Reportatge: Una metgessa per a dos pobles

La metgessa de família Irene Borràs i l’infermer Alberto Hidalgo són dos àngels per als veïns de Benifallet, al Baix Ebre. Cada dia, de dilluns a divendres, durant quatre hores, atenen més d’una vintena de pacients, alguns d’ells amb visita domiciliària. La seva atenció propera, càlida i professional és lloada per tothom, imprescindible per mantenir la qualitat de vida de la població de l’àmbit rural. Una qualitat de vida danyada en aquests anys de crisi per la progressiva pèrdua de serveis.

Borràs és ebrenca, nascuda a Ulldecona. En els últims set anys ha exercit, primer en centres d'atenció primària de Tortosa i Deltebre, i des de fa dos anys treballa de metgessa rural a Benifallet i Paüls, la meitat de l’horari en el primer municipi i l’altra meitat al petit poble dels Ports. A banda, la poden activar per fer cobertura sanitària als municipis de Xerta i Aldover, situats a la mateixa comarca però allunyats més de deu quilòmetres.

Ahir, com cada dia, iniciaren a les vuit del matí la jornada de treball al consultori de Benifallet, habilitat en una planta baixa d’un gran i antic edifici del poble. 
El centre disposa d’una sala d’espera, el despatx de la metgessa i l’habitació de l’infermer. Sense luxes però amb l’equipament necessari per atendre els pacients amb garanties. Quan va arribar al poble existia un curiós sistema de programació de visites, donat que el consultori té d’administratiu. «S’agafava un número, com a les carnisseries», explica. Així provocava dies amb col·lapse de pacients i altres amb pocs o cap pacient. Amb l’ajut de l’Ajuntament el sistema es va canviar i ara els usuaris demanen cita prèvia al consistori. «A mi m’arriben les peticions i les vaig distribuint de manera ordenada al llarg de la setmana».

D’edat avançada

La majoria dels que tenia ahir eren veïnes, la majoria d’edat avançada (el 36 % són majors de 65 anys). Una trucada des de Xerta la va requerir per atendre una urgència, que va poder resoldre via telefònica amb la intervenció de l’infermer d’aquell poble.

Mentrestant, al consultori, Rosa Blanca Muria Piñol es visitava per un refredat, sense febre, això sí. «Preneu-vos l’inhalador que ja utilitzeu en aquests casos i rentats de Rhinomer. Ah! I si la tos empitjora el cap de setmana, el CAP de referència és el de Xerta, recordeu-ho», insistí la metgessa. A la sala esperava el seu torn la Conxita, que amb més de 80 anys es queixava d’un «doloret, aquí detràs».  

Acabada la feina al consultori, era l’hora dels domicilis, per a aquells pacients amb dificultats de mobilitat. Són gent gran amb patologies cròniques o que se’ls visita per controlar la salut del pacient donada la seva avançada edat. És el cas del Miquel Trilla Muria, de 93 anys, que està al llit. A la mateixa casa, la metgessa va atendre dos pacients més, tots dos majors de 80 anys. En acabar, caminada fins a la casa del somrient Mingo Salaet, de 80 anys, i per acabar, de Miquel Folqué, de 92 anys, i la seva dona Cinta, la parella que va traspassar fronteres com a balladors al programa El Foraster de TV3. Després d’un petit descans, Borràs agafà el cotxe i marxà a Paüls, on l’esperaven una quinzena de pacients més, fins a les 15 hores.

La metgessa participarà la setmana vinent al congrés anual de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), que se celebrarà a l’Ampolla amb metges de família de tot Catalunya. Inclou taules de debat i activitats obertes a tothom, com conferències i tallers.