‘Núvols’: inspiració artística i musical

Col·laboració. El compositor Josep Ollé i l’il·lustrador Ignasi Blanch presenten una composició acompanyada de dibuixos

20 junio 2020 07:00 | Actualizado a 24 junio 2020 14:32
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Creativitat, il·lustració i música conflueixen en el projecte Núvols, una creació artística basada en la peça Pirinenques (IV), una obra composta per Josep Ollé (Tortosa) i adaptada expressament per a cor d’homes a partir d’un poema de Joan Maragall. En el vídeo, editat per la periodista Rut Queralt, el baríton Oriol Quintana interpreta la peça musical, acompanyat dels dibuixos de l’il·lustrador Ignasi Blanch (Roquetes), creades exclusivament per a l’ocasió.

«Els pares de Josep Ollé, l’escriptor Manel Ollé i l’escultora Cinta Sabaté, van ser professors meus i ara són bons amics i referents com a artistes. És per això que sempre havia pensat a fer algun projecte conjunt amb el seu fill», explica Ignasi Blanch. Però la punta de l’iceberg va ser el vídeo que l’Oriol Quintana va gravar i publicar a les xarxes socials interpretant la composició del també amic seu Josep Ollé.

Llavors, en escoltar la gravació, Ignasi Blanch es va decidir a impulsar la col·laboració artística que feia temps que imaginava. En aquest sentit, l’artista creu en la importància de «generar projectes artístics amb la col·laboració de diversos àmbits de l’art».

L’il·lustrador defineix Núvols com una «barreja de llenguatges artístics». «El poema de Joan Maragall fa referència al color blau, que és un color amb el qual jo dibuixo molt, i que em va servir d’inspiració per fer les il·lustracions», explica i reconeix la seva fascinació amb el blau perquè «és el color del cel i del mar, i transmet aquesta sensació de serenor, calma i d’infinit. I aquest sentiment, de més enllà, em relaxa». Per la seva banda, en relació amb l’obra musical, Josep Ollé assegura que «quan vaig llegir el poema, a l’instant, me’l vaig imaginar en música perquè al principi parla dels gestos dels núvols que baixen, del sol que puja, i això ho volia plasmar musicalment».

Sobre el procés d’il·lustrar les paraules del poema, Ignasi Blanch explica que «el poema de Joan Maragall parla dels aspectes de valor dels Pirineus, les muntanyes i la natura». Així mateix, l’artista va decidir anar un pas més enllà, per fer-ne una segona lectura. Tal com explica, «els dibuixants i les persones que treballem en el sector de la imatge gràfica hem d’oferir una lectura paral·lela. Per això, el poema em van inspirar una lectura humanista, és a dir, sobre el valor de les persones, tant les que estan presents com les que no, i que seguim recordant».

I aquesta idea, enllaçada amb el temps i amb els dies de confinament, han despertat l’empatia artística d’Ignasi Blanch. «Tots hem estat i estem molt sensibles en relació amb la gent que ha marxat i la que ha superat la malaltia. És per això que volia transmetre aquest fort sentiment a través dels personatges, per donar-li un punt d’emotivitat vinculat a l’essència dels humans». Així mateix, Josep Ollé destaca «com l’il·lustrador ha interpretat en els seus dibuixos la dolçor de la música i del poema de Joan Maragall, tot i que del text en fa una nova visió per reflexionar sobre el que estem vivint en aquests moments».

Patrimoni de dibuixos

En aquesta ocasió, l’il·lustrador ha dibuixat a llapis i amb gouache. De fet, la seva trajectòria artística destaca per dibuixar a mà. «Vull que els meus dibuixos siguin sobre material que es pugui tocar i olorar», afirma. A més, aquesta opció –assegura Ignasi Blanch– «em permet tenir tot un patrimoni de dibuixos que són la meva vida i que, amb el pas del temps, transmeten una història, una relació amb la gent, viatges o fires de llibres».

Per això, considera que «treballar a mà també és dedicar temps i silenci a un treball que és molt més lent que les màquines i ordinadors, i que inspira una manera viure la vida d’una manera més lenta, més sensible i des de l’observació. Estic cansat una mica de les pantalles». Per això, Núvols –expressen Ignasi Blanch, Josep Ollé, Oriol Quintana i Rut Queralt– «és en definitiva, una proposta artística cuita a foc lent per quatre amants de la cultura durant els mesos de confinament, amb el desig d’imaginar un món canviant; més esperançador, si pot ser».

Comentarios
Multimedia Diari