El Tiempo
Estado Carreteras
Whatsapp
Encuesta
Directorio Empresas
Juegos
Que els sediments que es retenen als pantans són un element clau per al manteniment del Delta és una afirmació que fa temps que es reclama des de diferents àmbits. Ara però, serà la Campanya pels Sediments qui posarà en relleu als diferents partits polítics la necessitat d’incloure als pressupostos generals de l’Estat unes actuacions concretes per fer efectiva una política real de gestió dels sediments. En total, la plataforma estima que l’Estat hauria d’invertir prop de 6,5 milions d’euros en els pròxims quatre anys per mobilitzar els sediments acumulats als pantans fins a la desembocadura de l’Ebre.
«Si aquestes mesures que proposem no entren als pressupostos del 2020 donarem per entès que el seu moment d’actuar pel territori no arribarà mai», sentenciava el portaveu de la Campanya pels Sediments, Josep Juan Segarra, qui afegia que «la denúncia serà el més contundent que puguem».
El primer pas que proposen, que s’hauria d’incloure als comptes d’aquest any, consisteix en la redacció d’un pla de gestió integral dels sediments de la conca de l’Ebre, l’inici d’un projecte pilot de transferència controlada de l’embassament de Riba-roja cap a la desembocadura, així com posar en marxa els desguassos de fons de Riba-roja i l’inici del monitoratge del sistema Segre-Cinca. Unes mesures que en total costarien uns 1,18 milions d’euros.
De cara a l’any vinent, les propostes de la Campanya pels Sediments preveuen donar continuïtat als estudis del 2020 amb inversions anuals d’1,78 milions d’euros entre el 2021 i el 2023 per a la prova pilot de transferència controlada des de Riba-roja al Delta o la posada en funcionament dels desguassos de fons, així com el monitoratge del sistema Segre-Cinca. Pel que fa als desguassos de fons que proposen, des de la Campanya apunten que el sistema «podria incomplir la normativa de seguretat dels embassaments», és per això que també van declarar que no es descarta acabar als tribunals.
«Els tècnics de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) tenen el Delta ‘creuat’ i no estan disposats a gestionar sediments», deia Josep Juan, qui també afegia que la mateixa Confederació hauria fet un «interpretació interessada» dels diferents estudis proposats per negar-se a transportar els sediments.
Entre els objectius de la Campanya pels Sediments es trobaria també exigir a les hidroelèctriques, actuals gestores dels embassaments de Mequinensa, Riba-roja i Flix, una millora de la gestió de les preses, pel que apunten que «estan estudiant quines mesures es podrien aplicar». Entre el portaveu de la plataforma i l’assessor jurídic d’aquesta, l’advocat ampostí Ramon Nadal, afirmaven que fa cosa d’un any van demanar a la CHE i als respectius ajuntaments quin era l’estat de les preses i les mesures es prenien per a la gestió dels sediments, però no en van obtenir una contestació clara: «Com administrativament no vam rebre resposta, igual la solució es troba en la via judicial», deia Josep Juan Segarra. I és que l’absència d’informes tècnics sobre les condicions de les preses afecta els protocols de seguretat i emergències aigües avall, així com a la normativa de protecció civil, ja que podrien esdevenir afectacions greus per a les poblacions en el cas de grans avingudes o altres tipus d’accidents.
En la mateixa línia, des de la Campanya pels Sediments anunciaven que també estudien com forçar a la CHE i les hidroelèctriques, per la via administrativa o judicial, per exigir millores en la gestió ambiental de les preses i fer aplicar condicionants ambientals, aconseguint l’obertura de comportes de fons que permetria incrementar el balanç sedimentari. Sobre aquesta qüestió, l’advocat Ramon Nadal afegia que es podria recórrer al contenciós administratiu. Per poder efectuar aquesta mesura però, l’opacitat a l’hora de reclamar a l’administració estatal quina és la normativa ambiental competent que regula les preses de l’Ebre, així com la manca de comunicació entre els òrgans competents i la discrecionalitat dels interessos hidroelèctrics són dos topalls que dificulten la progressió del projecte.
