Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Reclamen que l'enderroc de les cases de la Catedral de Tortosa preservi els vestigis patrimonials i el traçat del carrer

La Comissió Cívica del Patrimoni de les Terres de l'Ebre vol supervisar el procés, que l'Ajuntament preveu iniciar el mes d'agost
Whatsapp
Les cases del carrer Croera afectades, amb la Catedral al davant. Foto: ACN

Les cases del carrer Croera afectades, amb la Catedral al davant. Foto: ACN

La Comissió Cívica del Patrimoni de les Terres de l'Ebre ha emès un dictamen reclamant que l'enderroc de les cases de davant de la Catedral de Tortosa permeti conservar elements històrics i patrimonials dels edificis i que la urbanització posterior respecti el traçat del carrer Croera, un dels eixos més antics de la ciutat per on transcorria una via romana. L'entitat ha demanat a l'Ajuntament, que preveu iniciar l'obra a l'agost, que li permeti supervisar les tasques per garantir aquests aspectes. Entre d'altres, plantegen que la demolició es faci sense presses, "de dalt a baix", utilitzant mitjans manuals si és necessari, salvant i documentant dovelles, dentells, carreus, mènsules o arcs.

El dictamen, que va ser redactat durant el mes de maig davant les peticions externes rebudes i la "preocupació" dels membres de la Comissió, demana a l'Ajuntament que el projecte apliqui propostes de "sentit comú" i que, confien, ja preveuran els mateixos responsables de l'obra. Es tracta d'una proposta, ha assegurat la presidenta de l'entitat, Victòria Almuni, davant d'un "fet consumat", que durant els últims anys no ha comptat amb l'oposició de cap partit polític ni ha despertat cap gran moviment social en contra.

Ara, la Comissió, que ha tramès el document al consistori, vol asseure's a parlar amb el consistori i creu que no existeixen impediments perquè pugui supervisar arqueològicament tot el procés per garantir que la seva execució correcta per preservar els "interessos comuns". Uns treballs que s'han d'allargar durant uns quatre mesos després de dècades i dècades de projectes i discussions. Apunten que, la Comissió de Patrimoni creada pel Departament de Cultura haurà de vetllar perquè es compleixi el Pla Especial de l'Ajuntament.

Recorden que el conjunt de set edificis contigu al Palau Episcopal i davant de la Catedral té un "valor intrínsec" des del punt de vista patrimonial. Construïdes, bona part, al segle XIX sobre d'altres que podrien datar, almenys, del segle XVI, formaven part de la muralla, de la primera línia de la façana fluvial i, possiblement , del clos romà. És, en aquest sentit, que davant l'imminent enderroc creuen que cal actuar per a preservar els elements històrics que puguin aparèixer.

Així, el dictamen reclama a l'Ajuntament que l'actuació "no es faci de pressa" amb màquines grans, en sentit de dalt cap a baix, i que permeti també desconstruir manualment per evitar la pèrdua d'alguns elements entre l'acumulació d'enderroc. Segons ha detallat el membre de la Comissió i director de l'Arxiu Històric Comarcal del Baix Ebre, es tractaria de preservar o documentar tant els elements visibles "com els que poden aparèixer". Hi ha constància de dovelles gravades -una amb una inscripció de 1808-, dentells pintats amb la distribució militar, carreus, mènsules, arcs i elements arquitectònics propis o reaprofitats que formen part del conjunt.

Més enllà d'això, però, l'entitat veu també essencial la conservació del traçat del carrer Croera, que separa les cases de la Catedral, per tractar-se d'un dels vials més antics de la ciutat i per on, possiblement, transcorria una via romana. La urbanització de l'espai serà objecte del projecte posterior a l'enderroc. "Cal que tingui en compte la correcta adaptació a l'entorn de les restes arqueològiques in situ, perquè tothom pugui gaudir del patrimoni arqueològic, especialment de l'època romana", apunta la Comissió en el dictamen, tot recordant que es tracta de vestigis que les administracions protegien. A banda d'això, el subsòl dels edificis encara conserven els antics embarcadors i espais de la façana fluvial de diverses èpoques històriques.

Temas

  • EBRE

Comentarios

Lea También