Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

S'obrirà un desguàs a l'Ebre per afavorir la circulació d'aigua dolça a la Badia del Fangar

És una de les primeres mesures per frenar els efectes del canvi climàtic i millorar la pesca i la producció de bivalves

Diari de Tarragona

Whatsapp
Musclera de la badia del Fangar.

Musclera de la badia del Fangar.

Després de mesos d'estudis per fonamentar les línies d'actuació a les badies del delta de l'Ebre, sobretot a la del Fangar que era la gran desconeguda pel món científic, arriben les primeres solucions.

Amb els vistiplau de la Comunitat de Regants de l'Esquerra de l'Ebre, usufructuària del canal, s'obrirà la comporta del desguàs del Penal per aportar més quantitat d'aigua dolça al Fangar.

Estarà obert tot l'any, excepte els dos mesos que s'ha d'assecar la xarxa de reg per lluitar contra el caragol maçana

Els científics estan convençuts que millorant aquestes dinàmiques naturals de circulació de l'aigua i aprofitant la climatologia per refredar-la –com per exemple amb els episodis de vent de mestral-, es podrà frenar la mortalitat de bivalves que es ve repetint en les últimes campanyes per l'augment de les temperatures, un dels principals efectes del canvi climàtic.

A partir del gener la taula de cogestió, integrada pels científics, els aqüicultors i la Generalitat, farà reunions periòdiques per anar definint més actuacions per millorar la pesca i la producció de mol·luscs al Delta.

Aquest dimecres, a Tortosa, es va presentar l'anàlisi ambiental que s'ha fet de les badies del delta de l'Ebre a partir del qual es començarà a aplicar una "gestió integrada", coordinada entre els investigadors amb els mariscadors i el DARP.

Com ha apuntat Sergi Tudela, director general de Pesca i Afers Marítims, aquests estudis científics, que s'han fet per primera vegada a la badia del Fangar i que s'han ampliat a la badia dels Alfacs, guiaran la taula de cogestió, que es posarà a treballar amb reunions periòdiques a partir del proper mes de gener, i per anar definint "què és el més convenient en cada moment".

"Tenim la base científica sobre la qual començar a fomentar línies estratègiques actuació. S'anirà veient en quines posar èmfasi en els propers mesos i anys", ha dit Tudela. 

Primeres actuacions

La recerca s'ha fet durant els mesos d'estiu i tardor i s'ha finançat amb uns 200.000 euros – pagats pel Departament i per fons europeus-.

És el primer estudi de camp disponible per saber com funciona la circulació de l'aigua i de sediments al Fangar i quins efectes té en la producció de mol·luscs.

Les conclusions són clares: la renovació de l'aigua actualment no és satisfactòria i cal intervenir per millorar els fluxos.

Els experts recomanen "mètodes basats en el funcionament natural de la badia, amb un abocament més intel·ligent d'aigua dolça", i en aquest sentit ja han arribat amb les primeres solucions. 

La primera acció passarà per connectar el riu Ebre amb la badia del Fangar a través del desguàs del canal del Penal.

A partir del coneixement del comportament de l'aigua del Fangar, que es mou en determinats moments de la bassa cap al riu i en determinats moments del riu cap a la bassa, s'ha decidit reforçar aquesta circulació obrint, de manera permanent i/o intermitent, la comporta que tancava fins ara aquest canal. 

L'entitat usufructuària del Penal, la Comunitat de Regants de l'Esquerra, hi col·laborarà.

En aquests moments, ja s'estan fent revisions tècniques per detectar si hi ha alguna mancança a la infraestructura, que no s'obria des de feia temps, i s'hi instal·laran dues estacions de bombeig –una acció que se subvencionarà pel grup ad hoc de lluita contra el caragol maçana-.

La comporta, d'entrada, es deixarà oberta tot l'any, excepte els dos mesos d'assecament dels canals de reg que s'apliquen per atacar la plaga del caragol. 

Un model matemàtic

La recerca ha servit als investigadors per definir un model matemàtic, que tot i que no funcioni encara "operacionalment", comença a definir quin és el comportament de l'activitat aqüícola a la badia del Fangar depenent de l'aigua, la sorra i els nutrients que hi arriben.

Com ha apuntat Agustín Sánchez-Arcilla, vicepresident del Centre Internacional d'Investigació de Recursos Costaners (CIIRC), és evident que la gestió és millorable i que cal fer-ho a partir del "funcionament natural" de la badia.

"És a dir, es pot millorar la qualitat de l'aigua i evitar els episodis d'altes temperatures aprofitant el vent de mestral i estimulant la circulació de l'aigua" (com es farà amb l'obertura del desguàs del Penal), ha exemplificat el vicepresident del CIIRC. 

Si l'aigua circula més, es reduirà el temps de residència de l'aigua a la badia i s'evitarà que, com apuntaven les prediccions, l'any 2050 la residència s'allargués fins als 7 dies en episodis de molta calor, complicant del tot la supervivència dels bivalves.

"El model està acabat i s'ha fet en condicions d'estiu, més complicades, i en condicions de tardor i hivern.

Ara sabem com reduir el temps de l'estada d'aigua a la badia. Abans era aproximat i ara ja sabem com millora", ha apuntat Sánchez-Arcilla. "Si hi ha més renovació, els episodis de mortalitat i estrès dels mol·luscs milloraran perquè es renova amb aigua ve del riu i està més fresca", ha afegit. 

Altres accions necessàries

La taula de cogestió també començarà a buscar resolucions per evitar el tancament de la bocana de Fangar, ara ja gairebé tancada uns 2 quilòmetres i amb expectatives que el tancament augmentés uns 140 metres més, abans de l'any 2050.

El dragatge de l'entrada a la badia és un dels mètodes de baix impacte s'estan plantejant. 

Els científics també han descobert, tot i que no han pogut determinar-ne les causes, que durant els mesos de tardor, el PH de l'aigua baixa al Fangar i dificulta el creixement de la closca dels bivalves, dels musclos sobretot.

Caldrà seguir investigant en aquesta línia com també en determinar els efectes que tenen en el creixement del marisc els residus de productes fitosanitaris que arriben de l'aigua dels arrossars i de les accions contra el caragol maçana. 

Tudela no ha descartat que calgui revisar els protocols dels tractaments agrícoles i de l'actuació integral contra la plaga del caragol.

"No farem res que sigui molt diferent del que ja es fa fins ara però per millorar la qualitat de l'aigua haurem de revisar els protocols d'abocaments als arrossars i dels processos i caldrà fer-ho amb totes les parts implicades", ha defensat el director general de Pesca. 

El sector aqüícola, com ha assegurat el president de FEPROMODEL, Miquel Carles, no està disposat a fer cap nova inversió.

"Davant dels canvis de dinàmica de treball, al sector primari, se sol ser reticent però si un ho fa i li va bé, l'any següent l'altre ho copia. Tarda més en implantar-se però al final dona resultats", ha apuntat Carles.

Temas

Comentarios

Lea También