Pinacoteca del patrimoni oblidat de l'Ebre

Abandonament arquitectònic. Masos, balnearis, torres o fàbriques han sobreviscut 
a diversos segles i guerres, però no ho faran per molt més temps a la passivitat humana

MARINA PALLÁS CATURLA

Whatsapp
El molí de l’Assut, a Xerta. L’Ajuntament vol rehabilitar-lo. FOTO: Joan Revillas

El molí de l’Assut, a Xerta. L’Ajuntament vol rehabilitar-lo. FOTO: Joan Revillas

Can Pons, a l’Ametlla de Mar, oblidada i desconeguda. FOTO: J.Mulet

Can Pons, a l’Ametlla de Mar, oblidada i desconeguda. FOTO: J.Mulet

El balneari de Cardó, una joia patrimonial. FOTO: Joan Revillas

El balneari de Cardó, una joia patrimonial. FOTO: Joan Revillas

La Masada d’en Gassol, pràcticament abandonada. FOTO: M. Pallás

La Masada d’en Gassol, pràcticament abandonada. FOTO: M. Pallás

Interior del balneari de Cardó, totalment afectat. FOTO: Joan Revillas

Interior del balneari de Cardó, totalment afectat. FOTO: Joan Revillas

L’estació d’Horta, molt degradada, a la Via Verda. FOTO: Joan Revillas

L’estació d’Horta, molt degradada, a la Via Verda. FOTO: Joan Revillas

Com si tingués veu pròpia, la pintada «SOS. Salveu-me» crida en silenci en una paret del molí de l’Assut, a Xerta. Ha sobreviscut a a cinc segles, guerres i riuades, però ara, degradat i a punt del col·lapse, potser no ho farà a la passivitat humana. Com ell, masos, balnearis, torres, estacions de tren o fàbriques resisteixen tremoloses el pas dels anys, no per molt més, sense que ningú hi ature la mirada. Una mirada ja acostumada a la buidor del paisatge, a l’abandonament del que queda vell i sense ús. Durant dècades no és poc el patrimoni que s’ha deixat perdre arreu, esborrant així una part de la història i de la identitat. Condemnant-lo, amb l’enderroc o la degradació, a la pols i a l’oblit.

Patrimoni industrial

Si hi ha un oblidat dels oblidats, aquest és segurament el patrimoni industrial, sovint considerat menys valuós que torres, castells o masos imponents. El molí de l’Assut de Xerta actualment es troba en un estat molt degradat, amb una gran part de la teulada enfonsada. El molí és un edifici del 1575, construït per l’Ajuntament de Tortosa en plena època del Renaixement. És un dels pocs edificis industrials de l’època del Renaixement que es conserva dempeus a Catalunya. En el seu origen era un molí fariner, fins que al segle XIX fou convertit en central elèctrica.

Ara mateix l’Ajuntament de Xerta està tramitant la modificació del planejament urbanístic per taxar com a equipaments i espais lliures l’edifici del molí i els voltants. El tràmit està sent força lent, confirma l’alcalde Roger Aviñó. En les properes setmanes el ple de l’Ajuntament farà l’aprovacio inicial del tràmit que posteriorment passarà per la comissió d’urbanisme. Després, s’iniciarà l’expedient d’expropiació.

«La propietat és la Real Compañía de Calanlizaciones y Riegos del Ebro, entitat que es troba en un llimb legal ja que està sense activitat des de fa dècades», detalla. «La idea és que una volta siga municipal poder arribar a un acord per tal que alguna administració superior ens ajude en la restauració», expressa el batlle.

Ben a la vora també es troba la fàbrica de ciment de l’Assut, de Tivenys, construïda als anys 40 i tancada el 1976. Allà continua, vora el riu, alçada com un petit castell mig derruït. També la Fàbrica Pallarés, a Alfara de Carles, és una antiga fàbrica de paper del segle XVIII junt a la riera del Toscà. Està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

A Tortosa destaquen la fàbrica la Providència, davant del pavelló d’esports, i la Central Lechera de Tortosa, també a Ferreries, en molt mal estat. També es pot esmentar la fàbrica del català de Roquetes, de la qual no hi hauria rastre si no fos perquè conserva intacte un bonic fumeral.

A la Ribera d’Ebre un edifici actualment en desús és la Farinera, a Móra d’Ebre. La propietat es troba en una situació complexa, segons confirma l’alcalde Joan Piñol, estant en un litigi entre l’antiga propietat i una empresa que la va comprar, però no la va pagar tota i, com que l’empresa ja no existeix, està embargada per un banc.

