Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Ebre ENTREVISTA

Roberto Olivan: "Hem arribat al punt on els somnis s’estan complint"

La 15a edició del Deltebre Dansa oferirà, des aquest dilluns i fins al 21 de juliol, una cinquantena d’espectacles al cor del Parc Natural del Delta de l’Ebre, i atraurà 150 ballarins de més de 40 nacionalitats

Sílvia Fornós

Whatsapp
Roberto Olivan és el fundador i director del Festival Deltebre Dansa. FOTO: Cedida

Roberto Olivan és el fundador i director del Festival Deltebre Dansa. FOTO: Cedida

Roberto Olivan (Tortosa, 1972) és el fundador i director del Festival Deltebre Dansa, que enguany celebra el seu quinzè aniversari. Un certamen consolidat en l’àmbit de les arts escèniques que ha estat escollit com un dels 24 finalistes dels Premis EFFE que entrega l’Associació Europea de Festivals, en col·laboració amb la Comissió i el Parlament Europeu. Així mateix, el Deltebre Dansa va ser valorat com el millor projecte cultural de Catalunya entre els anys 2015 i 2018 per part del Departament de Cultura. També ha estat considerat com un dels 25 exemples més rellevants de dansa per l’European Dancehouse Network.

Com ha evolucionat el festival Deltebre Dansa durant els darrers 15 anys?
Ha evolucionat de manera constant i sòlida. Ara, estem en un moment en què podem nomenar el Deltebre Dansa com un festival en majúscules. Destaca la part de formació, que sempre ha funcionat, amb els cursos que fem per a la gent professional i els cursos d’iniciació. El públic ja té un criteri basat en tots aquests anys que ha anat coneixent i consumint les arts escèniques. A més, destaca l’ampliació d’altres projectes, com el circuit Deltebre, atracció natural, que se celebra el 13 de juliol, i que implanta el festival dins l’essència del Delta de l’Ebre. Hem arribat al punt on els somnis s’estan complint.

Quin ha estat el canvi més important fins ara?
El més important, i obvi, és que les arts escèniques a les Terres de l’Ebre, al sud de Catalunya, s’han consolidat com un fet normal. La cultura forma part de la vida quotidiana. Ja no es veu la dansa i el circ com estranys, sinó que la gent els percep accessibles per a qui tingui l’interès o la curiositat de descobrir-los.

Enguany, hi ha programats una cinquantena d’espectacles, que es podran veure des d’avui i fins al 21 de juliol. Què voleu transmetre amb la programació?
Hem arribat a un bon equilibri entre les diferents disciplines artístiques. Hi ha bastant de circ, bastant de dansa, i també música en directe. Estem contents per la qualitat de la programació.

Respecte a l’edició anterior, en què ha canviat la programació?
La qualitat i la proporció. Si hi ha una característica típica del Festival Deltebre Dansa és que la línia fina entre la dansa i el circ no està definida. I això és el que ens agrada. Proposem un tipus d’arts escèniques que van més enllà d’encabir-les en una disciplina coneguda. Es donen la mà diverses disciplines, respectant-se i coneixent-se les unes a les altres, perquè apostem per la innovació dintre de les arts escèniques.

Deltebre Dansa és finalista als Premis EFFE de l’Associació Europea de Festivals. És un dels 24 escollits d’entre més de 700 candidatures.
La nominació actual és causada per la programació, per la creació de nou públic i per la capacitat d’atracció internacional i mundial fins a Deltebre, un lloc on no hi ha infraestructures teatrals. Deltebre Dansa destaca per la capacitat de fer de l’impossible, un fet possible. Reunim una quantitat important d’artistes reconeguts, a un lloc on no hi ha la facilitat de fer-ho i ho hem de construir tot. Aquesta idea de ciutat efímera és un punt molt positiu de cara a aquesta nominació.

Quin repte suposa, a l’hora de configurar el festival, el fet de no tenir una infraestructura fixa?
El repte és crear un oasi dins d’un desert. És molt complexa la logística que hi ha darrere de Deltebre Dansa i la preparació durant tot l’any, perquè tot estigui en les condicions ideals en comparació amb les grans ciutats del món.

