Prop de 200 persones tallen les vies de tren per exigir un servei digne per a l'Ebre

Trens Dignes demana el retorn de l’Euromed, més freqüències per als regionals i més connexions amb l’alta velocitat

16 febrero 2020 17:57 | Actualizado a 19 febrero 2020 12:23
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

Sota el lema «Ni un tren menys» i amb consignes com «Que torni l’Euromed», unes 200 persones van acudir diumenge a l’estació de tren de l’Aldea-Amposta responent a la crida de la plataforma Trens Dignes. Deu minuts abans de les dotze del migdia, els manifestants van accedir a l’andana de l’estació a l’espera d’un Talgo i, un cop el tren aturat, van tallar les vies durant uns cinc minuts. Un temps limitat per causar les molèsties mínimes als viatgers,  afirmaven des de la plataforma.

Una estona abans, els portaveus de Trens Dignes posaven en manifest que «des de la posada en marxa de la nova variant de Vandellòs, les Terres de l’Ebre han perdut freqüències amb l’eliminació de la parada de l’Euromed i, a canvi, només han guanyat l’Avant». Un panorama ferroviari que els portava a la plataforma a exigir més freqüències dels regionals R-15 i R-16 i el retorn dels quatre Euromed perduts amb el corredor mediterrani, així com més connexions amb trens de l’alta velocitat, els quals haurien de connectar Ulldecona amb el Camp de Tarragona a fi de poder enllaçar amb els trens cap a Barcelona o Madrid. A la vegada, les demandes també incloïen recuperar els horaris de l’any 2016 i sincronitzar les freqüències ferroviàries amb les dels autobusos.

La portaveu de Trens Dignes, Montse Castellà demanava millor coordinació entre el Govern, Adif i Renfe per repensar el panorama actual. «Es van passant la responsabilitat els uns als altres, ja n’hi ha prou de tirar-se els plats pel cap i culpar-se mútuament, demanem que es posin a treballar unitàriament per un servei digne per als usuaris». En la mateixa línia, tot i que Castellà va celebrar la presència d’un bon nombre de representants polítics de diferents partits, Castellà va etzibar-los que «si vostès fessen bé la seva faena als despatxos, ara no hauríem d’estar aquí manifestant-nos».

Però a banda dels polítics, entre els participants a la jornada hi havia usuaris habituals del tren de diferents edats i en representació de tot el territori. Albert Ventura, que va dos cops per setmana fins a Barcelona, sentenciava que «molts cops saps a l’hora que agafes el tren, però no a la que arribaràs al teu destí». Una realitat per la qual es van desplaçar a l’Aldea «per a reivindicar que les Terres de l’Ebre necessitem uns trens dignes i amb bones connexions perquè molts joves puguem tornar a casa. Hem de recordar que una mala comunicació també afecta al despoblament que estem vivint en els últims anys», tancava el jove. Daniela Gil, una altra estudiant que baixa a Amposta tots els caps de setmana, subratllava que «necessitem un transport públic per connectar-nos tant amb el País Valencià com a Barcelona i no marginar al territori tal com està passant ara», al que afegia que «reclamem a la Generalitat i al Govern central uns trens dignes per a un territori digne».
Un altre punt de vista diferent era el de Maria Jesús Domingo i Marisin Chavarria, dues dones jubilades qui deien que no agafen molt el tren per la manca de freqüències. «Els bitllets de tren i la durada és la mateixa que quan jo era jove, i tinc quasi 70 anys. Que els polítics es posin les piles d’una vegada, perquè ens deixen amb només un tren a les sis del matí». Una altra demanda de les dones era el preu, ja que deien que «el que han posat ara és molt car, fins i tot per als jubilats. En canvi l’autobús és molt més econòmic i té un horari més adaptat a tothom», explicaven.

Respecte a la Taula de Mobilitat de les Terres de l’Ebre, des de la plataforma Trens Dignes van demanar la seva dissolució, considerant-la «ineficient i inoperant». Al seu lloc, es va proclamar que s’aposti per l’Autoritat Territorial de la Mobilitat (ATM). «L’ATM és un ens que ens pertoca per llei i que no tenim instaurat al territori. És un dels grans mals perquè ajudaria a combinar tota mena de transport públic», manifestava Castellà.

Resposta immediata
També present a la protesta, el secretari d’Infraestructures i Mobilitat, Isidre Gavín, va considerar que l’ATM no resoldria les problemàtiques ferroviàries de l’Ebre. «La resposta de la Generalitat, lamentant-ho molt, és molt limitada perquè no tenim les eines per gestionar el transport ferroviari dels regionals i rodalies», afirmava Gavín, tot assenyalant el govern espanyol, Adif i Renfe com a principals responsables del servei ferroviari actual. 

Davant d’això, Gavín exigia que l’Estat tingués «sensibilitat amb els territoris» i a Adif i Renfe que «atenguin» les propostes del Govern. El representant del Govern deia també que «la connexió ferroviària és imprescindible perquè un país i la seva gent es pugui desenvolupar i, per tant, els Euromed i els Avlo han de parar i Renfe ha d’atendre no només els trens comercials de llarga distància, sinó la necessitat de l’interès públic», declarava.

Trens Dignes es reunirà dimarts amb el Departament de Territori i Sostenibilitat per abordar la nova planificació ferroviària, provisional fins a l’1 de març.

Comentarios
Multimedia Diari