Manel Margalef inaugura a Lo Pati una mostra sobre la desconstrucció

Dos grans portes amb marcs tombades i amb cornamentes de cabres histàniques i un voltor dissecat. Un llum caigut a terra. Un sofà envoltat de cables. Restes, records i vestigis d’una societat més opulenta. Les restes del naufragi.

L’exposició de gran format de Manel Margalef «Sub-versió», que s’inaugurarà el pròxim dissabte al Centre d’Art Lo Pati d’Amposta, analitza i qüestiona com han passat aquests set anys de canvis socials i una crisi que ha trencat fins i tot amb la forma de pensar. «Ha sigut un fort corrent social que ens ha portat a la deriva», com destaca l’artista.

L’habitatge com a espai domèstic que l’individu habita des del conflicte és un tema recurrent en l’obra de Margalef (Amposta, 1963). L’exposició és en certa manera la continuació d’«En venta», presentada el 2007 a Tinglado 2 de Tarragona, on l’artista va recrear un habitatge al costat d’un camp de golf. «Poder fer una exposició amb les característiques de l’espai de Lo Pati em va recordar la de Tinglado 2», explica. «Tot i que ara l’exposició ja es pot veure en una distància amb el temps i en com l’arquitectura influeix el nostre hàbitat».

En paraules de l’artista, però, «Sub-versió» no és més que contar la història des d’una altra manera. El component social és clau en la mostra, com així ho il·lustra una gran pintada al començament de l’exposició: «Alliberem espais deshabitats», relacionada amb el moviment okupa.

Així, un sofà, icona i element domèstic relacionat amb la comoditat i el descans, acaba mutant i apareix embolicat de cablejat que simbolitza la dependència energètica en què ens trobem. També hi ha dos projeccions, unes imatges de termites que tot ho rosseguen i podreixen, i una altra d’un cervell humà que es va convertint en un camp de golf: imatge i exemple estatal de l’excès.

Per una altra banda, el projecte contempla també la seua relació amb el teritori i d’aquí la presència de molts animals dissecats cedits pel Museu Terres de l’Ebre. «Els animals estan inclosos en les estructures per apropar-nos al paisatge. M’agrada treballar a partir de la meua experiència, del meu llenguatge, i no caure en els paràmetres d’altres disciplines».

Al principi o al final de l’exposició hi ha un mirador d’aus com els que es poden veure al Delta de l’Ebre. Els que hi miren per l’escletxa d’aquesta caricatura, però, són tres capgrossos la mirada dels quals sempre serà limitada i condicionada.

El mateix dissabte

L’espai expositiu Fora d’hores de Lo Pati – Centre d’Art Terres de l’Ebre també inaugurarà el pròxim dissabte 3 d’octubre una nova proposta dins el cicle «Durant l’exposició el centre romandrà tancat». Es tracta de la instal·lació «Fins que tingui sentit» de l’artista establerta a Barcelona Lúa Coderch (Iquitus-Perú, 1982). La proposta de Coderch, que estarà activa fins al 14 de novembre, posarà al costat de l’aparador de Lo Pati un telèfon equipat amb un sensor que quan percebe que passa algú sonarà de forma imprevista. Qui passe per allí podrà respondre o no i conversar o simplement escoltar un interlocutor desconegut.

Amb la proposta, es vol reflexionar sobre la manera que tenim d’habitar i orientar-nos al món, de com apareixem i desapareixem de la memòria dels altres i els altres de la nostra.