L'olivera 'La Farga de l'Arión' d'Ulldecona té una edat estimada de 1.701 anys

Un estudi de datació de la Universitat Politècnica de Madrid determina que aquest arbre hauria estat plantat cap a l´any 314, en època de dominació romana de la península

19 mayo 2017 22:32 | Actualizado a 22 mayo 2017 18:01
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

L’olivera Farga de l’Arión, situada al terme municipal d’Ulldecona i catalogada com a arbre monumental per la Generalitat, té una edat estimada de 1.701 anys. Així, s’hauria plantat cap a l’any 314 després de Crist, encara en època de dominació romana del territori, en temps de l’emperador Constantí I.

Així ho estableix la datació duta a terme per experts de la Universitat Politècnica de Madrid. L’estudi, donat a conèixer ahir, ha estat dirigit pel catedràtic de Dasometria de l’Escola tècnica superior d’enginyers de muntanyes, forestals i de medi natural de la UPM, Antonio Prieto, que s’ha encarregat de datar també una altra olivera del territori del Sénia, en aquest cas del Museu Natural de la Jana (Baix Maestrat).

L’arbre conegut com la ‘Farga del Pou de Mas’ tindria una edat estimada de 1.182 anys, de manera que va ser plantat cap a l’any 833, en l’època d’assentament musulmà a la península, sota l’emirat d’Abderraman II.

L’estudi fet públic ahir situa l’olivera monumental d’Ulldecona com l’arbre datat més antic de la península i entre els més vells de tot el món, segons va detallar Prieto.

El treball científic de datació, que ha estat patrocinat per la fundació del Banc Santander a instàncies de la Mancomunitat de la Taula del Sénia, ha estat un procés complex. «No ha sigut possible o efectiu aplicar procediments com el carboni 14, la química de la fusta o la mesura dels anells de creixement i per això s’ha hagut d’idear una nova metodologia de forma expressa per a aquests arbres» va explicar el catedràtic.

S’ha comptabilitzat el perímetre dels arbres a 50 centímetres del sòl, i amb telemetria làser s’ha aixecat la secció i amb unes funcions i càlculs específics s’ha pogut fer aquesta datació.

«Hem observat oliveres monumentals d’arreu de l’Estat i també d’altres països, entre ells les de la Muntanya de les Oliveres de Jerusalem, que no daten de l’època de Crist, sinó de les Croades», segons va detallar Prieto.

Tere Adell, gerent de la Mancomunitat de la Taula del Sénia, ens que des de fa anys treballa en la conservació i valorització d’aquest patrimoni natural com a font de desenvolupament del territori, va agrair als propietaris de les finques la conservació al llarg de les generacions d’aquests arbres monumentals.

Per la seva banda, Lluís Porta, un dels propietaris, va agrair la tasca de promoció que s’ha implementat en els darrers anys per part de les administracions i en especial de la Taula del Sénia.

Recepta romana

Actualment aquestes oliveres monumentals encara estan en ‘actiu’ i amb les olives que produeixen s’elaboren fins a vuit olis gurmet certificats, comercialitzats per vuit molins i cooperatives catalanes i valencianes.

La presentació de l’estudi va cloure, precisament, amb la degustació d’aquests olis i de receptes elaborades per treure’n tot el potencial, entre elles un tipus d’olivada amb herbes del camp que es remunta a l’època romana.

 

Comentarios
Multimedia Diari