Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Mor als 78 anys Frederic Mauri, artista excepcional

Ha sigut un dels grans noms de l’art a l’Ebre des de finals dels anys cinquanta

Marina Pallás

Whatsapp
Mauri, en primer pla, a la seua exposició l’abril passat. FOTO: M. Pallás

Mauri, en primer pla, a la seua exposició l’abril passat. FOTO: M. Pallás

En cinc anys, Tortosa s’ha quedat òrfena de tres dels seus més grans artistes i fills extraordinaris: Gerard Vergés (1931-2014), Manuel Pérez Bonfill (1926-2018) i, ahir, Frederic Mauri (1940-2019). El món de la cultura ha lamentat el traspàs del que és un dels grans noms de l’art a les Terres de l’Ebre des de finals dels anys cinquanta del segle passat. 

Mauri era un pintor excepcional, però també il·lustrador, gravador, exlibrista, cartellista, dibuixant... Vinculat als moviments intel·lectuals que van revifar la cultura ebrenca en ple franquisme, com la revista Gèminis, que va influir en ell, el jove Mauri viatjà a Barcelona per formar-se a l’Escola de Belles Arts. Abans, encara a Tortosa, ja havia exposat per primer cop amb quinze anys i havia guanyat un primer premi del Cercle Artístic de la localitat. El crític d’art, pintor i col·leccionista Maties Ballester ja va vaticinar el talent de Mauri que, amb 18 anys, va veure com en la seua primera exposició individual es va fer una referència a la pintura de Nicolas de Staël, considerat un dels pintors més destacats de l’Escola de París.

Mauri va ser un dels fundadors del grup Macla-65, i va realitzar nombroses exposicions, tant individuals com col·lectives, en les quals va explorar diverses manifestacions artístiques, des de gravats fins als olis, caracteritzats per una intensa documentació, un potent treball de la composició, el color i la il·luminació, i a la vegada, pintura arrelada al seu territori. L’artista també va fer els cartells originals d’unes representacions teatrals muntades per Ricard Salvat. Es tractava, d’una banda, de la lectura de fragments de La pell de brau i de l’altra d’una preestrena de La primera història d’Esther, que va tenir lloc al Museu Municipal de Tortosa el 1963. Per a molts, Mauri és un dels millors exlibristes contemporanis. Ha treballat també els exlibris de temàtica cervantina, on ha obert nous espais a partir d’una molt atenta lectura del Quixot, fins a esdevenir una referència.

D’esquerra a dreta: Gerard Vergés, Zoraida Burgos i Frederic Mauri, el 2002.  FOTO: Conrad Duran

Tot just la passada primavera l’escriptor Manel Ollé publicava el llibre Mauri, essencial (Onada Edicions), un repàs a la seua biografia i trajectòria. Ollé i Mauri van compartir molts anys de dedicació a la docència a l’Institut de Batxillerat de Tortosa. «Mauri és un artista d’un grandíssim nivell, artístic, tècnic i intel·lectual», afirma Manel Ollé. L’abril passat, el Museu de Tortosa també li va fer un homenatge en forma d’exposició, en la qual es recollia la col·laboració que Mauri va fer al llarg dels anys amb l’escriptor Jesús Massip. Aquella va ser la darrera ocasió que se’l va veure en un acte públic. Un record ara més valuós que mai.

Comentarios

Lea También