Preocupació en el sector de l’arròs per la supressió d’aranzels a Mercosur

El sindicat Unió de Pagesos denuncia que l’entrada d’arròs procedent de països d’Amèrica del Sud ha crescut un 200% des de l’any 2015 i que tant les importacions com la reducció d’aranzels pot amenaçar els agricultors locals

02 agosto 2019 07:00 | Actualizado a 03 agosto 2019 16:35
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Unió de Pagesos remarca que les importacions d’arròs als mercats de la Unió Europea (UE) procedents dels països de Mercosur s’han incrementat un 200% els darrers quatre anys.

Ha costat vint anys de negociacions no exemptes de disputes, però finalment la Unió Europea ha aconseguit tancar un acord comercial amb els països de Mercosur. Això permetrà que les empreses europees de sectors com l’automòbil, la maquinària, la química i la farmacèutica puguin exportar amb més facilitat als grans mercats que suposen l’Argentina, el Brasil, el Paraguai i l’Uruguai. Alhora facilitarà l’entrada de productes principalment agrícoles i ramaders al mercat comunitari.

El sector primari, en aquest sentit, pateix per l’impacte que pugui causar en els sectors del boví i el pollastre, i també dels cítrics i l’arròs. La proposta d’acord comercial, pendent de ratificar, preveu un contingent de 60.000 tones anuals sense cap tipus d’aranzels, una amenaça pels productors d’arròs catalans perquè pot augmentar la pressió dels preus a la baixa.

Urugai, principal competidor

De les 54.846 tones d’arròs importades el 2015 procedents dels països de Mercosur, s’ha passat a les 165.885 el 2018. Uruguai n’és el principal exportador i ha duplicat la presència als mercats comunitaris, de 40.819 tones el 2015 a 79.269 de l’any passat. Aquestes importacions s’han fet sota aranzel. L’acord subscrit per les autoritats de la Unió Europea a final de juny i les de Mercosur contemplen una quota d’exportació d’arròs lliure d’aranzels de 60.000 tones anuals a la UE des d’aquest grup de països de l’Amèrica del Sud.

Potenciar els monopolis

Segons les fonts que poseeix el sindicat, Uruguai compta amb un gran conglomerat d’empreses, encapçalat per SAMAN –la qual mou el 50% del total de la producció d’arròs en aquest país–, amb una infraestructura industrial i tecnològica d’última generació, la qual permet completar el cicle productiu i comercial amb una capacitat de processament anual de més de 600.000 tones d’arròs. Unió de Pagesos reclama a la Unió Europea estudis d’impacte econòmic sobre aquells sectors més sensibles a l’acord comercial amb l’objectiu de conèixer els efectes a mitjà i llarg termini sobre els petits productors.

Jordi Casanova, el president de la cooperativa Arrossaires del Delta de l’Ebre, que comercialitza les marques Nomen, Bayo i Segadors del Delta, ha declarat al Diari que «encara es massa d’hora com per evaluar el mal que ens pugui fer aquest acord». Però tot i això, ja són molts els arrossaires que mirem amb desconfiaça aquesta nova legislació.

Les cooperatives del Delta

El 80% de l’arròs es comercialitza a través de cooperatives, tal com apunten les informacions del Ministeri, però prop del 90% del producte final està en mans de set companyies, les qui el processen per treure-li la pela (i tenir l’arròs més venut al mercat) i envasar-lo per a la seva venda. Aquí al Delta trobem dos d’elles, els Arrossaires, a l’hemidelta esquerra, i la Cambra del Montsià, a l’hemidelta dret. I és que l’arròs durant els últims 150 anys ha estat el conreu que ha determinat les característiques del paisatge, el cicle vital i laboral dels habitants del Delta.

La cooperativa Arrossaires del Delta de l’Ebre, que comercialitza les marques Nomen, Bayo i Segadors del Delta, va tancat l’exercici 2016 i 2017 amb una xifra de negoci de 35,8 milions d’euros, un 3,4% més que l’any passat. Així mateix, el resultat net s’ha situat en els 1,64 milions d’euros, gràcies a la bona marxa de les exportacions i al creixement de la marca Nomen, que va ser comprada per la cooperativa l’any 2012.

En l’anterior campanya els socis de la Cambra Arrossera del Montsià van produir 41.000 tones d’arròs de «molta qualitat». Gairebé dos terceres parts d’aquesta producció es comercialitzen a través de marques blanques –en cadenes com Dia, el Corte Inglés i Bon Preu, entre d’altres– i un 12% a través de la marca pròpia. La resta es distribueix a l’engròs, als mercats estatals i a l’exportació –com la mateixa marca–. El negoci de trencats o farina d’arròs complementa els pilars principals i contribueix a fer arribar la facturació anual de la cooperativa als 40 milions d’euros.

Comentarios
Multimedia Diari