Set mesos del Glòria: la tempesta passa, però la regressió no s’atura

Va ser un temporal com no s’havia vist mai al Delta de l’Ebre. El mar va engolir literalment la barra del Trabucador, que també va patir nombroses trencades mesos després; va provocar pràcticament un desastre mediambiental als Calaixos de Buda amb l’entrada de l’aigua salada i un retrocés de més de 100 metres de la línia de la costa; va inundar prop de 4.000 hectàrees d’arrossars a tocar de la Marquesa; va avançar el tancament progressiu de la badia del Fangar, i va taponar amb sorra la bocana del riu sense permetre l’entrada i sortida d’embarcacions.

El Glòria del passat mes de gener si alguna cosa en positiu va aconseguir va ser una conscienciació social al territori de la fragilitat del Delta i de la greu regressió que pateix des de fa anys. Ara cal passar de les paraules als fets, i que el problema del Delta siga un de país.

Set mesos després del temporal Glòria, el Delta se n’ha recuperat en part, però no de forma definitiva. A més, ara preocupa l’arribada de la tardor i de nous temporals.

El Delta de l’Ebre té una situació de deteriorament permanent: la regressió és un procés que ha arribat i no s’ha aturat, i passe el que passe continua. El Delta té una regressió d’uns 7 metres i una subsidència de 5mm anuals. Les platges cada cop són més estretes, i hi ha elements especialment fràgils com el Trabucador i l’illa de Buda, que pateixen amb cada temporal, siga gran o petit.

«L’impacte del Glòria va ser molt fort, la regressió es va incrementar», explica Rafa Sánchez, director tècnic de la Taula de Consens pel Delta, formada per ajuntaments, regants i altres entitats i agents del territori. El doctor enginyer, que va presentar a les autoritats el Pla Delta després del temporal i és un dels representants a Espanya del Conveni Ramsar, sosté que guanyar amplada a les platges és la millor defensa per al Delta.

«Després del temporal s’han fet feines d’emergència per tornar a la situació prèvia del Glòria. Podem dir que s’ha tallat la sang, i que el Delta també té una certa capacitat per recuperar-se. Però ha sigut una mostra que la ferida podia arribar a ser molt i molt grossa. Les actuacions de Costes han tingut un efecte positiu, però el problema són els propers temporals. El Delta cada cop està més vulnerable. Ja no tenim les defenses de grans platges com les de fa 40 anys».

Així doncs, set mesos després hi ha hagut una recuperació de l’activitat econòmica, però la regressió continua, i la situació de vulnerabilitat és cada cop més gran, amb el Delta amb menys defenses i un mar cada cop més agressiu pel canvi climàtic. A més, a efectes mediambientals el Glòria va tenir greus conseqüències també en la fauna, fent desaparèixer nombroses poblacions de nacra, una espècie molt vulnerable. Potser uns danys menys visibles però igualment importants.

«Les previsions són que d’aquí 50 anys una part del Delta desapareixerà sota l’aigua», sosté Sánchez.

Per combatre-ho, després del temporal, el territori, unit per un cop, va presentar a les administracions el Pla Delta, amb tot un seguit de mesures per garantir la seua supervivència. Tot seguit es va crear una comissió mixta entre l’Estat, la Generalitat i la mateixa taula per abordar la regressió i les mesures a emprendre a curt i mitjà termini. «Tots volem salvar el delta, ara cal parlar de com i coordinar-nos», diu el tècnic. «Hem de treballar conjuntament amb la Generalitat i l’Estat per poder començar a plantejar les inversions».

Sánchez avança al Diari que la Taula de Consens està treballant en el desenvolupament tècnic d’aquest pla estratègic, per tenir-lo acabat abans de final d’any. «Cal saber quants metres cúbics de sorra hem d’agafar i on s’han de portar. Hem de dir com s’ha de fer i quant costa. Una part del desenvolupament l’haurà de fer l’Estat i l’altra la Generalitat. Han d’actuar-hi tots dos», sosté Sánchez.

No obstant això, la Taula pel Consens demana ja dos actuacions urgents abans que es desenvolupe el Pla Delta, ja que podrà tardar un temps a l’espera de les llicències ambientals, etc. En primer lloc, demanen fer una gestió de sorres per aquest hivern. En segon lloc, volen planificar com s’haurien de gestionar els sediments retinguts als embassaments. «Cal enfortir els punts crítics com Trabucador, Buda, Marquesa o Niño Perdido. Cada cop s’estan dipositant més sorres a la punta del Fangar, que s’està fent més gran. Creiem que hi ha la possibilitat d’agafar sorres que s’acumulen en uns espais per posar-les als llocs de més regressió. Fer una gestió activa de sorres, en definitiva, com es fa a Holanda o Alemanya», explica.

La Taula ja ho està estudiant amb la Generalitat per tal de poder-ho portar a terme aquest mateix hivern.

L’altre punt que consideren que urgeix és la planificació dels sediments. «Portem anys parlant del mateix i no s’actua d’una vegada. Els sediments són una possibilitat que hem d’estudiar, però no és l’única solució o la definitiva. Si només apostem per això no arribarem massa lluny», valora el director tècnic.

Segons explica, caldrien 500.000 metres cúbics de sorres per compensar la situació de regressió del litoral. De sediments retinguts a l’embassament de Riba-roja d’Ebre n’hi ha uns 13 milions de metres cúbics, però d’aquests només un 10% són sorres. Per tant, si hi ha 1,3 milions de metres cúbics de sorres a l’embassament només n’hi hauria per tres anys. «Seria a un preu extraordinàriament elevat i això ens preocupa. Però el volum retingut a Riba-roja és petit, hi ha més de 100 embassaments a la conca de l’Ebre», detalla.

D’altra banda, divendres passat per la nit el Trabucador va passar la seua primera prova de foc des de la seua restauració parcial la passada primavera. Tot i l’augment del nivell del mar en gairebé 3 metres, provocat per la tempesta del divendres, la barra va soportar la seua integritat, malgrat que s’han produït petits trencaments que seran reparats en breu.

Abans de final d’any el Ministeri de Transició Ecològica també té previst presentar un Pla Estratègic amb mesures estructurals per al Delta.