Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Sebes, refugi de la tortuga de rierol

Els tècnics de l'espai natural de Flix realitzen un cens de la població d´aquest petit rèptil autòcton amenaçat i constaten el seu bon estat de conservació gràcies a la qualitat de l'hàbitat on viu
Whatsapp
La població de tortuga de rierol a la reserva de Sebes es manté estable. Foto: JOAN REVILLAS

La població de tortuga de rierol a la reserva de Sebes es manté estable. Foto: JOAN REVILLAS

Els aiguamolls de la reserva natural de Sebes i Meandre de Flix acullen una de les poblacions més estables a l’Ebre català de tortuga de rierol, espècie autòctona i amenaçada a Catalunya.

Els tècnics de la reserva han dut a terme aquesta setmana el cens anual de la població i n’han constatat, un cop més, el seu bon estat de salut. En dos dies han capturat amb un mètode científic uns 30 exemplars per avaluar-ne el seu estat.

Una de les primeres conclusions és que l’espai natural acull exemplars de totes de les edats, des de tortugues adultes de fins a 40 anys d’edat i grans dimensions –22 centímetres de diàmetre– a exemplars juvenils, d’escassos quatre centímetres de diàmetre, signe de que es tracta d’una població reproductora.

En el moment de la creació de la reserva natural de Sebes, la tortuga de rierol ja hi residia i per tant no ha estat necessari implementar un programa de reintroducció de l’espècie, com va succeir en el cas de la cigonya blanca. Ara bé, en tots aquests anys s’ha dut a terme una tasca de manteniment i optimització de l’hàbitat per mantenir la bona salut de la població.

Entre les tasques sobresurt la neutralització d’espècies exòtiques que puguin competir pel mateix espai o danyar la tortuga, programes d’educació ambiental i tasques preventives com la col·locació de cartells per minimitzar els atropellaments d’aquest petit rèptil.

El director de la reserva, Pere Josep Jiménez, i el tècnic, Albert Bertolero, han aprofitat la realització del mostreig per alertar a la societat de la fragilitat de l’espècie i la necessitat de preservar-la.

Un de les principals perills és la presència al medi de tortugues exòtiques introduïdes, en particular la tortuga de Florida, portadora de malalties i «més agressiva» que l’autòctona en la competència pels mateixos espais, «per exemple, pels punts d’insolació, una activitat clau per a la digestió i reproducció de l’espècie», assenyala Jiménez. Les exòtiques ha provocat estralls en zones d’aiguamolls properes a l’àrea urbana de Barcelona i Tarragona.

Una segona amenaça són els atropellaments dels vehicles. «En el moment que senten una vibració al terra, la tortuga de rierol de manera instintiva es tanca a la seva closca i resta indefensa davant un hipotètic atropellament», afegeix el director.

Una de les accions dutes a terme per evitar els accidents són els cartells col·locats en una pista dins la reserva, pas de les tortugues. Cal recordar que el rèptil es reprodueix en terra ferma i transita per aquests espais.

‘No capturar exemplars’

Davant d’això, els experts exposen un seguit de normes per facilitar la conservació de l’espècie. En primer lloc, no capturar exemplars per a usos particulars donat que es tracta d’un rèptil protegit i advertir als agents rurals la captura del medi de qualsevol tipus de tortuga, sigui autòctona o exòtica. En aquest segon cas, els agents la traslladaran a un indret adequat.

I en tercer lloc, reduir la velocitat dels vehicles quan circulen per espais sensibles, com zones d’aiguamolls on l’espècie pot estar-hi present.

Més enllà de Sebes, al tram català de l’Ebre la població de la tortuga de rierol és destacada. A banda, a la zona deltaica hi resideix una segon tipus de tortuga d’aigua, la tortuga d’estany. Jiménez assegura que l’existència d’aquesta tortuga autòctona «és un tresor del territori que entre tots hem de preservar».

Temas

  • EBRE

Comentarios

Lea También