L’univers de Kikol Grau, a l’Escola d’Art de Tortosa

La mostra ‘Dame pank y dime tonto’, produïda per la Virreina, arriba a les Terres de l’Ebre

26 diciembre 2018 11:43 | Actualizado a 26 diciembre 2018 11:44
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

Ja es pot visitar a l’Escola d’Art de la Diputació a Tortosa la mostra ‘Dame pank y dime tonto’, produïda per la Virreina Centre de la Imatge de Barcelona i que per primer cop es pot veure a les Terres de l’Ebre fruIt d’un acord de col·laboració entre ambdues institucions. 

‘Dame pank y dime tonto’ és una mostra antològica sobre la trajectòria del realitzador audiovisual Kikol Grau (Barcelona, 1971) i es poden veure nombrosos materials extrets de l’arxiu personal de l’autor, com cartells, fotografies, cintes de vídeo, màquines de videojocs vintage, portades de discos, còmics que li han servit d’inspiració o els seus dibuixos que apareixen EN pòsters, fanzins o guions. Un conjunt de materials que són clau per comprendre l’imaginari pertorbador i irreverent del realitzador, on destaquen la sèrie de micos bojos que sorprèn els visitants. 

L’exposició recull l’obra de Kikol Grau des dels seus inicis a TV Clot i BTV a mitjan anys 90 fins a les seves produccions més recents. La mostra, comissariada per Valentín Roma, s’ha pogut veure fins no fa gaire a la Virreina Centre de la Imatge i, en certa mesura, és una radiografia de la història política, televisiva i musical entre els anys vuitanta el present, amb un èmfasi particular en el panorama audiovisual alternatiu e independent de Barcelona. 

L’exposició s’estructura en tres grans apartats. El primer recull els curtmetratges i muntatges audiovisuals dels inicis de Kikol Grau com Impenetreibol escroto (1992), K-fre! Desde Plutón con amor (1994-1995), Docutrola: Cómo convertirse en un pirata de la televisión (2001-2002) o El señor de los gramillos (2010).

En un segon apartat es compila la seva producció televisiva a partir de programes emblemàtics com Por la Kara TV (1994-1998) o Gabinete de crisis o 3 minutos para el fin del mundo (2017), miniprograma creat per a web. Per últim, el tercer apartat fa un recorregut per la filmografia de Kikol Grau, amb pel·lícules com Objetivo Gadafi (2013), Las más macabras de las vidas (2014), Inadaptados (2015), No somos nada (2016), Magnicidios españoles y Poe (2017) o Moctezuma-Grau. Descendencia mortal (2017). 

 La mostra artística romandrà oberta al públic fins al 23 de febrer de 2019, amb entrada gratuïta. 

Comentarios
Multimedia Diari