Más de Ebre

Microrelats: batecs de ‘vida’ i sentiments

Ascó. L’Ajuntament ha publicat un llibre amb els textos del concurs que es va organitzar durant el confinament

SÍLVIA FORNÓSTARRAGONA

Whatsapp
Josep Maria Ribes, segon finalista del certamen. FOTO: cedida

Josep Maria Ribes, segon finalista del certamen. FOTO: cedida

Oscar Navarro és l’autor de les il·lustracions del llibre ‘Vida’. FOTO: cedida

Oscar Navarro és l’autor de les il·lustracions del llibre ‘Vida’. FOTO: cedida

Domingo Monlleó, primer finalista del concurs. FOTO: cedida

Domingo Monlleó, primer finalista del concurs. FOTO: cedida

El mòbil de la Cinta treu fum. Contesta ràpidament els Whatsapps acumulats, sentint que està complint com a filla, amiga i neta. Acabant de fer la revisió protocol·lària, llegeix una notícia: «Les escoles tancaran dues setmanes». Així comença el microrelat I de sobte... de Cinta Cugat Manuel del Vall, amb el que l’autora va guanyar la primera edició del Concurs de Microrelats –promogut per l’Ajuntament d’Ascó–, i que ara ha vist la llum en el llibre Vida, que recull la seixantena de textos participants en el certamen organitzat durant el confinament, coincidint amb Sant Jordi. «Sempre m’ha agradat escriure i, personalment, l’escriptura m’ajuda a expressar-me», explica Cinta Cugat. L’autora reconeix que, en el moment d’escriure el microrelat, «volia expressar les presses que la vida ens exigeix i nosaltres mateixos també ens exigim». De fet, Cinta Cugat confessa que «sempre he necessitat posar-me reptes i quan mires enrere, i veus tot el que has aconseguit, et sents orgullosa». És per això que dedica el premi del concurs a les seves àvies i avis, «perquè, en el seu moment, no em vaig poder acomiadar d’ells i d’elles com m’hauria agradat, i ho he volgut plasmar també en l’escrit. És una recança que tinc». El microrelat de l’autora combina fets reals i ficticis. «L’stop general que va suposar el confinament em va fer replantejar les petites grans coses de la vida», confessa Cinta Cugat. Com a mestra, la quarantena també va ser una lliçó per l’autora. «Aquest temps d’angoixa em va demostrar que l’escola és un escenari on, a més d’ensenyar, es treballa la presencialitat, el fet de compartir, el fet de conviure i l’equitat, és a dir, quan els nens i nenes passen per la porta tenen les mateixes oportunitats. En canvi, durant el confinament es va fer palesa una escletxa», afirma Cinta Cugat.

La Solitud és el que va inspirar a Domingo Monlleó. Segons explica l’autor, i primer finalista del certamen, «relato la solitud d’un home que es queda sol perquè se li ha mort la dona, així com el sentiment de culpa que això li genera, perquè ella va treure ferro a la situació i no va voler anar al metge». Paral·lelament, el microrelat també expressa com el protagonista s’enfronta a l’assumpció de les feines domèstiques que feia la seva dona. Per a Domingo Monlleó escriure és «una forma d’expressió interior».

El segon finalista del certamen és Josep Maria Ribes Serra amb l’escrit Detalls d’un món millor. «El confinament va ser un bon moment per posar-me davant de l’ordinador i expressar els sentiments que en aquell moment sentia», afirma l’autor. En el moment d’escriure Detalls d’un món millor –explica Josep Maria Ribes– «el primer que vaig fer va ser tancar els ulls per expressar el que sentia, més que buscar la història perfecta». Així és com el seu microrelat descriu «el dia a dia durant el confinament, quan tot era igual. Però el que tenia sentit era el final del dia perquè era el moment de somiar», assegura l’autor.

En la memòria

Del concurs literari, el regidor de Cultura d’Ascó, Josep Maria Raduà, destaca que «els textos recullen testimonis reals i d’altres són ficció però, en el seu conjunt, el llibre Vida deixa constància de moltes situacions amb les quals ens podem sentir identificats». Sobre el títol, Raduà explica que «el missatge que volem traslladar és que hem de sobreposar-nos als moments complicats que la vida ens posa al davant». Per la seva banda, l’alcalde d’Ascó, Miquel Àngel Ribes, afirma que «tots els escrits formen part de la història de la pandèmia i quedaran en la memòria de tots».

Paraules i imatges

A més dels relats, els sentiments i les emocions també s’expressen en el llibre Vida a través de les il·lustracions de l’Oscar Navarro. «Coincidint amb el concurs de microrelats vaig presentar un escrit i, de manera espontània, vaig aprofitar per il·lustrar-lo i tenir un record. A partir d’aquí, vaig començar a explorar aquest llenguatge que, tot i ser dissenyador gràfic i publicitari, no m’era habitual. El confinament ens ha ficat, a tots, les emocions i sentiments a flor de pell i la il·lustració ha estat una manera de canalitzar-los», assegura el dissenyador, qui segueix explicant que «veient la bona recepció de les il·lustracions per part del meu entorn, vaig optar per crear un perfil Instagram (@lopetitdecasa) per tal de tenir un lloc on mostrar a través del traç, la multitud d’emocions viscudes al llarg del confinament. L’Ajuntament d’Ascó va veure aquest perfil i em van proposar dissenyar i maquetar el llibre Vida a partir de les il·lustracions creades en aquest període de temps tan intens i excepcional. Ja diuen que les grans satisfaccions molts cops apareixen quan menys t’ho esperes».

En el seu conjunt, el cor és el fil conductor de les imatges perquè «el cor és una forma universal que simbolitza dos elements essencials per a tots: l’amor i la vida. És el batec del cor on tot comença, és el que ens dóna vida i ens fa moure totes les emocions», assegura Oscar Navarro, qui destaca que «les il·lustracions han estat basades en traços manuals i jugant únicament amb blanc, negre i roig».

Així mateix, Oscar Navarro reconeix que «ha sigut una satisfacció veure com les il·lustracions que van néixer de manera espontània, i sense objectiu aparent per expressar moments del confinament, hagin quedat immortalitzades en forma de llibre de microrelats del confinament». «Estic molt content que l’Ajuntament d’Ascó m’hagi donat l’oportunitat de formar part d’aquest recull canalitzador d’emocions que conjuga les paraules amb les imatges. Quan passin els anys, podrem recórrer a aquest document per recordar com ens sentíem, què pensàvem i què ens preocupava en una de les etapes més transcendents de la història més recent. Tant de bo cada il·lustració cobri vida en el pensament i realitat de cadascú i se sentin representats en aquests traços», afirma Oscar Navarro. Per últim, el dissenyador reconeix que «la il·lustració, en ser un llenguatge manual, permet expressar de manera autèntica i sense filtres. Un llenguatge d’expressió que va directe del cor al paper».

Temas

Comentarios

Lea También