Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Recorren l’arxiu de la querella contra quatre exministres i Florentino Pérez pel Castor

Els grups querellants insten a què s’investigui la corrupció a l’administració a partir del polèmic projecte del magatzem de gas

Diari de Tarragona

Whatsapp
Foto: Joan Revillas

Foto: Joan Revillas

Els impulsors de la querella contra quatre exministres del Govern espanyol i l’empresari Florentino Pérez per presumptes irregularitats en el projecte del magatzem de gas Castor han presentat un recurs d’apel·lació contra l’arxiu del cas, acordat la setmana passada per la jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela. Segons la Xarxa de l’Observatori del Deute en la Globalització, entitat que va presentar la querella juntament el col·lectiu X-Net i l’Institut de Drets Humans de Catalunya, «els fets indiciàriament demostren una interacció entre el poder polític i el poder econòmic que ha donat com a resultat un deute de més de 1.350 milions d’euros més interessos per a la ciutadania, i una empresa beneficiada amb sumes importantíssimes sense concurs públic». 

 «Al nostre entendre aquests fets haurien de comportar per si mateixos l’obertura d’una investigació d’ofici per la mateixa Fiscalia Anticorrupció», perquè, segons afirmen, es va permetre una infraestructura inútil i generadora d’un deute important sense suposar  cap tipus de responsabilitat ni a la constructora ni als dirigents polítics que van autoritzar aquesta construcció. 

La querella es dirigia contra els exministres Joan Clos, Miguel Sebastián, Magdalena Álvarez, Elena Espinosa i José Manuel Soria, així com l’exconseller de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana Juan Cotino; Florentino Pérez, president de la constructora ACS i accionista majoritària de la mercantil Escal UGS S.L. (qui tenia la concessió del magatzem de gas); el president d’Escal, Recaredo del Potro; i l’ex-secretari general d’Energia d’Indústria, Comerç i Turisme Ignasi Nieto. La querella els atribuïa presumptes delictes de  malversació, prevaricació i frau a l’administració, per la posada en marxa del fallit magatzem de gas davant les costes de Vinaròs i Alcanar, que va provocar fins a un miler de sismes l’any 2013. 

Després d’estudiar els fets denunciats, la titular del Jutjat Central d’Instrucció 3 va concloure que la construcció de les instal·lacions a les quals es referia la querella «no respon a una idea aïllada ni pelegrina», sinó que «va ser conforme amb una política desenvolupada en l’explotació i subministrament de gas, prèviament planejada (des de l’any 2002)». Així, va considerar que els fets denunciats no són constitutius de cap infracció penal.  

Els querellants consideren, però, que en aquesta resolució  hi ha omissions i «anàlisis tècnics deficients». «Constatem que hi ha certes reticències a investigar casos com el Castor, que impliquen a polítics i empresaris de primera línia. No podem normalitzar un cas com aquest, per les seves diverses dimensions –ambiental, social, econòmica o financera- i perquè és un cas paradigmàtic d’una presumpta corrupció en el disseny i construcció d’infraestructures», ha argumentat el portaveu de l’ODG, Alfons Pérez. 

Els arguments del recurs

Els querellants creuen la jutge hauria de tenir en compte que hi va haver una previsió de demanda de gas excessiva, un canvi dels límits marins entre Catalunya i el País Valencià «de forma fraudulenta», estudis d’impacte ambiental insuficients, importants sobrecostos o una sentència del TC que anul·la la indemnització. 

Temas

Comentarios

Lea También