Recorren la tramitació d’un parc eòlic que afecta espais de la batalla de l’Ebre

Entitats socials i econòmiques de la Terra Alta han presentat un informe desfavorable a la ubicació del parc eòlic Tramuntana 3 de l’empresa alemanya ABO WIND. És tracta d’una central de 9 aerogeneradors, que forma part d’un conjunt de cinc parcs ubicats a Flix i Riba-roja i a Corbera d’Ebre, Gandesa i Bot. El Tramuntana 3 implicaria la intervenció de nombroses fortificacions ubicades a les cotes Punta del Cucut, la Pila, les Malees, el Coll de l’Anís i el Coll de Cosso, cotes ocupades per la 45 Divisió Republicana durant la batalla de l’Ebre.

«Com és habitual en la majoria de les centrals eòliques projectades a la Terra Alta, la construcció de Tramuntana 3 tindria una greu afectació sobre l’avifauna i el paisatge de la comarca. A més a més, d’augmentar la greu massificació que patim d’energia eòlica i les zero reversions que té sobre el territori», expressen des de la Plataforma en Defensa de la Terra alta, l’Ateneu Social La Pastora, l’Associació de Turisme Rural i el Consell Regulador de la DO Terra Alta. «Però en aquest cas hem de destacar com a impacte flagrant, l’afectació sobre espais de la batalla de l’Ebre. Aquest espais han generat nombrosa bibliografia testimonial, esdevenint punts molt representatius de l’operació de trencament de les defenses de Camposines pel flanc esquerre. La Punta del Cucut forma part de la serralada on es troba el jaciment arqueològic de «les Crevetes», registrat a l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya».

De fet, les entitats subratllen que en la descripció de les tasques de prospecció de la zona es va notificar la troballa de restes humanes en superfície.

«L’acceptació a tràmit d’aquesta central eòlica seria clarament contradictòria a larticle 7 del Decret llei 16/2019 en què es demana preservar el patrimoni cultural i històric de la zona. Considerem que la dignificació dels morts de la batalla de l’Ebre és una qüestió prou transcendental i prioritària pel nostre país abans que tornar-nos a malvendre als interessos especulatius, en aquest cas d’ABO WIND. Ara mateix la qüestió està en mans de la Generalitat i a la determinació dels nostres representants polítics», conclouen.

Així mateix s’expressa el tècnic del Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre, Albert Julià, qui incideix que, a més de les restes humanes que hi ha encara al territori, cal incidir «en la necessitat de protegir i preservar tot el territori afectat per la batalla de l’Ebre com a indret de memòria i eina educativa per a les generacions futures».

Només en aquest espai on ara està projectat aquest parc eòlic es va produir un dels combats més llargs i extensos de tota la batalla de l’Ebre, una ofensiva franquista per ocupar Camposines el setembre i octubre de 1938. «És un punt clau», confirma Julià. «Només amb una inspecció visual ja vam trobar restes de trinxeres, parapets, refugis escabats a la roca, restes de metralla i de material... i fins i tot restes humanes visibles, a la intempèrie».

Julià confirma al Diari que després de documentar-se té raons per pensar que en tota aquesta zona compresa entre la Fatarella, Camposines i Corbera han d’haver les restes de milers de soldats sota terra. «Crec que hi ha una immensa fosa comuna».

Fa 12 anys ja es va instal·lar un parc eòlic al sector nord del terme de Corbera, als punts més elevats del Coll de Cossos i de l’Anís, «on hi van aparèixer una gran quantitat de restes humanes», detalla Julià. «La memòria d’aquells soldats va ser violada per les excavadores que van construir els molins. Es va fer un dany irreparable i per això demanem que no torne a passar».