Projecten noves aportacions de sorra a la tardor per protegir el Delta dels temporals

La Taula de Consens pel Delta ha començat a treballar amb l’Estat i la Generalitat per actuar de forma decidida i protegir aquest territori de la regressió que pateix, agreujada després del temporal Glòria del passat mes de gener. Ahir va tenir lloc la primera reunió de la comissió mixta per via telemàtica, que va comptar amb la participació dels set alcaldes del Delta, els representants de les comunitats de regants; i dels directors generals de Polítiques de Muntanya i del Litoral, Albert Alins; i de Polítiques Ambientals i del Medi Natural, Ferran Miralles; per part de la Generalitat, a més del subdelegat del Govern i el cap de Costes a Tarragona, els ebrencs Joan Sabaté i Antoni Espanya, per part de l’Estat.

Les parts són conscients de l’extrema vulnerabilitat actual del Delta i de la necessitat d’actuar amb noves aportacions de sorra dins d’aquest 2020, si pot ser de cara a la tardor, «tenint en compte que en el context actual qualsevol temporal, no cal que sigui de les dimensions del Glòria, pot tenir uns efectes molt negatius i agreujar molt més la regressió»; comenta al Diari el portaveu de la Taula de Consens, Xavi Curto.

Redistribució de la sorra

Si actualment Costes de l’Estat està executant actuacions d’emergència, amb aportacions puntuals de sorra en punts com la barra del Trabucador (que va quedar trencada al gener i part de la qual continua encara sota l’aigua), el Pla Delta (ambiciós document tècnic elaborat des del territori per mantenir l’actual morfologia de la desembocadura de l’Ebre) planteja la necessitat d’aportacions més importants i regulars de sorra amb l’objectiu de mantenir l’actual línia del litoral. Les zones prioritàries, per ser les més vulnerables als temporals, són precisament el Trabucador i l’illa de Buda, així com el front litoral de l’hemidelta nord entre la Marquesa i Riumar. Uns treballs de redistribució de la sorra per als que seria adient, entre altres instruments, la utilització d’una draga, «com s’empra de forma habitual en països com Dinamarca o Bèlgica», segons apunten des de Taula de Consens, qui posa a la disposició de les administracions els estudis tècnics amb els que ja compta i que formen part del Pla Delta.

Per poder disposar d’una bona protecció de la línia litoral es requereixen platges de gran amplada, de fins a 150 metres. Des de la Taula de Consens recorden que el Delta forma part de la Xarxa Natura 2000 i que l’administració està obligada a mantenir-lo en un bon estat ambiental, pel qual es poden agilitzar els tràmits administratius dels projectes.

El Pla Delta, que les administracions veuen com un bon full de ruta, estableix dos primers anys per fer una primera aportació de sorres amb l’objectiu de reforçar punts crítics del Delta i evitar la regressió. Per a l’any tres i quatre es treballa per fer una aportació massiva de sorres per a recuperar amplades de platja segures en aquells sectors que les han perdut. «Per fer aquestes aportacions de sorres és necessari estudiar fonts de sediments al Delta mes enllà de les zones d’acumulació actuals del litoral deltaic, així com portar a terme els preceptius procediments d’avaluació ambiental», remarca el pla. Els següents anys seran necessàries aportacions de manteniment per tal d’evitar la regressió i fins que arribin els sediments fluvials.

Aportació de sediments

La comissió mixta va abordar també l’aportació de sediments des dels embassaments on s’acumulen, una proposta a mig o llarg termini no exempta de dificultats però per la que aposten molts sectors ecologistes i de la comunitat científica.

En aquest àmbit, segons destaquen des de la Taula de Consens, ja s’han creat grups de treballs d’experts per a la gestió del sediments fluvials tant al Ministeri per a la Transició Ecològica com en el context d’una Comissió encarregada pel Parlament de Catalunya. La Taula de Consens participarà en aquests grups i treballarà per a una major i millor coordinació entre ells.

També s’estan acabant els estudis preliminars per el disseny de la prova pilot de transport de sediments des de l’embassament de Riba-roja fins a la desembocadura. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) porta endavant aquesta iniciativa i posarà els recursos econòmics necessaris.

Per part del Departament de Territori s’inclou també l’inici de la recerca pel que fa referència a dics intel·ligents amb finançament europeu.

Nova trobada

Ahir es va acordar una nova trobada de la comissió mixta per continuar avançant en el treball per protegir el Delta, que tindrà lloc l’1 de juliol. «Seria interessant la incorporació de nous representants d’altres àmbits de l’administració, com és el cas de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, clau per al projecte de sediments fluvials», apunta Curto.