Surten a la llum les restes d'una basílica visigòtica del segle VI a Tortosa

Les noves excavacions arqueològiques que s’han dut a terme davant de la catedral de Tortosa han tret a la llum les restes d’un absis del segle VI, que correspondria a una basílica visigòtica. Segons els experts, es podria tractar de l’església més antiga de Tortosa, de l’època dels primers bisbes. Concretament, el primer bisbe de Tortosa del que es té constància documental és Ursus, l’any 516.

A més d’una part de la fomanenetació de l’absis, de forma semicircular, també s’han trobat restes de rajoles pintades. El fet que a tocar hi hagi també una zona d’enterraments dins de les antigues muralles (descoberts en una altra excavació en un edifici del Bisbat) fa pensar els arqueòlegs «que ens trobem davant del primer conjunt episcopal de la ciutat», segons detalla Jordi Diloli, coordinador del projecte d’excavació i professor de la Universitat Rovira i Virgili (URV). La zona es confirmaria així com l’espai de culte de Tortosa, des de les èpoques romana, visigòtica i musulmana fins a l’actualitat.

La basílica visigòtica va ser enderrocada en època andalusina, moment en el qual l’absis va quedar destruït en bona part i travessat per la construcció d’una gran claveguera (de la que també es poden veure les restes) i cobert d’edificacions residencials. De fet, alguns dels carreus de pedra presents en el parament dels murs medievals estan reutilitzats, procedents previsiblement del desmuntatge de l’antiga església, segons detalla el director de les excavacions, l’arqueòleg Ramon Ferré.

Aquestes noves restes estan a la vora del tram de muralla romana de 40 metres que va emergir fa uns mesos en el decurs de les excavacions, esdevenint els vestigis més importants trobats fins ara de la Dertosa de l’imperi romà.

L’Ajuntament es planteja ara una tercera fase d’excavacions, per tal de continuar traient a la llum restes d’aquesta basílica i delimitar el seu perímetre, amb una nau principal previsiblement situada en la franja del solar més propera al carrer Croera i la façana de la catedral.

A l’espai on s’han dut a terme les troballes, on es van enderrocar les cases del carrer Croera, hi ha prevista la construcció d’un nou espai espai públic o plaça que unirà la catedral de Santa Maria i el riu Ebre. La redacció del projecte s’havia de fer aquesta tardor, però ara l’obra queda ajornada. L’alcalde de la ciutat, Ferran Bel, volia que la plaça fos una realitat per al setembre (durant les festes de la Cinta) de l’any vinent; un termini que ara no es podrà complir.

«Tenim una oportunitat única de conèixer amb detall la nostra història i si hem esperat 50 anys no vindrà ara d’uns mesos. Caldrà veure quines restes es posen en valor i poden acabar fent-se visitables, en el marc del nou espai públic», ha afirmat Ferran Bel.