Estacions de tren

D’estacions oblidades i sense ús el territori n’està esquitxat. Tot i que algunes que sí estan en funcionament es troben en un estat que també podrien formar part d’aquesta pinacoteca. A la Via Verda, la d’Aldover o Benifallet són estacions recuperades amb èxit, convertides en establiments de restauració i repòs per als usuaris. D’altres, però, es troben en evident estat de degradació, com la d’Horta de Sant Joan (també a la Via Verda) o la de Mianes, a Tortosa. En el cas de Santa Bàrbara, l’Ajuntament va adquirir fa un any l’antiga estació i ha portat a terme una actuació de neteja general, com treure runa o vidres. «Però encara no hem decidit quin serà el seu ús, de forma que no hem abordat encara la seua rehabilitació», explica l’alcalde, Antonio Ollés.

Els magatzems de l’estació de Tortosa també podrien ser un exemple de patrimoni industrial o ferroviari, però actualment està previst el seu enderroc.

Masos

Els masos abandonats són inacabables. A Bítem es troba la colònia Gassol, amb la seua masada i un conjunt de cases habitades. La masada (segle XIX), però, és imponent i es troba buida i en estat d’abandonament. Només un veí se n’ocupa del seu mínim manteniment, malgrat que és propietat de la Generalitat de Catalunya. Envoltada de frondosa vegetació i d’estil colonial desprèn un aire de misteri i romanticisme totalment apassionant.

Un altre exemple a Bítem d’edifici d’alt valor patrimonial abandonat durant molts anys és el Mas del Bisbe. Però fa un any i mig va ser adquirit per part de l’Ajuntament de Tortosa al Bisbat, i el consistori ha començat a actuar per rehabilitar-lo i consolidar-lo, amb l’objectiu que siga un espai per als veïns de Bítem. Antigament, el mas (segle XI) havia servit com a residència d’estiu dels bisbes de la diòcesi.

L’historiador Roc Salvadó destaca, a Roquetes, la Vall del Marquès i la Torre d’en Gil, així com la casa de les senyoretes de Traval. La Vall del Marquès, prop de la carretera dels Ports i de la Via Verda, està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i era la casa residencial de descans del marquès Diego de León. Actualment es troba tapiada per evitar ocupacions i en mal estat. Circulen llegendes de fantasmes al respecte.

Una de les masies abandonades més desconegudes és Can Pons a l’Ametlla de Mar. És de grans dimensions i ha estat poc estudiada. Era propietat de dos germans de la família Mangrané, també propietaris de la zona de Les Tres Cales, actualment una de les urbanitzacions més grans de tot Catalunya. La masia es troba a la zona de l’interior, passant vora l’antiga Via Augusta. Com explica l’historiador i president de l’Associació Amics dels Castells, Jordi Mulet, fins meitat del segle XX, molta gent arribava de pobles propers per treballar-hi les olives i era una zona de gran influència en ser de pas.

Balnearis

El Balneari de Cardó va ser un dels balnearis més celebrats i cotitzats a finals del segle XIX i inicis del XX. La vall de Cardó, famosa per les propietats saludables de les aigües i l’estació balneària del mateix nom, tancada el 1966, ha preservat intacte el magnetisme paisatgístic, patrimonial i espiritual que van projectar-la anys enrere. L’antic convent i balneari, un imponent edifici que s’alça a la vora d’un penya-segat, està envoltat per una aura de misteri i romanticisme, però el pas del temps i la manca de manteniment hi està passant factura. El balneari està ubicat al terme de Benifallet, però s’hi accedeix per Rasquera i també té molta proximitat amb Tivenys. Actualment el balneari i les 500 hectàrees del seu entorn són propietat del Grup Pascual, que va adquirir Manantiales Cardó S.A., que havia instal·lat una planta embotelladora d’aigua a finals del segle XX. Des de fa tres anys, ajuntaments i particulars intenten tirar endavant un projecte per rehabilitar-lo i impulsar-lo. Al voltant del balneari, a més, es troben un conjunt d’ermites també abandonades.

Si parlem de balnearis també convé esmentar el Balneari d’en Porcar de Tortosa, de final del segle XIX, declarat bé cultural d’interès local i abandonat durant els anys 80 del passat segle. Durant anys va servir de magatzem municipal. L’Ajuntament de Tortosa va restaurar el Manantial de l’Esperança el 2015 i actualment treballa en edificar prop d’aquest espai la Casa de les Tres Cultures.

Torres

Com recorda l’historiador i director de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre, Albert Curto, sense dubte, quant a torres abandonades, una de les més il·lustratives és la del poblat de Fullola, de propietat desconeguda, al terme de Tortosa. La torre, cilíndrica i d’uns 16 metres d’alçada, sembla ser que dataria del segle XIII. Actualment és l’element més visible, però està en molt mal estat, com la resta del poblat.

També a Tortosa, a Jesús, es troba la Torre d’en Corder del segle XIII, declarada bé cultural d’interès nacional i en estat decadent. A l’altra cara de la moneda trobem el conjunt arquitectònic de la Torre del Prior (segle XII), rehabilitat i convertit en una lluïda casa rural.

Els pous de la neu, sínies, molins i cabanes de pedra seca són altres elements patrimonials i identitaris sovint abandonats i en mal estat de conservació a les Terres de l’Ebre.

Comentarios

Lea También