Restauració de l'ermita de la Fatarella

Es dona el tret de sortida a la segona fase d'obres de conservació del teple dedicat a Sant Francisco

Diari de Tarragona

Whatsapp
Ricomà (ERC), Estrada (CUP) y Nadal (Junts) en una imagen de archivo. FOTO: CARLA POMEROL

Ricomà (ERC), Estrada (CUP) y Nadal (Junts) en una imagen de archivo. FOTO: CARLA POMEROL

Aquest dimarts 16 de juny la Comissió d’Obres de l’Ermita de Sant Francisco inicia les obres de la segona fase de conservació i restauració de del temple consistent en l’execució dels revestiments exteriors, la qual compta amb el beneplàcit i la col·laboració de la Parròquia de Sant Andreu i del Bisbat de Tortosa. L’Ermita es troba situada a la partida de les Valls del terme municipal de la Fatarella i està declarada com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).

Quant a la primera fase d’obres aquesta va consistir en la conservació i restauració de les cobertes i es va dur a terme entre els mesos d’octubre i novembre de 2017.

Referent a la segona fase d’obres que ara s’inicia aquesta consistirà en l’eliminació del morter de ciment portland, que al no ser transpirable
provoca el desplaçament de les humitats fins a un nivell superior, en les diverses façanes exteriors tant de l’Ermita com de la casa del Majoral.

També, a la façana principal de l’Ermita es reompliran les pèrdues puntuals de morter entre carreus. De manera paral·lela, en les façanes laterals i la del darrera, d’ambdós edificis, caldrà refer els revestiments de morter de calç i pintar-los amb pintura mineral al silicat d’un color similar a l’existent.

A més, es repararan les esquerdes i fissures presents en diversos dels paraments verticals exteriors i el ràfec de la façana principal i de la de darrera de l’Ermita.

Així mateix, s’han de canviar les fusteries de les finestres, ja que presenten força mal estat de conservació, generen filtracions d’aigua a l’interior i són de materials inapropiats que no es corresponen amb la fisonomia històrica de l’edifici. A més a més, de cara a la seguretat de l’edifici, a cada una de les finestres de la planta baixa s’hi col·locarà uns reixats de barrots verticals.

La primera fase es va dur a terme gràcies als ajuts de l’Ajuntament de la Fatarella, el Departament de Cultura i la Diputació de Tarragona per un import de 68.163,38€. De moment, la segona fase compta amb subvencions de l’Ajuntament de la Fatarella i la Diputació de Tarragona i
l’import de les obres ascendeix a 36.275,40€.

Pel que fa a l’edifici de l’Ermita de 127,42 m² consta d’una estructura de planta de creu llatina d’una sola nau. A sobre del transsepte s’aixeca una cúpula cilíndrica cega sostinguda sobre quatre arcs torals i quatre petxines i a l’inici de cadascun dels braços del transsepte una lluneta amb una finestra que donen una tènue llum a l’interior. A la capçalera de l’absis i als peus compta amb dues voltes de canó amb llunetes. La façana principal és de carreus de pedra ben escairats; ans les façanes laterals i la de darrera són de maçoneria revestida amb morter de calç i comptem amb reforços de carreus a les cantonades.

En la façana principal hi destaca la portalada d’arc de mig punt dovellada amb carreus encoixinats i motllurats, a sobre un rellotge de sol, un òcul, un frontó triangular fet de totxos, igual que el ràfec que ressegueix tot el perímetre de l’Ermita, i una espadanya. La coberta de la nau de teula àrab és a dues vessants i la de la cúpula central quadrada sobre el creuer a quatre aigües.

Referent a la casa del Majoral de 164 m² adossada més tard a l’Ermita, consta d’una estructura de planta rectangular de la mateixa llargada que l’Ermita amb planta baixa i primera, però d’inferior alçada que l’Ermita. En la façana també hi ha una portalada d’arc de mig punt dovellada i a sobre una finestra amb brancals de carreus que sostenen una llinda amb una petita arcuació i que conte un relleu en forma de flor que es probable que simbolitzi una analogia de les virtuts i la moral.

En la planta baixa hi ha instal·lats els serveis i el cos de la sagristia coberta per una volta de mirall. En la planta primera diàfana es troba al seu fons un dipòsit d’aigua de pluja que alimenta els serveis i a l’altre extrem una llar de foc amb xemeneia. La coberta de teula àrab és a un sola vessant.

A la pedra clau de la portalada de la façana de l’Ermita hi consta la data de 1700 sota l’escut d’una torre del municipi i el nom de Fatarella. A la casa del Majoral en la dovella central de la portalada hi ha un escut amb la data de 1739 sobre una creu patent.

Molt a prop, en direcció oest, de l’Ermita de Sant Francisco hi ha una font dedicada a Sant Francesc Xavier que desaigua a la riera de la vall i que la creença popular diu que protegeix la vista. És costum que hom es renti els ulls amb aquesta aigua sense eixugar-los.

Sembla que a l’Ermita des d’inicis del segle XVIII si van dur a terme peregrinacions de rogatives enfront d’una necessitat greu o molt greu per tal de demanar a Déu salut pels vilatans i aigua pels conreus, previ un consens de les autoritats civils i eclesiàstiques municipals.

És possible que l’Ermita es bastis durant els darrers deu o quinze anys del segle XVII arran de la pesta negra que segurament va afectar el municipi a partir de la segona meitat d’aquest maleit segle i també a causa de les adversitats climàtiques sofertes d’hiverns més llargs i severs, primaveres molt seques i estius frescos i pluviosos, que es produeixen a meitats de la centúria i que tenen continuïtat episòdica en el temps i que varen provocar males collites, a més a més, de les continues guerres en què va estar immersa Catalunya durant aquest període i que s’inicien amb la Guerra dels Segadors a partir de 1640.

Endemés, sembla que la construcció de l’Ermita es troba directament relacionada amb una família benestant del municipi, coneguda com de ca Sunyer.

Així mateix, si més no des del 17 d’abril de 1860, any rere any es porta a terme una romeria a l’Ermita el dissabte in albis de la setmana de Pasqua i es probable que aquesta tradició tan sols s’interrompés durant els anys de la Guerra Civil Espanyola.

Temas

Comentarios

Lea También