Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Mor als 97 anys el polític i periodista tortosí Josep Subirats i Piñana

Va ser un dels redactors de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1979, senador i diputat del PSC, conseller del Tribunal de Comptes d’Espanya i magistrat de l’europeu

Diari de Tarragona

Whatsapp
Imatge de Josep Subirats i Piñana en la presentació d’un dels seus darrers llibres.  Foto: Joan Revillas

Imatge de Josep Subirats i Piñana en la presentació d’un dels seus darrers llibres. Foto: Joan Revillas

Aquest divendres ha mort als 97 anys a Barcelona el polític i periodista tortosí Josep Subirats i Piñana. Fill Predilecte de Tortosa, va ser un dels redactors de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1979, senador i diputat al Congrés del PSC, conseller del Tribunal de Comptes d’Espanya i magistrat del Tribunal de Comptes Europeu.

Josep Subirats i Piñana va nàixer a Tortosa el 28 d’abril de 1920 i va ser un important activista antifranquista durant la Guerra Civil i la Transició. La seua carrera periodística va començar amb només 14 anys, quan va entrar com a redactor al diari El Pueblo de Tortosa, fundat per Marcel·lí Domingo, i del qual en va ser director entre 1937 i 1938 (amb 17 anys). A partir de llavors va ser designat com a delegat de Propaganda de la Generalitat ja que era el secretari de l’Associació de Premsa de Tortosa. 

Al final de la guerra va ser mobilitzat per l’exèrcit republicà i va ser capturat per les tropes mores al front de Vilalleons. Va ser traslladat i empresonat a Vic, on  el van condemnar en un consell de guerra sumaríssim a cadena perpètua. Va passar set anys a la presó de Pilats de Tarragona i en diferents batallons de treballs forçats. El 1944 se li va commutar la pena i va quedar en llibertat, com ho recorda ell mateix al seu llibre Pilatos 1939-1941. Presó deTarragona. 

Un cop alliberat l’estiu de 1945, va reprendre la seua tasca periodística formant part del consell de redacció de La Humanitat i dirigint el diari clandestí Ara entre 1946 i 1947. Subirats i Piñana es va formar, llavors, com a intendent mercantil i censor jurat de comptes i es va doctorar en Ciències Econòmiques. Dirigí el Centre d’Estudis Politècnic (1955-75) mentre es doctorava.

Pel que fa a la seua trajectòria política, Subirats i Piñana va ser militant d’ERC durant tres dècades, partit del qual va ser membre del Consell Executiu el 1976 però el va abandonar per disconformitat amb la política d’aliances durant la Transició. El periodista tortosí començà en aquell moment la seua trajectòria política socialista.  Va ser escollit senador el 1977 per la circumscripció de Tarragona el 1977, com a candidat de l’Entesa dels Catalans que s’unifica més tard com a PSC. 

Subirats va ser un dels representants polítics designats per redactar l’Estatut d’Autonomia català de Sau. També va ser vicepresident de la comissió de pressuposts del Senat, des d’on es va oposar al minitransvasament de l’Ebre, aprovat el 1981 amb la majoria absoluta d’UCD. 

L’any 1982 va ser elegit conseller del Tribunal de Comptes d’Espanya i entre 1986 i 1994, magistrat del Tribunal de Comptes Europeu, del qual va ser degà. El polític tortosí va ser també president del Consell del PSC a les Terres de l’Ebre. Finalment, Subirats i Piñana va exercir com a professor de Política Fiscal d’Empresa a la Universitat Autònoma de Barcelona. 

Publicacions i reconeixements acadèmics

Josep Subirats i Piñana ha sigut també autor de nombroses publicacions i llibres de vivències, com ara Pilatos 1939-1941. Presó de Tarragona (1993), Tortosa, frontde guerra (1996), Entre vivències (2003), Quatre alcaldes republicans deTortosa (2005) o Les Oblates, presóde dones deTarragona (2007). 

El 2002 l’Ajuntament de Tortosa el va distingir amb el títol de «Fill Predilecte» celebrant-se un acte solemne d’entrega a l’antiga església de Sant Domènec el 19 d’octubre del mateix any. El 23 de febrer de 2004 fou investit doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili (àrea de coneixement: Economia i Política). Va rebre també la Medalla del Mèrit Constitucional, i la Gran Creu del Mèrit del Gran Ducat de Luxemburg. L’any 2005 també li va ser atorgada la Creu de Sant Jordi en un acte celebrat a Barcelona.

Temas

Comentarios

Lea También