La PDE denuncia l’espoli d’aigua i la fuga de talent

Ja són dinou els anys que té la tradicional Piraguada popular de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE). Eren les dues del migdia i des del Pont Roig o Pont del Tren, la vista era magnífica; riu amunt, unes desenes persones anaven descendint. Formes sinuoses i acolorides, que per un moment semblaven ser tan sols un, acompanyaven el cabal del riu i arribaven a la seva destinació després de 12 quilòmetres.

Aquest cabal, tan important i significatiu, que ha engendrat pedreta a pedreta, el nostre apreciat i únic Delta de l’Ebre. Perquè les lluites de la PDE poden ser moltes, però totes tenen la mateixa finalitat: protegir-lo.

Cada any la piraguada mira de reivindicar algun aspecte sobre el Delta, aquest doncs, ha estat el torn del «desequilibri econòmic, mediambiental i la pèrdua de persones» que han sofert les Terres de l’Ebre amb el mini transvasament de l’aigua cap a Tarragona, coincidint amb el trentè aniversari de la creació del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT).

Joan Antoni Panisello, un dels portaveus de la PDE, demanà que es reverteixen els cabals del riu al·legant que no es pot sostenir l’economia d’un territori amb «els recursos que no tenen i mantenir aquesta infraestructura espoliant-ne un altre».

200 participants

Enguany, en la piraguada van participar unes 200 persones que van recórrer dotze quilòmetres des de Xerta, parant a Aldover, fins a arribar a Tortosa. Allí van fer l’acte reivindicatiu, sota les  pintada de «no al transvasament»  i  «lo riu és vida». 

Obres de la PDE, que amb el temps, s’han convertit amb un símbol de la citat. Són el record de l’inici de la revolta, que ens va fer pujar l’autoestima. 

Perquè va ser llavors, quan Catalunya es va tornar a fixar amb les Terres de l’Ebre.  Els participants de la piraguada, però, es van aplegar ahir al matí a l’embarcador de Xerta a quarts de deu d’aquest matí. Un dia clar i serè, sense vent, fet que facilitava molt aquest descens. 

Els organitzadors amb esforç i  paciència, explicaven a tots dels participants les indicacions de seguretat per a dur a terme el descens. Un cop tothom havia recollit  la seva armilla salvavides i  la canoa posaven rumb cap a Tortosa a uns dotze quilòmetres. 

L’autopista del segle  passat

El riu tornava a cobrar vida, tornava a ser aquesta autopista que que era en èpoques passades.  En canoes individuals o bé dobles, els participants van iniciar el recorregut. La primera parada va ser a Aldover per esmorzar. «És la festa de fi de curs, que fem cada any per fer balanç, ja que ens posem dins del riu i en veiem l’estat amb els nostres propis ulls», ha explicat Mireia Palos, una de les organitzadores.

«L’aigua porta riquesa i futur»

Aquesta lluita també la comparteix Panisello, que va reiterar que enguany es compleix 30 anys que l’aigua de l’Ebre: «porta riquesa, futur i progrés al Camp de Tarragona». Davant d’aquesta situació, va dir que «potser seria el moment que les indústries i els ajuntaments receptors que han tingut prou temps per ser autosuficients deixin de dependre de l’Ebre». Per això, el portaveu va demanar que de manera gradual es reverteixin els cabals i insistí que els transvasaments «no vertebren un país», sinó el contrari.