L'èxit de la recollida porta a porta a la Terra Alta

La Terra Alta és la comarca que més i millor recicla de tot Catalunya, segons el balanç del 2015 realitzat per l’Agència de Residus de Catalunya. A les Terres de l’Ebre, la recollida selectiva neta ha estat del 34,29%. En aquest territori durant el 2015 es van recollir unes 88.000 tones de residus municipals, un 0,95% més que l’any anterior. Així, la recollida per càpita, amb un 1,32 kg/hab./dia, se situa lleugerament per sota de la mitjana catalana. La comarca que més recicla és la Terra Alta, i la que menys, el Baix Ebre.

Respecte a municipis, Miravet (Ribera d’Ebre) és el que separa millor els seus residus, amb un índex del 67,48%; seguit de Batea, amb un 61,21%; Prat de Comte, amb un 59,03%, i Pinell de Brai, amb un 53,49% (tots tres a la Terra Alta).

Sens dubte, un dels factors clau a l’hora d’aconseguir aquestes bones xifres és la recollida selectiva porta a porta. A la Terra Alta es porta a terme als dotze pobles de la comarca.

Així, cada municipi té una o dos persones contractades amb un tractor i un remolc que es dediquen a recórrer cada tarda de dilluns a dissabte tot el poble despenjant les bosses de brossa que els veïns deixen al costat de la porta.

Cada dia es recull un tipus de deixalla diferent. Per exemple: a Batea, el poble de la comarca que millor separa els seus residus, els dilluns, dimecres, divendres i dissabtes es recull la matèria orgànica i el rebuig, mentre que els dimarts són per al paper i cartró i els envasos, i els dijous per als vidres i els envasos.

A Batea aquest sistema funciona des de fa uns 15 anys i en alguns altres pobles terraltencs des de fa uns 10. El tractor després s’emporta les deixalles a l’estació de transferència, als afores dels municipis, i d’allí viatgen en camions a les plantes de tractaments de residus corresponents.

«La selecció es fa en origen i per això té molt més resultat», explica el president del Consell Comarcal de la Terra Alta, Carles Luz. «Una bona selecció de la brossa en origen té molt pocs costos econòmics i una gran millora mediambiental. La tendència de la Unió Europea va cap aquí».

Luz detalla que, malgrat els bons percentatges, hi ha encara marge de maniobra per seguir treballant, ja que «la recollida porta a porta implica una constant pedagogia als veïns, sobretot aquells que són nouvinguts o d’altres països amb pràctiques diferents».

Pedagogia per reciclar bé

Així mateix ho valora l’alcalde de Batea, Joaquim Paladella, qui apunta que la mateixa persona encarregada de la recollida disposa d’un adhesiu amb la frase «Brossa no reciclada» que deixa a la bossa de deixalles en cas que no s’haja fet correctament.

«Després aquesta persona avisa l’Ajuntament, que es posa en contacte amb aquella casa i informa que ha de fer per reciclar bé», detalla Paladella.

«Allò que al principi semblava una muntanya, avui ningú ja no ho discuteix. La gent està molt acostumada», apunta per la seua banda Carles Luz. Naturalment, cada poble també disposa d’alguns contenidors de reciclatge per al lliure ús dels usuaris (tot i que amb menor nombre del que els habitants de ciutats més grans poden estar acostumats).

De cara al futur, el president del Consell Comarcal apunta que les restes orgàniques són molt importants. «Volem treballar en una planta de compostatge per aconseguir adobs a partir del reciclatge per al camp. Seria tancar el cercle, fer una economia circular si aconseguim, a sobre, adob per a una comarca tan rural com la nostra», detalla.

D’entre aquests projectes de futur també destaca la previsió de la construcció de la deixalleria de Gandesa durant aquest 2017, per acabar de recollir bé els materials i objectes que, en aquest cas, van al rebuig.