Naix un col·lectiu per reinterpretar el monument franquista com a eina pedagògica

Busquen fomentar el diàleg al voltant de la memòria històrica a la ciutat i rebutgen qualsevol classe de polèmica i postura ideològica

Marina Pallás

Whatsapp
La doctora en Pedagogia Consol Cordero i l’historiador Albert Curto. FOTO: Joan Revillas

La doctora en Pedagogia Consol Cordero i l’historiador Albert Curto. FOTO: Joan Revillas

Un grup de ciutadans s’han unit per crear un col·lectiu per mantenir i reinterpretar el monument franquista de Tortosa com a eina pedagògica i espai de diàleg. Rebutgen qualsevol classe de polèmica i postura ideològica i busquen fomentar precisament el diàleg al voltant de la memòria històrica a la ciutat de Tortosa, que va ser front de guerra durant nou mesos i on actualment, expressen, hi ha pocs espais que ho recorden.

Sota el nom de Col·lectiu per la Reinterpretació del Monument a la Batalla de l’Ebre, el grup proposa mantenir el monòlit per poder explicar la història de la ciutat; crear un centre estable d’activitats de commeració, difusió i formació per evitar la desmemòria; dissenyar un mapa dels espais de la memòria de la ciutat, i establir activitats didàctiques per als escolars que afavoreixi la memòria històrica. 

Tot i ser conscients que la Generalitat ja ha anunciat la seua retirada i que per tant «serà una batalla perduda», aquest col·lectiu, format per una cinquantena de persones, han volgut fer sentir la seua veu i expressar que la futura retirada del monument no es farà amb tot el consens de la societat tortosina. De fet, a la consulta popular del 2016 impulsada per l’Ajuntament de Tortosa, el 68% dels participants va votar de mantenir el monument i reinterpretar-lo i per tant consideren que no s’ha escoltat a tots els tortosins.

«No busquem cap classe de polèmiques ni confrontacions i el nostre parer està totalment allunyat de qualsevol nostàlgia ideològica i és contundentment contrari al que va ser la dictadura», han insistit en la presentació del col·lectiu la pedagoga Consol Cordero i l’historiador Albert Curto. «Però eliminar la història dels nostres carrers és amagar-la i, fins a un cert punt, blanquejar-la, en no permetre tenir el coneixement del nostre passat. Els símbols cals contextualitzar-los i convertir-los en elements desarmats i despullats per crear una dialèctica entre el monument i l’observador», han defensat. «Un diàleg que hem trobat a faltar a Tortosa. Sovint se n’ha parlat des d’una òptica emotiva i visceral».
El col·lectiu considera que treient el monument es perd una gran oportunitat per fer present pedagògicament el que va significar el franquisme. «Hi ha a Europa multitud de monuments, cementiris i camps d’extermini nazis. Continuen dempeus com a forma de record permanent del què mai més no ha de tornar a passar», han manifestat. «Una ciutat és un llibre obert. Cada pedra explica la història de la ciutat», ha expressat en aquest sentit Albert Curto.

Així mateix han incidit en la manca de diàleg: «Hem trobat a faltar el que seria l’alternativa. Simultàniament a l’acció d’enderrocar un element, cal tenir clar quina alternança donar al lloc que s’ha despullat. Canviarem una cosa tangible per un no res. Deixarem només un buit».

Plataforma Change

El col·lectiu ha engegat una campanya de signatures a la plataforma ‘Change’, amb el titular: «Reinterpretació Monument a la Batalla de l’Ebre: l’oportunitat de no oblidar la història». També es poden fer adreçar comentaris i propostes en relació a aquest debat al email corembetortosa@gmail.com

Comentarios

Lea También