Movem Terres de l’Ebre neix com a partit polític

Una cinquantena de persones representants de les quatre comarques ebrenques van participar, aquest dissabte, en l’assemblea fundacional de Movem Terres de l’Ebre. Un partit que es presenta amb valors d’esquerres, republicanisme progressista i ecologista i sota el paraigües del qual, a partir d’ara, treballaran de forma conjunta les agrupacions locals que en les passades eleccions municipals van concórrer amb la marca Movem o amb acords amb ella.

D’aquesta manera, Movem Terres de l’Ebre estarà dirigit per una executiva territorial de 10 membres, paritària i amb representants de tot el territori ebrenc. Al capdavant però estaran Jordi Jordan, portaveu del grup municipal de Movem Tortosa i regidor a l’Ajuntament; i Eva Amposta, alcaldessa del Pinell de Brai. Jordan, va destacar durant l’assemblea la importància que «per primera vegada s’ha vist la necessitat de crear un partit propi a l’Ebre amb l’objectiu de revertir la situació de discriminació que vivim». Per la seva banda, Eva Amposta va voler posar en valor la «pluralitat de les persones que hem estat capaços d’agrupar-nos en un moviment polític que té en compte el territori i que volem ser determinants en la construcció d’un model de futur i de present a les Terres de l’Ebre». Entre la resta de membres es troben altres alcaldes, com és el cas del de Corbera d’Ebre, Antoni Álvarez; l’alcalde de la Sénia, Ramon Bellaubí; o l’exalcalde de la Sénia, Joan Moisés. A més, també en formen part un regidor de Roquetes, una regidora de Santa Bàrbara, una regidora i una exregidora de Tortosa; i un membre de Móra la Nova.

Els valors del partit

L’assemblea fundacional del partit va aprovar un document amb el qual s’aposta per defensar accions per dotar al territori d’unes infraestructures adequades, explotar la marca Ebrebiosfera, combatre el despoblament rural, millorar la qualitat de vida de la ciutadania i avançar cap a un desenvolupament territorial respectuós amb el medi ambient i que aposti per posar en valor els recursos i la identitat de les comarques ebrenques; de la mateixa manera que reclamava la reversió progressiva del minitransvasament i afirmaven que treballaran a en contra de la massificació eòlica.