Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Qui eren les bruixes de l’ebre?

El Museu de les Terres de l’Ebre acull una mostra que relata la història de la persecució d’aquestes dones

Maria Noche

Whatsapp
L’exposició està formada principalment per panells explicatius sobre la cacera de bruixes. Foto: Joan Revillas

L’exposició està formada principalment per panells explicatius sobre la cacera de bruixes. Foto: Joan Revillas

Qui eren realment aquestes dones denominades ‘bruixes’? Quina història hi ha al darrere d’aquestes dones que durant l’edat mitjana i l’edat moderna van ser jutjades i executades sense un judici legítim, acusades de provocar tempestes que arruïnaven les collites, de practicar mal d’ull i assassinats, i invocar els diables?

El Museu de les Terres de l’Ebre, a Amposta, acull l’exposició ‘Per bruixa i metzinera: la cacera de bruixes a Catalunya i les Terres de l’Ebre’. Un petit relat i una mostra del fenomen de la cacera de bruixes, des de la seva gestació a l’edat mitjana fins als rastres que han arribat als nostres dies, amb la pervivència de l’estereotip de bruixa i amb la desconstrucció de molts tòpics antics.

Un fenomen que molts cops sembla quedar gairebé en l’oblit, fins i tot entès com a fruit de fantasies i comptes. Pot ser aquesta il·lusió del fenomen com a ‘irreal’, pot provocar que passi per alt el fet que en el període comprès des dels anys 1940 fins a gairebé l’època moderna, a Europa, la cacera de bruixes va posar fi a la vida de 60.000 dones

Els documents relaten que durant l’edat mitjana, a les Terres de l’Ebre, existien dones que duien a terme pràctiques amb influències paganes. Dones que en aquell moment eren considerades inofensives, fins que va arribar l’època moderna, quan les ‘bruixes’ van passar a convertir-se en dones que practicaven activitats d’inspiració diabòlica. S’iniciava així una gran repressió i persecució contra totes aquelles que poguessin estar practicant la bruixeria. Una persecució que es va estendre des del segle XVI fins gairebé finals del XVIII.

Aquestes dones eren acusades habitualment pels seus propis veïns, els quals les culpaven de les males collites, les malalties o les tempestes, i posteriorment eren cruelment castigades. 

El seu destí quedava llavors en mans de tercers i només tenien dues opcions. Si queien en mans de les institucions legislatives, els esperaven una sèrie de tortures que acabaven amb l’autoacusació i mort a la foguera. I si tenien la ‘sort’ que el seu procés arribés a la Inquisició, les penes eren més lleus, com l’expulsió del territori o la presa de béns.

Les bruixes de les Terres de l’Ebre anaven a parar al tribunal inquisitorial de València, en lloc del de Barcelona. 

Bruixa d’Amposta
En aquest període, hi ha referències de bruixes en diferents llocs de les Terres de l’Ebre, com Tortosa, Godall, Arnes i Amposta. Just en aquest últim, hi ha el cas de la bruixa Esperanza Badia.

Badia va ser acusada en ple segle XVII de dur a terme pràctiques herètiques, encanteris i sortilegis amb objectes diversos, la majoria dels quals eren amorosos

Se li atribuïa una gran llista de pràctiques, entre estranyes i cruels, algunes d’allò més desagradables. El seu procés va durar dos anys i finalment va ser condemnada a una pena ‘lleu’ de 100 fuetades públiques i el desterrament del territori. 

Mostres dels escapularis i reliquiaris que utilitzaven, des del cristianisme, per protegir-se de la bruixeria.  FOTO: Joan Revillas

L’exposició ‘Per bruixa i metzinera: la cacera de bruixes a Catalunya i les Terres de l’Ebre’ ha estat produïda pel Museu d’Història de Catalunya. En el seu pas per Amposta, es complementa i amplia amb la bruixeria a les Terres de l’Ebre, amb la seva història recopilada des del Museu de les Terres de l’Ebre. S’han afegit, per tant, diferents panells explicatius i elements històrics del territori, com seria el cas de mostres dels herbaris que suposadament utilitzaven les bruixes per fer els encanteris; o mostres d’escapularis i reliquiaris que utilitzaven aquells que temien les bruixes per tal de protegir-se de les seves accions.

La mostra es pot visitar a la sala d’exposicions temporals del Museu de les Terres de l’Ebre, Amposta, fins al pròxim dia 29 de juliol.

El caçador de bruixes de Flix
Al territori també es coneix el cas d’algun caçador de bruixes. La història de Joan Malet, de Flix, és d’aquelles amb un final que molts atorgarien a la funció del ‘karma’. Malet utilitzava un mètode d’allò més irregular per detectar les bruixes.

Era cridat habitualment pel Consell Municipal i, en arribar al poble, ordenava tancar les portes i fer sortir tots els habitants al carrer. Simplement examinant-los, identificava les bruixes, i amb la sola paraula de Malet, aquestes ja eren condemnades a la forca i a la foguera.

En el seu pas per Arnes, Malet va tindre el mal ull d’acusar dos joves procedents de cases benestants i amb una gran reputació. Els veïns es van revelar per defensar-les i ell va haver de fugir corrents. Des d’aquell moment, acusava dones d’edat avançada, excloses socialment. Però la Inquisició, finalment, va sospitar del seu mètode i aquest va acabar, curiosament, a la foguera.

 

Temas

Comentarios

Lea También