Plaça de la Vila, cruïlla dels carrers Major i del Gall de Vilalba dels Arcs

El ‘Diari’ presenta avui un nou lliurament de la sèrie ‘Places i carrers porticats dels nostres pobles i ciutats’, amb l’exemple de la plaça de la Vila de Vilalba dels Arcs. Joan Figuerola és arquitecte (Figuerola-Gavaldà-Romera Arquitectes)   

08 mayo 2021 10:00 | Actualizado a 08 mayo 2021 16:20
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

El primer document que parla de Vilalba dels Arcs és la carta de poblament que el comanador templer de Miravet Bernat de Campanisa atorga l’any 1224 a un grup de quatre pobladors. L’any 1317 la vila passa als hospitalers de la castellania d’Amposta depenent de la comanda hospitalera d’Ascó. La població amb carrers estrets i irregulars a l’entorn de l’església vella i l’antic castell, actualment ocupat per la casa Martell, se situa en una petita ondulació del terreny dins el perímetre del primitiu recinte emmurallat. De la muralla amb les torres que protegien la vila es conserven restes al llarg del seu traçat des del perxe del Bassot, el Mirador del Bassot i els carrers de la Vall del Molí, Sant Pere, Sant Llorenç i Sant Isidre.

La formació de la comanda de Vilalba dels Arcs a finals del segle XV representa una època d’esplendor per a la vila, amb la construcció de cases senyorials i la nova església parroquial de Sant Llorenç iniciada a finals del segle XVI i finalitzada a mitjans del XVIII. La barreja d’elements gòtics, renaixentistes i barrocs donen singularitat a l’edifici, essent una de les més característiques del conjunt d’esglésies similars de la Catalunya occidental i el Baix Aragó.

Malgrat la destrucció de molts edificis històrics pels estralls patits en les diferents guerres dels Segadors, de Successió, carlines i la darrera guerra civil, encara es mantenen nombroses cases amb sòlids murs de carreus i coberta de teula conservant la tipologia tradicional de planta baixa, planta noble i golfes.

Són abundants els portals adovellats i grans arcs a les plantes baixes, havent desaparegut els antics trams porticats que cobrien els carrers.

Entre les cases senyorials destaquen la Casa de la Senyora situada al carrer Major, segurament residència dels comanadors de la vila i la casa Coll amb façana als tres carrers de l’Àngel, Major i del Gall. Aquesta casa conserva la planta baixa amb un entresòl destinat al majordom, la planta noble per l’habitatge dels senyors i les golfes, amb una galeria amb balconada i voladís en l’angle dels carrers Major i del Gall.

El carrer Major travessa la vila medieval de llevant a ponent i es creua amb el carrer del Gall a la plaça de la Vila, assenyalant la centralitat del lloc de celebració de rellevants actes col·lectius i del mercat de Vilalba dels Arcs. El nom del carrer del Gall sembla ser una deformació de Call, el nom que assenyala l’indret proper al mercat on estaria assentada la comunitat jueva.

Bona part del carrer Major estava cobert amb porxos sobre els quals s’alçaven els habitatges de les plantes superiors. Actualment sols es conserva l’espai porticat de poca alçada davant dues cases del costat de ponent de la plaça de la Vila en la cantonada amb el carrer Major. Aquest espai porticat està format per dos trams d’arcs rebaixats de carreus escairats sobre pilastres també de carreus que sustenten amb un forjat de fusta les dues plantes superiors dels immobles. Els dos arcs de la cantonada arranquen de pilars de carreus aixamfranats, basa i capitell.

El front de llevant de la plaça està ocupat per la casa Martell cantonera amb els carrers Major i de Sant Antoni, un exemple de casal senyorial dels segles XVI i XVII, com d’altres existents en pobles de la comarca. Se suposa que formava part del castell-palau del comanador de Vilalba, molt reformat al segle XVIII i amb una darrera remodelació en el període de la postguerra.

Les tres portes de la planta baixa defineixen els eixos de simetria dels balcons de les dues plantes superiors i les arcuacions centrals que rematen una façana ordenada en tres registres amb sòbries cornises corregudes. El llenguatge classicista de les mènsules, llosanes dels balcons, brancals, llindes i el ràfec amb cassetons manifesten la usual monumentalitat de l’arquitectura franquista. Al costat de ponent de la plaça se situa la casa de la Vila amb una façana elegant que reflecteix una arquitectura eclèctica de finals del segle XIX. L’edifici de planta baixa de carreus treballats amb la portalada i dues finestres laterals, el primer pis amb una gran balconada i permòdols, ocupant tot l’ample de la façana, i el segon pis amb tres finestres, dóna sobrietat a la casa.

Al fons del carrer de l’Església pel costat nord de la plaça es veu la capella de la Mare de Déu de Gràcia, la primitiva església construïda a mitjans del segle XIII pels templers. La portalada d’arc de mig punt amb grans dovelles descentrada respecte a la nau se situa en l’eix del carrer, una invitació a entrar a un magnífic espai sacre dels inicis de la vila. Sobresurtin del perfil de les cases que ocupen l’antic castell, el majestuós campanar barroc de quaranta-cinc metres d’alçada de l’església parroquial senyoreja la plaça. Malgrat las vicissituds de la població al llarg de la seva història, la mirada de dos edificis representatius, l’un dels inicis fundacionals de la vila i l’altre dels moments esplendorosos de la comanda de Vilalba dels Arcs al segle XVI donen identitat a la plaça de la Vila.

Comentarios
Multimedia Diari