Sada Keita Cisse: «Ser model és una feina més, on has de complir»

Model, 'Millor cos' a Mister International Spain 2020. Nascut a Mali fa 23 anys i tortosí des dels 6, va guanyar el títol entre 54 candidats de tot Espanya

M. VICTÒRIA BERTRAN

Whatsapp
Sada Keita, fotografiat a la platja de Sant Carles de la Ràpita. foto: claudio ianauSada, amb la bandera de Tarragona abans d’anar a Orpesa.  FOTO: CEDIDAA SADA KEITA LI AGRADA VIATJAR I TOCAR EL PIANO.  FOTO: JULIÁN GABALDÓN

Sada Keita, fotografiat a la platja de Sant Carles de la Ràpita. foto: claudio ianauSada, amb la bandera de Tarragona abans d’anar a Orpesa. FOTO: CEDIDAA SADA KEITA LI AGRADA VIATJAR I TOCAR EL PIANO. FOTO: JULIÁN GABALDÓN

Felicitats pel títol de ‘Millor cos’ al certamen Mister International Spain 2020, on ha representat Tarragona. Va ser a Orpesa de Mar fa uns dies. Era el primer cop que participava en un concurs de bellesa?

Sí, era la meva primera experiència en aquesta mena de certàmens. Pot semblar un concurs de bellesa, però és molt més. Se suposa que el guanyador és, entre cometes, «un home complet», en el sentit que sap comportar-se, sap expressar-se i, a banda de ser atractiu físicament, és atractiu com a persona; és a dir, que és guapo per fora i per dins.

Com ha estat l’experiència? La repetiria?

L’any vinent potser sí. En totes les proves menys en la física, vaig quedar sempre entre els cinc primers. L’experiència ha estat molt bona, he après moltes coses i he fet molts amics d’arreu d’Espanya. Potser això darrer ha estat el principal. També ha estat per a mi un bon aparador.

Ha pogut donar-se a conèixer?

Sí, en un certamen d’aquest tipus hi ha fotògrafs, dissenyadors, empreses del món de la imatge i la moda, i es fan molts contactes i es coneix gent. El més normal és que després d’haver-hi participat t’arribin ofertes de feina. Tot i que del certamen me n’esperava més, estic content per l’experiència i per les opcions que se m’obren ara, i molt agraït a les persones que m’ho van proposar i als qui m’ho van facilitar.

Com és que va decidir presentar-s’hi?

Jo havia treballat amb una marca de cosmètica de luxe per a home, Yag Men, i ells em van dir si voldria anar-hi. Com que sóc de Tortosa, vaig representar la província de Tarragona.

Va néixer a Tortosa?

Tot i que jo vaig néixer a Mali, a la ciutat de Segou, vaig arribar a Tortosa quan tenia sis anys, i m’hi he criat. Allí vaix créixer i allí vaig anar a l’escola i a l’institut. Jo em sento de Tortosa, sempre dic que sóc de Tortosa, que és on viuen els meus pares i els meus germans, i els meus amics. El meu pare hi va arribar primer, deu fer uns 23 anys. Jo ara fa tres anys que visc a Londres.

Viu a Londres i allà fa de model?

Com a model vaig fent alguna feina, però la meva ocupació principal és estudiar. Em queden dos anys per acabar Enginyeria Robòtica. Estic a la Universitat de Cardiff, a Gal·les.

Quants idiomes parla?

Uns quants: català, castellà, bàmbara, francès i anglès. I voldria parlar-ne més, m’agraden.

I al seu cos, li dedica molt de temps?

No realment.

És tot gràcies a l’ADN?

És tot ADN (riu). Bé, intento menjar bé, m’agrada cuinar i m’agrada molt, molt, molt menjar. Entreno, però no em mato al gimnàs, perquè l’obsessió pel gim no m’agrada. Menys mal que la genètica ajuda!

Quines metes es proposa?

Jo puc tenir una idea d’aquí a deu anys, o quinze anys, i em veig amb la meva empresa, però més a curt termini diguem que em deixo sorprendre per la vida. Estic obert al que em presenta i em guio per la meva intuïció.

