Reclamen urgència en les accions per aturar la regressió del Delta

La Comissió d’estudi per a la protecció del Delta de l’Ebre va celebrar ahir la seua segona reunió, després de la seua constitució l’any passat. A la comissió van intervenir Francesc Vidal, director del Parc Natural del Delta de l’Ebre, Susanna Abella, portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre i Joan Sucarrats, gerent d’Infosa, a les Salines de la Trinitat de la Punta de la Banya. Tot just aquesta setmana es compleixen dos anys del temporal Glòria i els participants han demanat als diputats al Parlament urgència en les accions per aturar la regressió del Delta de l’Ebre.

Per al director del Parc Natural del Delta de l’Ebre, Francesc Vidal, les decisions sobre la protecció del Delta s’han de prendre amb una visió conjunta de la problemàtica: social, econòmica i ambiental. «Els deltes són zones fèrtils i a tots els deltes del món hi ha activitat humana. Aquí, el cultiu de l’arròs», exposà. «Els deltes són sistemes que canvien, dinàmics. Pateixen canvis a diferents escales. Canvis globals com l’escalfament global; canvis a nivell de conca, amb canvis hidrològics i dèficit sedimentari… I canvis a nivell del delta, amb transformació agrícola i canvis hidrològics. D’un delta d’aiguamolls s’ha passat a un delta d’arrossars. Però un dels canvis més importants que ha patit el delta és que d’un delta autosuficient s’ha passat a un delta deficitari, per la manca de sediments». El director considerà que per a combatre el problema de la subsidència (enfonsament) del delta és necessària l’arribada de sediments. «Ara tots aquests canvis s’estan accelerant per causa de les persones: amb l’elevació del nivell del mar pel canvi climàtic i per l’augment dels temporals». A més curt termini, el director considera que calen els moviments de sorra.

La portaveu de la PDE Susanna Abella va ser molt crítica amb com s’ha gestionat el problema del delta fins ara. «La gestió del riu Ebre incideix directament en el futur del territori. I no ho diem sols per preservar els espais ambientals, la plataforma no som un col·lectiu ambiental o ecologista, som ciutadans que volem viure en un territori que tingue possibilitats de desenvolupar-se», va declarar.

«El delta s’ha format de l’aigua i el fang del riu, i si no arriba ni aigua ni fang el delta desapareixerà. El Glòria és l’spoiler del futur si no fem res.».

Abella denuncià la inacció i manca de coordinació entre Estat i Generalitatr. «Cal que la consellera d’Agricultura faça uns plans de gestió amb dades concretes, però qui s’ha de mullar és el Ministeri, és qui té la responsabilitat. L’Estat ha sigut causant d’un problema amb regadius i hidroelèctriques. Avui per avui no sabem ni què es vol fer, ni quan ni amb quins diners. Tot i que hi han converses no tenim per fi un document. Crec que l’objectiu de la Comissió ha de ser pressionar l’Estat per tenir aquest document concret, ja que l’Estat va fer un pla d’esquenes al territori».

La portaveu va demanar posar en marxa ja les proves pilot per moure els sediments riu avall. «És sorres i sediments. No sorres o sediments».

Per la seua banda, el gerent d’Infosa Joan Sucarrats va coincidir en la urgència de mesures a més curt termini abans de «jugar-ho tot a la carta dels sediments». Sucarrats va recordar ahir la duresa del temporal Glòria i com les Salines van posar recursos propis per recuperar la barra del Trabucador, ja que no van poder accedir a treballar durant mesos. Precisament la barra del Trabucador també té una gran importància ambiental i socioeconòmica per a la biodiversitat de la badia dels Alfacs.

«El delta creixia fins que es van construir els pantans i va arribar el canvi climàtic. Es per això que l’home hi ha d’intervenir. Abans que l’arribada dels sediments siga una realitat cal actuar ja, amb accions a curt i mitjà termini, que és el que es reclama des de la Taula de Consens pel Delta. Abans no era fàcil i ara hi ha un consens general, amb matissos, però general», va afirmar.