Pagesos i caçadors del Delta comencen a utilitzar drons

Els drons espantaocells aterren al delta de l’Ebre. Després d’una exitosa prova pilot, la societat de caçadors i la comunitat de regants de Poble Nou del Delta han contractat els serveis d’una empresa especialitzada, Ebredrone, per foragitar els flamencs i altres espècies d’aus que provoquen danys al conreu d’arròs. La idea és que puguin sobrevolar els camps totes les nits al llarg del mes en què germina i es desenvolupa l’arròs.

Al mateix temps, poden ajudar els pagesos a acreditar de forma acurada la valoració de danys per sol·licitar compensacions a l’administració gràcies a la geolocalització de les aus i el mesurament del temps que romanen als arrossars, gràcies també a les gravacions amb una càmera tèrmica. El dispositiu, però, encara no s’ha pogut desplegar plenament a l’espera de rebre el permís estatal per poder efectuar vols nocturns.

Canons d’aire comprimit, coets, cridaneres llums blaves intermitents o els mateixos pagesos recorrent els cordons dels arrossars per fer fora les aus dels camps amb la seva presència. Fins aquests moments, els mètodes per espantar espècies d’aus –protegides i cinegètiques- dels camps d’arròs recentment sembrats eren múltiples però, a mig termini, poc efectives. «El flamenc se socialitza cada cop més i, per molt que vagis, ja entén que estàs allí, que no li fas res, que vols que se’n vagi i canvi d’arrossar a arrossar convertint-se en un problema greu per a nosaltres», relata el president de la Societat de Caçadors de Poble Nou, Josep Sancho.

Conviure tot l’any al Delta

Situats en una zona «privilegiada», entre la Punta de la Banya i les llacunes de l’Encanyissada i la Tancada, els pagesos del nucli Poble Nou han de conviure amb una rica varietat d’espècies d’aus. Els flamencs, una de les més singulars que habiten l’espai natural, solen confondre els arrossars inundats amb les llacunes i, amb les potes i el bec, desarrelen l’arròs recentment plantat. Això porta molts productors a reclamar compensacions a l’administració per replantar, en aquells casos que es detecta a temps. Després de desplegar l’any passat vigilància nocturna i diürna als camps fent també ús de coets, ara veuen els drons uns aliats eficients. Enguany, alerten pagesos i caçadors de Poble Nou, se’n veuen més exemplars del que és habitual.

El mètode, segons va revelar d’entrada la prova pilot, resulta especialment efectiu. «Va molt bé perquè ens permet localitzar grups de flamencs que malmeten la collita, els podem quantificar, determinar el temps operacional i l’espai de cultiu. Hem incorporat sensors perquè el dron pugui localitzar els animals a 50 o 70 metres i amb senyals d’alerta fer que surti del camp», explicita Pau Jornet, director tècnic d’Ebredrone.

L’empresa, en marxa des de fa sis anys i amb seu a Amposta, defensa que l’aplicació d’aquesta tecnologia al món agrari de les Terres de l’Ebre pot suposar una revolució en tots els àmbits. Així, exemplifica el seu CEO, Èric Esteban, l’ús de drons pot arribar a reduir pràcticament a la meitat el cost d’entre 120 i 150 euros l’hora que pot tenir per a un pagès sortir amb el tractor a aplicar tractaments al camp.

Opinió dels pagesos

Per als pagesos, a més, l’ús d’un dron equipat amb càmeres tèrmiques i que és capaç d’enregistrar durant la nit també la presència dels animals resulta especialment útil per fonamentar les seves reclamacions de danys davant la Generalitat.   Lamenten, però, que l’administració catalana -tant el Departament de Territori com el d’Agricultura- no s’impliqui a fons a l’hora de fer front a un problema que regula directament i per al qual limita el marge d’acció dels afectats, oferint únicament unes compensacions que consideren del tot insuficients.