«Sento que estic criant les meues filles en llibertat»

Entrevista a  Paco Villanueva. Farmacèutic del poble de Caseres

12 abril 2019 09:13 | Actualizado a 12 abril 2019 16:23
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Com va arribar a Caseres?
Treballava a Tarragona i vaig veure un anunci sobre que es traspassava una farmàcia en un poble que es deia Caseres.


No coneixia el poble?
Sí que coneixia alguns pobles del costat i la Terra Alta però Caseres particularment no.

I es va llençar a l’aventura.
Totalment, per a mi no era problema treballar en un poble d’aquestes característiques, sempre m’ha agradat molt la natura, córrer i anar en bici, i aquí tinc la muntanya a l’abast. 
 

Viure en un entorn rural.
Suposo que és acostumar-se, al principi sí que se’m va fer més dur, però no pel poble, sinó perquè ets nou a un lloc i no coneixes ningú.
La gent dels pobles petits diuen que són tancats, va sentir aquesta sensació?
Per a res. També és cert que al final jo portava la farmàcia del poble i vulgues o no, acabes coneixent a tothom. 

És millor portar-se bé amb el farmacèutic, suposo.
(Riure) Suposo.

Va vindre a viure aquí i, a més, també va crear la seva família a Caseres?
Sí al principi, anava tots els caps de setmana a Tarragona perquè allí tenia la meva xicota. Però al final, ens van instal·lar els dos aquí i és a  Caseres on han nascut les nostres filles. 


De Tarragona a Caseres tots els caps de setmana?
Sembla molt però realment tenim la nacional 420 a 800 metres. Amb una hora et plantes a Tarragona.
 

Molts pobles en risc de despoblament no poden presumir d’això...

Aquí tens la natura a un pas i la ciutat a un altre.

 

Per què creus que a la gent li costa aquest estil de vida?
No crec que sigui perquè li costi o no s’adapti. Jo crec que el principal estímul de la gent és el treball. Si tenen un bon treball van on sigui.

 

Amb això Caseres potser no es pot defensar tant...
Ara per ara no, però sí que és cert que cada cop hi ha més oficis que es poden fer a distància, només ens cal una bona wifi.

 

Les seves filles van a l’escola aquí?
Sí i l’escola és immillorable. En ser pocs nens pràcticament les classes són individuals. I sento que estic criant les meves filles en llibertat. Perquè poden jugar allà on vulguin, aquí tots ens coneixem i tots cuidem de tots.

Comentarios
Multimedia Diari