Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

"Sóc militant del patrimoni de Flix"

Jaume Masip, president de l´associació la cana de flix, dedicada a la recuperació del patrimoni històric local

Andreu Caralt

Whatsapp
El president de l´Associació La Cana de Flix, Jaume Masip, ahir al Molí d´Oriol. foto: joan revillas

El president de l´Associació La Cana de Flix, Jaume Masip, ahir al Molí d´Oriol. foto: joan revillas

Jaume Masip (Flix, 1955) va treballar 27 anys a la fàbrica Ercros de Flix, fins que fou acomiadat el 2013 i es va prejubilar. A més, ha estat regidor d’Urbanisme i Patrimoni Històric durant 8 anys, del 2003 al 2011, i des de llavors és president de l’Associació La Cana, destinada a la recuperació del patrimoni històric de Flix, i que enguany opta al premi Sirga d’Or.

- Quan va néixer l’Associació Cultural La Cana?

- L’any 2001 per iniciativa de Josep Maria Bagés –el primer president– i jo mateix com a vicepresident. Els primers coneixements del patrimoni històric de Flix els vaig aprendre d’ell. Dins el certamen Mostraflix ens van proposar fer una exposició sobre el poblat ibèric de Castellons i va coincidir que un projecte amenaçava la meitat del Molí d’Oriol. Durant la mostra vam recollir signatures per fer un museu local i els que van signar serien els socis fundadors de la Cana.

- Dos anys més tard entrava en política municipal.

- El 2003, com a regidor d’Urbanisme i Patrimoni Històric. Vam fer una empenta important en la recuperació del patrimoni. Eren uns anys, cal dir-ho, de bonança econòmica. Vaig continuar vinculat a la Cana.

- I quin balanç fa d’aquests 15 anys de feina?

- Hem assolit la majoria d’objectius plantejats. Abans, de patrimoni històric a Flix no hi havia gairebé res. I amb la col·laboració de l’ajuntament i altres agents s’ha aconseguit restaurar el castell, realçar un dels 10 refugis antiaeris de la Guerra Civil, recuperar les façanes fluvials. Posseïm un patrimoni molt important, que necessites més d’un dia per poder visitar. T’has de quedar a dinar i a dormir (riu).

- Quina repercussió ha tingut aquesta tasca en la promoció turística de la vila?

- Podem dir amb orgull que tenim 3.000 visites guiades anuals al nostre patrimoni històric, la majoria de l’àrea de Barcelona, algunes del nord del País Valencià i també escolars.

- I de les Terres de l’Ebre?

- Menys, és una assignatura pendent.

- Quin pressupost teniu?

- És modest, d’uns 7.000 euros anuals, la majoria d’un conveni municipal i la resta d’aportacions de socis. Amb aquests diners fem molta feina, enguany les VIII Jornades de Patrimoni, l’edició d’un llibre de butxaca sobre un dels elements més valuosos del patrimoni com és l’església parroquial i petites intervencions arqueològiques.

- I el gran patrimoni?

- En la rehabilitació del castell carlí, per exemple, s’hi van destinar 500.000 euros gràcies a dos ajuts demanats per l’Ajuntament a administracions superiors.

- Sovint reivindiques que la imatge de Flix va molt més enllà de la coneguda pel conflicte d’Ercros i els llots.

- Sóc militant del patrimoni de Flix, hi hauria d’haver més gent que també ho fos. Flix sempre es coneix pel mateix, ja entenc que les notícies sobre Ercros i sobre els fangs són molt importants però nosaltres hem de lluitar perquè Flix es conegui per molts altres àmbits, per exemple en el patrimoni històric i en el patrimoni natural del terme.

- Queda feina per fer en la recuperació patrimonial?

- Ui, queda molta feina per fer encara! El poblat ibèric de Sebes s’ha excavat durant 15 anys i ara s’està redactant el projecte de consolidació i museïtzació. I tenim un segon poblat, de 10.000 metres quadrats, el de Castellons, per excavar. Quan se pugui excavar entrarà a tots els llibres d’arqueologia.

- I aviat comenceu les jornades anuals?

- Entre setembre i octubre i les dediquem a l’església de Flix, protagonista de dos llibres, un d’ells editat per nosaltres. A banda, a les jornades difonem el patrimoni de Vinebre.

Temas

  • EBRE

Comentarios

Lea También