar deixant. Al cap dels anys, no sé com va ser exactament, jugant i provant amb la guitarra em vaig inventar cançons. Al principi, les ensenyava a la meva família i als meus amics. I em van animar a presentar-me al Concurs de Cantautors de Tortosa, i vaig rebre el segon premi.

En què estaven inspirades aquestes primeres cançons?

La primera que vaig fer va ser quan va morir la meva àvia. Va ser Te’n vas volant. Volia ser una mena de comiat, com un homenatge a la seva persona. Després, les cançons que van venir també van ser per algú en concret: un amic, una amiga, un familiar... Sempre escrivia per algú proper a mi, encara que les cançons potser no ho reflecteixen directament.

Sempre s’ha inspirat en moments de la seva vida i persones del seu entorn?

Sí. D’altres vegades també a través d’una història, una mica més fantasiosa, i dels seus personatges. Hi ha cançons que parlen d’una flor, d’altres d’una fada... Tot és per algú o per un moment en concret.

Què ha canviat des d’aquell concurs a Tortosa?

En aquell moment, vaig començar a creure que el que feia agradava a la gent i que podia anar més enllà. Això és el que em va animar a continuar presentant-me a altres certàmens. Vaig seguir fent concursos sense fer concerts. La cosa és que en els concursos que vaig participar sempre vaig rebre algun reconeixement i això em va fer tirar endavant, fins que em van donar el primer premi en el Concurs de Cantautors d’Andorra, i que era gravar un disc. Aleshores, vaig veure que podia anar més enllà.

Aquest primer disc és ‘La Fada Ignorant’ i compta amb el guitarrista Adrià Pagès.

Inclou 10 cançons. Cada cançó parla d’una cosa que aquest personatge desconeix i que descobreix amb cada tema. A més, és curiós perquè és una barreja de català occidental i oriental, i valencià. Com que cada cançó és per una persona o un moment, hi ha cançons que tenen a veure més amb mi i amb la meva família i són en català occidental perquè la meva família ve de les Terres de l’Ebre i de València; i les altres que parlen del que m’ha passat a Barcelona són en català oriental.

Faig cançó d’autor perquè és una música més íntima. La paraula té molt de pes, la lletra és la que traça la història i el fil de la cançó. També té un punt poètic i em recorda a cançons d’Ovidi Montllor i Raimon. A part d’ells, també hi ha cantautors actuals que trobo molt interessants, tot i que jo no m’assemblo a ells, i que són El Kanka i el Niño de la Hipoteca, i Rozalén també m’agrada molt com canta. Tots són referents.

Primer els concursos i després els concerts. Com viu cada experiència?

Cada concert és diferent, en un espai i amb públic diferent, i no saps mai què et trobaràs. És una mena d’incertesa i neguit. Aprens que el que et fa estar al lloc i el moment adequat és que tu estiguis disponible al que pugui passar i oberta a tot el que et ve. Aleshores, gaudeixes de cada moment que et pugui passar.

I els concursos?

Ara som un equip l’Adrià Pagès i jo, i estem comprovant si les nostres cançons agraden al públic. Participar en concursos és ara una experiència menys íntima perquè estic acompanyada per ell.

En els concerts també comparteixen escenari.

Estar acompanyada em dóna més tranquil·litat pel que fa a llibertat, perquè puc expressar-me molt més amb el cos. En canvi, abans, en tenir la guitarra a les mans era més difícil. Ara quan canto bellugo molt els braços i la gent em diu que faig uns moviments molt característics amb les mans, i que acompanyen les paraules. També em dóna tranquil·litat perquè l’Adrià és un molt bon acompanyat i molt bon músic.

Compagina la música amb els estudis d’interpretació a l’Institut del Teatre. Què li aporta?

El que he après és que, al final, quan cantes una cançó i contactes amb la gent és perquè tens la necessitat de dir alguna cosa, i això té molt a veure amb el que he après a l’Institut del Teatre. La necessitat de comunicar que té un personatge és el que vehicula el seu paper en l’obra. Si cantes per cantar, no anem enlloc. A més, els estudis d’interpretació també m’han donat més coneixement personal, la qual cosa fa que tingui més accés a tots aquests sentiments.