Queixes dels pobles de la riba de l’Ebre pels danys de l’última crescuda

La pujada i posterior baixada sobtada de cabals ha malmès embarcadors i passos de barca al tram final del riu

26 diciembre 2021 08:20 | Actualizado a 27 diciembre 2021 06:20
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Els recents desembassaments des dels pantans de Mequinensa, Riba-roja i Flix per «fer lloc» a la gran avinguda del tram mitjà de l’Ebre (que ha afectat Navarra, La Rioja i Aragó), han portat al tram final del riu una pujada i baixada brusca dels cabals que ha causat danys en passos de barca i embarcadors fluvials. Diversos ajuntaments de la riba de l’Ebre han mostrat el seu malestar per aquesta situació recurrent, i demanen a Endesa i la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) una millor gestió i una comunicació més àgil per informar d’aquests canvis amb temps per poder actuar i evitar els danys en infraestructures.

Els ajuntaments van rebre amb temps l’avís que els cabals pujarien a uns 1.200 metres cúbics per segon, «però a última hora van decidir que serien 1.500, xifra a partir de la qual comencem a tenir problemes, i no vam tenir temps a reaccionar», explica Blanca López, alcaldessa de Garcia, municipi on hi ha un dels últims tres passos de barca de l’Ebre. Però la seva queixa se centra especialment en la baixada sobtada de cabal, fins a 600 metres cúbics per segon, «també sense temps a reaccionar», que va deixar la barca damunt de l’embarcador (tal com es pot veure a la imatge).

L’Ajuntament va haver de contractar una gran grua per tornar a situar l’embarcació al riu, mentre que ara haurà de fer front a diferents desperfectes en l’embarcador. «El problema és que la generació elèctrica passa per davant de tot i als pobles que estem riu avall no ens tenen en compte», lamenta l’alcaldessa, tot recordant que el pas de barca és un «patrimoni que costa molt de mantenir».

Riu avall, a Miravet, els danys no han afectat l’embarcació del pas de barca, sinó els ponts de servei. «Calculem uns 4.000 euros per a les reparacions», detalla l’alcalde, Toni Llambrich. «El problema aquesta vegada és que els canvis van ser molt sobtats. I encara hem tingut sort que els pantans no estaven plens i han soltat menys aigua que altres ocasions per contenir l’avinguda», comenta. Amb tot, Llambrich destaca la web de la CHE (saihebro.es) en què es pot seguir l’evolució del riu a temps real.

També han patit danys els embarcadors de Móra la Nova, un de Tortosa (el que dona servei al llagut lo Sirgador) «i un de Móra d’Ebre situat en una zona de molt corrent», segons explica Xavier Pallarés, director de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (Idece), ens encarregat de la navegabilitat fluvial.

Mantenir un patrimoni únic

Els principals danys d’aquesta crescuda es concentren però al pas de barca de Flix. Com ja va explicar el Diari, un tronc va impactar en una de les dues embarcacions de fusta i va fer-hi un forat, tot i que no es va arribar a enfonsar per la ràpida intervenció d’un veí, els bombers i treballadors de l’Ajuntament. L’alcalde de Flix, Francesc Barbero, explica que els danys es xifren en 100.000 euros i que el pas de barca estarà fora de servei durant mesos.

Barbero se suma a les queixes, però fa una crida també a totes les administracions perquè s’impliquen en el manteniment dels passos de barca. «Són els últims que queden i no són només patrimoni local, són història i patrimoni etnològic de tot el territori i s’ha de fer una aposta clara per a conservar-los», reclama.

Comentarios
Multimedia Diari