Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Neus Català: la veu s’apaga, la memòria perdura

Móra la Nova acull la cerimònia pública per dir adéu a una figura excepcional de la lluita republicana i antifeixista

Marina Pallás

Whatsapp
El fèretre amb la bandera de la República i envoltat de flors. FOTO: acn

El fèretre amb la bandera de la República i envoltat de flors. FOTO: acn

Sonava l’himne de Riego i queia un sol de justícia. Un podia imaginar com devien ser els estius de la seua infància, sota el mateix sol, que a la Ribera i al Priorat cau amb particular intensitat, i envoltada de camps i camps i camps, ella que sempre deia «Porto terra dels Guiamets a les sabates». A dins, 400 persones i moltes autoritats; fora, una quinzena de periodistes i una desena de persones seguint la cerimònia a través d’una pantalla. Encara que fos Móra la Nova, Els Guiamets no són pas gaire lluny. Neus Català va morir dissabte als 103 anys al seu poble natal. «Quan em vegeu morir, porteu-me als Guiamets», havia dit als seus fills. Ahir tot un país li va dir adéu.

Bona estona abans de les 12 hores van començar a arribar autoritats. La cerimònia pública per acomiadar a Neus Català va començar puntual i d’entre les primeres en parlar va ser la seua filla Margarita Català. Clarament emocionada, la filla va recordar Català  com una dona molt fidel als seus ideals. «Més enllà de tots els seus sofriments, la seua vida estava plena d’experiències que no canviava», va dir. «A casa es parlava de tot, no hi havia cap tema que s’ocultés». Margarita Català va recordar que la seua mare va marxar «tranquil·la i acompanyada» i va fer un agraïment per totes les mostres de suport i afecte.

Català, una de les darreres supervivents del camp d’extermini de Ravensbrück, ha esdevingut un símbol de la lluita republicana i antifeixista, però també, com va recordar l’alcalde dels Guiamets, Miquel Perelló, un referent femení de la Catalunya rural.

El d’ahir va ser un comiat molt emotiu però també especialment polític. A més del president de la Generalitat, Quim Torra, i el president del Parlament, Roger Torrent, l’acte va comptar amb una àmplia representació del Govern, amb els consellers Alfred Bosch, Josep Bargalló, Alba Vergés, Mariàngela Vilallonga, Chakir El Homrani, Teresa Jordà i Ester Capella. També van acudir al comiat l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello.; diputats i dirigents polítics com Gabriel Rufián, Maria Sirvent, Joan Garriga o Ferran Bel, així com el subdelegat del govern espanyol a Tarragona, Joan Sabaté. Així mateix van assistir a la cerimònia cares conegudes com l’actriu Mercè Aranega, el periodista Albert Om i l’editor Eliseu Climent. 

Durant la cerimònia, la cantautora ebrenca Montse Castellà va interpretar «Un trosset de terra», un poema de Desideri Lombarte. La cloenda va anar a càrrec d’una bona amiga de Neus Català, la cantant Marina Rossell, qui cantà la cançó de l’Emigrant. 

«LLuitar és unir-se per defensar una idea. I ella deia que no hem de renunciar mai a un món lliure i just», va declarar el president Torrra. «Avui la foscor del feixisme torna a ser una amenaça. Cal seguir lluitant, en defensa de la pau i la democràcia, cada dia», va destacar per la seua banda el president Torrent.

Les paraules d’elogi i de record a la lluita antifeixista de Neus Català van estar en boca de tots els assistents al seu comiat. «Si Llatinoamèrica tenia Rigoberta Menchú, Catalunya tenia Neus Català. Transcendeix llengua, cognoms i banderes», va expressar el diputat republicà Gabriel Rufián.

També l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va explicar que l’acte previst a la capital catalana, amb l’Amical de Ravensbrück, per al mes de maig, «es convertirà en una sentit homenatge de la ciutat» cap a ella. «El respecte més gran que li podem demostrar, en aquest record i agraïment, és fer possible que el feixisme no torni a ser mai possible», va afirmar Colau. 

Anna Sallés, presidenta de l’Amical de Ravensbrück, va destacar la lluita incasable de Català per la igualtat d’homes i dones, dels drets polítics, socials i contra els enemics de la democràcia, una trajectòria que l’ha convertit en una reconeguda supervivent dels horrors nazis, tot i que no és l’última supervivent catalana d’aquell camp de concentració. 

Com ha explicat Sallés, l’última supervivent catalana és Conxita Granger, de 93 ays, resident al sud de França. Les seues nebodes reivindiquen també la memòria de les seues vivències.

L’amic de la família Català i candidat d’ERC a les eleccions estatals, Joan Josep Nuet, també va fer valer l’ensenyança de la seva lluita, des de la «trinxera antifeixista», perquè des de Catalunya i l’Estat es reforci «la unió contra el feixisme». «Fem-ho per al Neus i per la seua història», va demanar.

Finalment després d’aquest acte, família i amics van fer una cerimònia en la intimitat al tanatori de Móra d’Ebre, on Català ha estat incinerada. La seua veu s’ha apagat, però depèn de tots que la seua història i el seu exemple puga perdurar per sempre.

Comentarios

Lea También