Mor Joan Baptista Nos, l'últim ebrenc que va ser deportat als camps nazis

Amb 91 anys era l'últim dels 200 ebrencs que van ser deportats, bona part dels quals no van poder sobreviure al terror nazi

19 mayo 2017 19:42 | Actualizado a 21 mayo 2017 20:33
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

L’últim deportat ebrenc als camps nazis, el canareu Joan Baptista Nos Fibla, ha mort als 91 anys. D’aquesta manera, s’esgota la memòria viva dels supervivents nascuts a les Terres de l’Ebre, després que fa dos anys ens va deixar als 9o anys el veí de Caseres, Edmon Gimeno.

Nos Fibla va néixer el 18 de maig de 1924 a Alcanar. Exiliat amb el seu pare, José Nos Juan, va contraure el tifus, va estar ingressat en un hospital i pare i fill van fer cap al camp de refugiats d’Angulema. Els van dir que els conduïren a Espanya però el comboi enfilà el camí del Tercer Reich, més enllà de Linz, al camp de concentració de Mauthausen. Era el 24 d’agost de 1940 i Nos Fibla era un adolescent de 16 anys. Els guàrdies nazis del camp el van registrar amb el número de matrícula 3.844.

Un any més tard, el 22 d’agost de 1941, i davant la seva sorpresa, fou alliberat, quan ja l’havien traslladat al temut camp de concentració de Gusen, a prop del primer. L’ambaixada espanyola per intercessió del ministre d’Assumptes Exteriors, Ramón Serrano Suñer, que tenia família a Alcanar, el va reclamar.

Segons relata l’historiador canareu Joan B. Beltran Reverter, en una entrevista a Nos publicada al Diari el 2014, el jove deportat ebrenc fou conduït a una presó de Berlín, d’on va ser traslladat a la presó de Sant Sebastià.

El seu pare va tenir un destí ben diferent, va morir al camp de Gusen l’octubre d’aquell any.

Fins a 8.964 republicans van ser deportats als camps nazis, dels quals 1.972 eren catalans. El 59% dels deportats espanyols van morir en els camps de concentració, sobretot a Gusen i Mauthausen.

D’entre els catalans, 201 deportats eren nascuts a l’Ebre, la majoria al Baix Ebre i a la Ribera d’Ebre. Un dels més coneguts fou el tortosí Antonio Garcia, company de Francesc Boix, i home clau per produir i protegir el valuós arxiu fotogràfic de Mauthausen.

Comentarios
Multimedia Diari