Más de Ebre

L'àrea nuclear aplaudeix l'impacte econòmic d'allargar les plantes

Alcaldes i polítics de les zones de Vandellòs II i Ascó no s´oposen a la renovació dels permisos per operar, que caduquen entre el 2020 i el 2021, si la seguretat de les instal·lacions és màxima

Andreu Caralt

Whatsapp
Imatge de la torre de refrigeració de la central nuclear d´Ascó, amb el nucli urbà de la població, al fons de la imatge. Foto: JOAN REVILLAS

Imatge de la torre de refrigeració de la central nuclear d´Ascó, amb el nucli urbà de la població, al fons de la imatge. Foto: JOAN REVILLAS

El debat està obert, i no ha fet més que començar. L’autorització d’explotació del complex nuclear Vandellòs II caduca el 21 de juliol de 2020, i la d’Ascó, el 2 d’octubre de 2021. Si el Govern central no aprova els permisos de renovació que es presentaran el 2019 i 2020, les nuclears catalanes tancarien portes. El període de 40 d’anys per al qual van ser dissenyades s’esgota també a mitjà termini: Ascó I el 2022, Ascó II el 2025 i Vandellòs II el 2027.

Organitzacions ecologistes i partits polítics d’esquerra esperen fa anys aquesta conjuntura i demanen al Govern central descartar les peticions de renovacions perquè superarien, en tots els casos, la vida útil d’unes instal·lacions que consideren envellides, perilloses i contaminants.

Per això, ha caigut com un gerro d’aigua freda per a les seves aspiracions la decisió del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) d’autoritzar els propietaris de la nuclear de Garoña (Burgos) a operar 14 anys més, fins al 2031, quan s’hauran complert 60 anys de la seva posada en marxa. La planta, per cert, està desconnectada des del 2012 i ha d’executar inversions per valor d’uns 150 milions d’euros per assolir els estàndards de seguretat exigits per l’organisme regulador.

L’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II (ANAV), participada per Endesa i Iberdrola i propietària de les dues plantes atòmiques, ha insistit en els últims anys en la voluntat de continuar operant com a mínim fins als 60 anys. De fet, abans del 31 de desembre de 2017, presentarà un primer document al CSN per la renovació de Vandellòs II, i abans del 31 de desembre de 2018, per la renovació d’Ascó. Podria demanar un permís per operar 10, 15 i, fins i tot, 20 anys més.

Un Partit Popular en minoria governarà presumiblement fins a les pròximes eleccions a finals del 2020, quan ja s’haurà d’haver decidit si les nuclears catalanes continuen o no actives. Els populars sempre s’han mostrat favorable a l’energia nuclear, apel·lant a la garantia del subministrament elèctric i a l’impacte econòmic que generen.

Una factura més cara?

Aquesta setmana diversos mitjans han rescatat un impactant argument favorable al parc nuclear de l’extitular d’Indústria, José Manuel Soria, quan advertia que, si es tancaven les nuclears, la factura elèctrica pujaria entre un 25 i un 30%. Soria utilitzava l’argument l’any 2015, sostret d’una simulació realitzada per l’Operador del Mercat (OMIE) dels anys 2009-2013, per justificar la construcció del magatzem de residus nuclears estatal.

El parer polític en les àrees afectades és majoritàriament favorable a l’allargament de la vida de les nuclears. Així s’han expressat, amb matisos, els alcaldes d’Ascó, Vandellòs, la presidenta del Consell de la Ribera d’Ebre i el representant a la mateixa comarca de l’Associació de Municipis en Àrees Nuclears (AMAC). Aplaudeixen l’impacte econòmic en forma d’impostos, sobretot si s’aplica el nou impost nuclear català, i l’estabilitat laboral. Per contra, exigeixen els nivells màxims de seguretat i una solució definitiva a l’acumulació i tributació dels residus nuclears.

Sí, si hi ha seguretat

L’alcalde d’Ascó, Josep Maria Buixeda, és taxatiu. «Allargar les nuclears seria una gran bombolla d’oxigen per al municipi. Esperem que l’Estat, que confia en l’energia nuclear, renovi la llicència». A parer seu, a Ascó els reactors estan a punt per continuar operant «fins i tot 20 anys més», a diferència de Garoña, on el CSN ha fet una aposta «arriscada» sense haver executat les millores necessàries.

La presidenta del Consell de la Ribera d’Ebre, Gemma Carim, posa per davant la màxima seguretat de les instal·lacions. «Si el requisit es compleix, poden operar 40 o 60 anys, és la meva opinió». De la mateixa manera, l’alcalde de Vandellòs, Alfons Garcia, apel·la al principi de seguretat abans de plantejar qualsevol renovació, que rebria com una bona notícia perquè permetria «perllongar» l’elevat impacte econòmic generat per les nuclears.

I els residus?

Ara bé, Garcia, i també l’alcalde de Móra d’Ebre i delegat d’AMAC, Joan Piñol, reiteren que cal resoldre l’acumulació i tributació dels residus. Ascó ha construït un magatzem a l’aire lliure a l’interior de la planta i els ajuntaments volen que tributi. L’Estat, d’altra banda, tramita amb lentitud el magatzem per als residus de tot el parc nuclear. «Estic preocupat perquè s’ha de parlar de tot, resoldre l’assumpte dels residus i el territori ha de tenir veu. I fins ara, ben poca cosa se’ns ha consultat», sentencia Piñol.

calde de Vandellòs, Alfons Garcia, apel·la al principi de seguretat abans de plantejar qualsevol renovació, que rebria com una bona notícia perquè permetria «perllongar» l’elevat impacte econòmic generat per les nuclears.
I els residus?
Ara bé, Garcia, i també l’alcalde de Móra d’Ebre i delegat d’AMAC, Joan Piñol, reiteren que cal resoldre l’acumulació i tributació dels residus. Ascó ha construït un magatzem a l’aire lliure a l’interior de la planta i els ajuntaments volen que tributi. L’Estat, d’altra banda, tramita amb lentitud el magatzem per als residus de tot el parc nuclear. «Estic preocupat perquè s’ha de parlar de tot, resoldre l’assumpte dels residus i el territori ha de tenir veu. I fins ara, ben poca cosa se’ns ha consultat», sentencia Piñol.

Temas

  • EBRE

Comentarios

Lea También