La seva família com ho viu? Els agrada veure’l en anuncis, o en una revista, o en una entrevista al ‘Diari’?

La meva mare sí que em comenta «t’he vist aquí, t’he vist allà», però no estan massa posats en aquest món. Als meus germans els fa més gràcia. El meu germà de deu anys és el meu fan número u.

Els preocupa l’aparent frivolitat del món de la moda?

Des de fora pot donar aquesta impressió, però ser model és una feina més, on has de treballar i complir.

Ha patit racisme?

Jo no he experimentat racisme, però existeix, òbviament. Són actituds i creences apreses, no naturals. Crec que igual que s’aprenen, es poden desaprendre.

I a Londres?

Tot i que és més cosmopolita, també hi ha racisme. I passa una cosa. Si tu veus un negre a Espanya, és fàcil que treballi al camp. A Londres veus un negre i pot ser l’amo d’una gran companyia. Aquí no s’ha produït aquest ascens social. Almenys encara no. Tampoc no hi ha negres en el món de l’espectacle. I la gent normalitzem el que veiem...

La campanya que va fer per a Yag Men crec que anava en aquesta línia, oi? Van voler visualitzar un home racialitzat, per reivindicar la diferència?

Sí. Això ajuda a normalitzar una realitat, com passa amb les dones en llocs de gran responsabilitat. També passa amb la imatge d’Àfrica que donen els mitjans. Sempre projecten Àfrica relacionada amb pobresa, fam, immigració... i Àfrica és més coses, és alegria i música. Els mitjans de comunicació tenen un gran poder, i responsabilitat.

Vostè sembla més gran de 23 anys. Li diuen?

Sí, m’ho diu tothom. De fet, les meves amistats solen ser més grans, sempre m’ha passat. La veritat és que veig la gent de la meva edat com a poc conscients de la vida en si, en general infantilitzats, desorientats, poc independents. Jo em veig diferent. Esclar que algú altre potser em veu a mi diferent de com em veig jo! (riu).

Què fa per tenir els peus a terra?

Motivació i fer coses, actuar. Començar per petites coses i anar avançant. Has de creure en tu mateix. Des de fa uns cinc anys o així, he notat un gran canvi en mi, com a persona.

Què va passar?

Vaig acabar una formació de mecanització i control numèric, i després vaig fer un curset d’auxiliar de vol a Tarragona, i la idea era treballar d’això. El fet d’anar a Londres era per millorar el meu anglès i mirar de treballar per a una bona companyia, com per exemple Emirates. Llavors vaig començar a canviar de visió.

I com se li va ocórrer ser auxiliar de vol?

Estava comprant al Mercadona amb els meus pares i els meus germans, amb el carret, i se’ns va apropar un home i em va dir que si m’agradaria ser azafato, que veia que jo podia servir, que tenia molt bona planta i em veia futur. Em va donar una targeta i mira, vaig fer el curset, i després vaig pensar que havia de millorar l’anglès. Vaig anar a Londres per sis mesos, i un cop allà vaig decidir quedar-m’hi per explorar més coses. Tots els estudis d’Enginyeria Robòtica els he fet a Londres.

La seva elegància natural és magnètica i encisa la càmera. Ho sap, oi?

Ara m’hi porto bé.

No em digui que amb la càmera li ha anat malament algun cop!

Al principi em veia molt estrany. Tant en foto com en vídeo, era com... Ara bé, li agafes confiança. Els fotògrafs solen dir-me que tinc molt bon perfil i em veuen amb molt bona projecció, i això també em motiva.

Hi ha alguna marca o dissenyador amb qui li agradaria treballar especialment?

Esclar que m’agradaria treballar a les grans passarel·les internacionals, i de dissenyadors espanyols m’agrada molt Palomo. A la televisió i al cinema també hi estic obert. Ara veig més oportunitats on abans no les veia.

On és més feliç? A Londres?

No, aquí, aquí. El clima, el sol, la temperatura, el menjar... Sempre que vinc de Londres vaig a Tortosa, a veure els pares. Hi veig els amics, i hi ha un lloc vora el riu Ebre on s’està molt tranquil, i on sempre vaig a passejar. Especialment en aquell lloc és ser a casa.

Temas

Comentarios

Lea También