Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Montse Castellà: "Comprondre és solitari però t’has d’obrir al món"

L’ebrenca Montse Castellà presenta el seu nou treball ‘Punts de llibre’ aquest dissabte, a la Sala Luz de Gas de Barcelona

Marina Pallás

Whatsapp
Montse Castellà, amb el seu nou treball. fOTO: Joan Revillas

Montse Castellà, amb el seu nou treball. fOTO: Joan Revillas

La cantautora Montse Castellà  presenta el seu quart disc Punts de llibre, el proper dissabte, a la sala Luz de Gas de Barcelona. S’hi organitza un autobús des de Tortosa. El treball ha estat produït i editat pel segell discogràfic de Paco Ibáñez, A flor de tiempo. També s’ha endegat una campanya de micromecenatge a Verkami.

Com va començar en el món de la música?
Enguany fa 20 anys que em dedico professionalment a la música, però no tots els anys han sigut de cantautora. Abans m’hi dedicava però en grup, en orquestres... Quan una persona surt a la llum pública és la punta de l’iceberg, vol dir que porta molts anys treballant i estudiant. Abans de pujar a un escenari el 1998 vaig estudiar al Conservatori, vaig cantar en diversos cors... I després van venir molts anys d’aprendre de forma autodidacta, o amb intensius i masterclasses.

Però sempre va desitjar-ho.
Sí, sempre he volgut fer això. Des que tinc memòria cantava i feia veure que tocava instruments. La meua iaia sempre deia: «busca una faena que t’agrade i deixaràs de treballar». Si tens la sort que la teua professió i la teua passió vagin pel mateix camí, guanyes molt. Perquè els moments bonics els vius més intensament, i els complicats, si no fos així, no te’n sortiries. La música és tot, la faena no la separes de tu, te l’emportes a tot arreu. A vegades penso que si tingués un cap que em demanés de treballar tantes hores com jo mateixa m’imposo, li diria que m’explota! [riu].

És disciplina?
Sí, però és anàrquica. Treballo moltes hores, però t’organitzes com vols.  

On treballa?
Tinc un estudi a casa, però passo moltes hores al tren, i allí també prenc apunts i em venen moltes idees. Jo per descansar agafo la piragua i me’n vaig a remar. Em relaxa molt. I em buida el cap de coses perquè me n’entren altres. La natura és un lloc que m’inspira i em relaxa, i des de la pau pots crear, a vegades t’has d’aïllar del soroll. També conduint m’escolto idees o melodies que m’he enregistrat prèviament, per veure si funcionen i puc estirar del fil.

Com es creen idees?
La inspiració m’agafa treballant, com deia Picasso. El treball bo no surt de cop i volta, hi ha d’haver molt de treball previ. El fruit només surt quan tu fa temps que regues. Cal treballar molt. Acaba sent una obsessió. El meu objectiu és viure de la música.

És el compromís clau?
No crec que sigue imprescindible ser compromès per ser un bon artista, però jo prefereixo que les cançons tinguen contingut, que no siguen frases fàcils. Compondre és solitari, però t’has d’obrir al món i saber què li passa a la gent, i així es podrà sentir identificada amb les teues cançons.

Per què el nom del disc?
Perquè et pots imaginar que el disc és un llibre i cada cançó una pàgina que deixes marcada. Crec que un bon llibre o un poema et pot canviar la visió del món. Et porta a llocs on no havies estat, emparaula el que sents d’una forma que tu no sabies com expressar... Quan poses música a un poema, aquest creix. Un poema musicat té dues vides, la llegida i l’escoltada. La música és un vehicle on portar la paraula.

Ha posat música a textos de Miquel Martí i Pol, Zoraida Burgos o Cervantes.
Sí, és un doble CD que conté un total de 22 cançons. He compost música i lletra dels 11 temes del primer disc, mentre que del segon he posat música a textos d’escriptors, a més de versionar altres cançons d’autors com Ovidi Montllor, Joan Pau Giné o Quico Pi de la Serra.

Quina relació manté amb Paco Ibáñez?
És molt important que algú com ell m’haja apadrinat. Som amics, des que vam coincidir amb el director de Barnasants, Pere Camps, en un dinar a l’Empordà. És un honor enorme que m’haja publicat un treball. I és una targeta de visita molt important.

Quins estils conté el disc?
És el meu disc més vital i el que més somriures farà traure a la gent. Cada cançó és diferent: hi ha candombe, fandango, reggae, pop, una balada, una bossanova, una jota, una més festiva on col·laboren Txarango, entre altres.

Comentarios

Lea También