L’illa de bous tindrà corralines i un entrador per gestionar millor els animals

L’illa de bous custòdia imponent el riu Ebre, més de 20 hectàrees componen aquest singular paratge d’arena blanca i arbres centenaris (salzes blans i xops principalment).

Característica peculiar que dota a la zona d’una atmosfera pròpia i atípica, protagonitzada en gran mesura per camps d’arròs. L’illa, però, no destaca per la seva vegetació o per la seva extensa dimensió, ja que no és l’única illa que té el riu Ebre i tampoc és la més gran, sinó que allò que la fa diferent és la presència de bous. Perquè les Terres de l’Ebre tenen aquesta habilitat de fer-te oblidar que estàs a Catalunya per transportar-te en indrets exòtics i aliens.

L’origen dels bous a l’Illa

Els bous no van aparèixer a l’Illa per gràcia divina, tot es remunta l’any 1940, quan el ramader Pedro Fumador «el xarnego» va portar una part del seu ramat a l’illa. A poc a poc, i amb el pas del temps, els bous van donar-li identitat a l’illa que va passar de ser l’Illa de Vinallop a denominar-se l’illa dels Bous. No va ser fins al 1995 quan la Generalitat de Catalunya va afegir l’illa dins del Pla Especial d’Interès Natural. En aquest moment es va plantejar treure els animals, però finalment es va decidir que alguns bous i vaques es quedessin, ja que ajudaven al manteniment de la biodiversitat de l’illa, netejant el sotabosc.

Contínues crisis

Des de fa uns anys, l’illa ha sigut motiu de confrontació constant entre animalistes, ramaders i pel mig la Generalitat, que tampoc tenia massa clar què calia fer. Tot va començar, l’any 2012 quan van aparèixer als mitjans diferents fotografies de bous en un estat de desnutrició avançat. L’illa, tot i ser gran, té uns recursos limitats: està composta majoritàriament d’arena i l’herba que hi ha és escassa.

Això sumat a la sobre població bovina de l’illa i la gran sequera que afectava el territori en aquella època, va causar aquesta nefasta situació. Però després d’aquest soroll, l’atenció mediàtica va baixar i va arribar l’oblit i en conseqüència, l’abandonament; no per part dels voluntaris, sinó per part de l’administració. Els animals van anar sobrevivint gràcies a la benevolència de la gent, que dia rere dia, es traslladaven a l’illa com podien i alimentaven els animals.

És important apreciar que aquests voluntaris eren tant taurins com animalistes, perquè tot i que aquests dos col·lectius no van mai a una, amb el cas de l’illa, tenien un objectiu en comú: salvar els animals del parany que s’havia convertit la seva pròpia casa. La séquia del 2012 es va repetir l’any 2016 i finalment l’any 2018, punt àlgid del debat sobre bous.

La figura del ramader

Finalment aquesta disjuntiva va arribar a bon port, i a finals de 2018 la Generalitat va anunciar l’adjudicació de tres contractes menors, per un valor total de 30.000 euros. Dins d’aquests contractes, trobem la incorporació d’un ramader, Paco Palmer i un veterinari Jordi Vendrell. A banda, també es preveu la construcció d’un tancat de fusta on els animals seran triats, sanejats i, també esterilitzats. Perquè és necessari reduir el nombre de bous (actualment en són 22).

L’objectiu és que en un futur es puguin alimentar amb els recursos propis de l’illa, sense ajuda exterior. A més també s’habilitarà un embarcador, a banda i banda del riu Ebre, per facilitar l’accés del ramader i el veterinari a l’illa. Aquestes actuacions permetran fer els primers controls sanitaris als bous de l’illa.

Tot un pas que finalment l’administració ha decidit donar. Tant el ramader com el veterinari estan esperançats amb aquesta tasca, i confien que a poc a poc la situació de l’illa es vagi normalitzant i d’aquesta manera, consolidar el santuari dels bous.