‘L’Espai B’ proposa un espai de programació alternativa dins el Festival Deltebre Dansa. Quina és l’essència de la iniciativa?
Ha arribat un moment en què el públic és molt divers i també selecte. El que hem vist és que el públic necessita també propostes més atrevides i que són les que proposem a l’Espai B.

‘La nit de solos’ és un homenatge a aquelles actuacions d’una sola persona.
És una nit que permet veure diferents treballs artístics, on una persona tota sola defensa aquesta feina. Són persones molt especials i que tenen la capacitat de transmetre sensacions dispars a sobre l’escenari.

Entre tantes propostes, quina és la millor manera per descobrir l’essència del festival?
El públic es pot deixar portar per la intuïció o pel magnetisme. La gent ha de provar allò que la intuïció li dicti. Les coses es poden explicar però s’han de viure i experimentar. Per això facilitem, al màxim, la informació dels espectacles a través de la pàgina web de Deltebre Dansa.

Quin paper tenen les activitats formatives?
Són un dels pilars del Festival Deltebre Dansa, perquè atrauen participants professionals que són els futurs artistes professionals de les arts escèniques. A banda, estem fent cursos d’accés lliure per a la gent local, per treure el temor a les arts escèniques i que les puguin conèixer de primera mà. Una feina que, directament o indirectament, està creant nou públic. Aquella gent que no coneixia les arts escèniques, ara les coneix i les estima.

Com ha aconseguit aquesta implicació del territori i que el festival formi part de paisatge del delta de l’Ebre?
És una qüestió de somniar i fer els somnis realitat. Jo sóc de per aquí i sempre em preguntava per què, els que volem fer alguna cosa professional i de qualitat, hem de sortir a l’estranger. Hi ha un moment en què vaig decidir que havia arribat l’hora de girar la truita, i que els de fora vinguessin aquí, a un paratge preciós i únic. Ha calgut molt de treball, d’estudi i d’intentar convèncer a la gent corresponent per arribar on estem ara. Dit d’aquesta manera sembla fàcil, però hi ha moltíssima feina darrere.

Aquesta perspectiva l’ha viscut en l’àmbit personal.
La meva història es pot repetir i comparar amb moltes altres històries arreu del món. Molta gent viu en llocs allunyats dels centres de país i desitjaria fer aquestes activitats. Per una banda, l’èxit de Deltebre Dansa és rotund, i és obvi que el que estem fent funciona i la gent ve amb moltes ganes. Però, encara ens queda treball per fer i que l’administració pública acabi de comprendre millor com funciona tot això. La cultura encara està al final de la cua de les coses importants de país.

No és solament una qüestió econòmica.
Primer és tot l’intangible, l’estima amb què es fan les coses. Però les factures també arriben i s’han de pagar. Així que, el segon pas és la logística econòmica i és necessari que totes les persones involucrades en l’engranatge econòmic comprenguin bé com funciona i les necessitats que tenim, perquè les arts escèniques són un treball tan digne, i tan respectuós, com el de qualsevol altra persona.

Enguany, coincidint amb el 15è aniversari, també faran un reconeixement a la gent de Deltebre.
Un festival no és únicament els artistes, és el públic que ve. Si no tenim públic, l’escenari no funciona, i l’espectacle tampoc. Volem fer aquesta dedicació al públic local, i per això hem ampliat els cursos d’iniciació.

El festival canvia la vida de Deltebre.
L’activitat és frenètica. Durant dues setmanes Deltebre és el centre d’atenció de les arts escèniques globals.

Quin desig voldria complir en els pròxims 15 anys de Deltebre Dansa?
Ara mateix és difícil de dir. Sabem que aquest 15è aniversari del Festival Deltebre Dansa és suficient per a tancar un capítol i arrancar-ne un de nou, en continuació, i escoltant les noves necessitats del sector de les arts escèniques. I estem segurs que l’any que ve farem un pas endavant.

Temas

Comentarios

Lea También