Ebre Ribera d’Ebre

Més de 1.711 km corrents i en 26 dies per combatre el càncer infantil

La iniciativa s’anomena «Quilòmetres per als valents», amb la qual es poden comprar quilòmetres i participar-hi

NÚRIA MESSEGUER FERRÉ

Whatsapp
L’Òscar entrenant per les muntanyes de Tivissa, el poble on viu. FOTO: JOAN REVILLAS.

L’Òscar entrenant per les muntanyes de Tivissa, el poble on viu. FOTO: JOAN REVILLAS.

L’Òscar Griñó Hernández té com a passió l’esport i ajudar als altres, en aquest cas els nens que pateixen càncer. Després de diverses accions, empren un nou repte el dia 30 de juliol, fer els GR10 i el GR11 corrents amb 26 dies i 26 etapes. Més de 1711 quilòmetres amb 195.000 metres de desnivell.

A través de la seva pàgina web, la gent pot comprar quilòmetres i corre alguns trams per ell. Tot el recollit anirà per SJD Pediatric Cancer Center a Barcelona, el centre oncològic infantil més gran d’Europa, el qual pretén ser també un i referent mundial pel que fa a l’atenció integral dels nens i nenes amb càncer. En total seran uns 65 quilòmetres per dia, 13 dies per cada GR. «Agafaré una BTT per si hi ha alguna tempesta elèctrica, però la idea és fer-los tots corrents» explicava l’Òscar al Diari. Ho farà acompanyat de dos amics, Jordi Goñi i Lluís Llacer, que amb un cotxe l’aniran seguint per proporcionar-li el subministrament. Curiosament, aquesta iniciativa, no surt per una experiència pròpia o la relació amb algun cas d’aquest tipus. L’Òscar explicava que la seva mare sempre li deia «quan seràs pare ho entendràs», i així va ser, amb dues nenes petites encara no sap com els pares poden enfrontar situacions d’aquest tipus. «No cal que m’afecti per poder ajudar, avui estàs bé i demà no ho saps».

«Anar més lluny»

Sensible, valent i implicat així és l’Òscar que a banda de fer els seus quilòmetres per salvar vida i emprendre diverses iniciatives també va assumint a l’Hospital Sant Joan de Déu per visitar el personal i veure els nous avenços aconseguits. A banda com explicava el corredor, són moltes les persones que com ell, inicien iniciatives com aquesta i «un dia a l’any fan una trobada de tots els voluntaris on donen els Premis Mis Granos de Arena, els quals recompensen els diferents projectes iniciats». «M’agrada molt l’esport i vincular-ho en coses així que poden anar més lluny és simplement genial», i afegia «la meva intenció és fer els dos GR que uneixen els Prineus en el menys temps possible, la gent normalment ho fa en 2 o 3 mesos o etapes». Com diu ell «no pretenc ser un Kilian Jornet, sinó que només vull ajudar».

L’inici l’any 2016

L’1 d’octubre de 2016 va marxar direcció el cap de Creus amb la intenció iniciar la ruta del GR11, creuant els Pirineus per la part peninsular fins a arribar al cap de Higer d’Irun. Un cop allí, va continuar la travessia pel camí de la costa de Sant Jaume arribant el 23 d’octubre al cap de Finisterre després de 1450 quilòmetres i 23 dies caminant i corrent. Tot amb l’ajuda de José Gavira, el seu centre de logística i assistència que li feia el seguiment per emprendre la carrera. La seva filla gran encara se’n recorda com comentava el tivissenc, «a vegades quan s’enfada em diu: si com aquella vegada que vas marxar 23 dies». Però tot i que la petita encara no ho entén, la gran està orgullosa del seu pare i comença a comprendre la magnitud d’aquesta iniciativa: «vaig fer un vídeo per difondre-ho i la meva filla gran surt i posa la veu en off».

Els set primers dies

«Els set primers dies són els que costen més» explicava l’Òscar i afegia: «sóc corredor, no faig cap classe d’entrenament específic perquè no pots preparar-te mitja marató cada dia», «l’exercici que has de fer és més mental». Però com deia l’Òscar «l’any 2016 em vaig adonar que tinc una capacitat mental molt forta, que és el que et fa tirar endavant» i afegia «el cos té un llindar, però un cop hagis passat els 7 primers dies ho aconsegueixes». L’Òscar, a més, també organitza una cursa que cada any és en un poble, de la Ribera d’Ebre. L’any passat va ser a Garcia i aquest any a la Torre de l’Espanyol.

Comentarios

Lea También