Tivissa, referent de turisme patrimonial i de natura

Noves troballes al Castellet de Banyoles mostren la importància d’aquesta ciutat dels ibers

18 diciembre 2020 10:48 | Actualizado a 19 diciembre 2020 11:27
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Al terme municipal de Tivissa, en un mirador privilegiat sobre el riu Ebre, trobem el Castellet de Banyoles, un important assentament iber del que tot just s’acaba de descobrir el que seria el seu nom original: Kum. La descoberta ha estat possible gràcies a la troballa d’un fragment de plom amb la marca d’una encunyació monetària; una troballa de gran valor històric i que demostra, alhora, que el Castellet de Banyoles va ser un important enclavament ibèric que disposava de fàbrica de moneda. Fa 22 anys que l’equip d’arqueòlegs del Grup de recerca sobre l’Arqueologia de la Complexitat i els Processos d’Evolució Social (GRACPE) de la Universitat de Barcelona va recuperar  els treballs arqueològics en aquest jaciment, excavat anteriorment a principis del segle XX (la troballa del conegut com a Tresor de Tivissa data del 1927). Uns treballs que actualment s’emmarquen en el projecte de recerca sobre la «Formació, desenvolupament i dissolució de la cultura ibèrica al curs inferior de l’Ebre (s. IX-I aC)»,  amb la col·laboració del Departament de Cultura i l’Ajuntament de Tivissa, i que permeten dur a terme excavacions anuals i consolidacions de les importants estructures trobades.

La campanya d’excavació d’enguany s’ha realitzat durant el mes de novembre i ha inclòs també treballs en un altre jaciment, en aquest cas a la Serra d’Almos. 

La població de Tivissa disposa del centre d’interpretació Espai Ilercavònia, creat i pensat precisament per donar a conèixer tot el ric patrimoni històric i cultural ibèric del municipi. 

Més actius turístics
Una aposta pel patrimoni que inclou també visites guiades al Castellet de Banyoles i el condicionament de la zona  de les Pintures Rupestres del Barranc de Vilella, on hi ha tres conjunts destacables: dos pertanyents a l’Art Rupestre Llevantí, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, i una altra cova d’art rupestre més esquemàtic, «on enguany s’ha actuat per netejar i recuperar l’entorn», segons detalla al Diari  Meritxell Margalef, segona tinent d’alcalde i regidora de Serveis al Territori, Serveis Econòmics i Esports de Tivissa. 

En el marc de l’aposta del municipi pel turisme, cal destacar també l’oferta del càmping i alberg municipal, on des de l’Ajuntament es volen potenciar a partir d’ara les estades d’estudiants al municipi. I és que l’entorn de Tivissa permet gaudir tant del patrimoni històric com del natural, envoltat de muntanyes.

En aquest sentit, «actualment duen a terme les seves pràctiques al càmping un grup d’alumnes del cicle d’Animació Sociocultural que s’imparteix a l’Institut Julio Antonio de Móra d’Ebre», comenta Margalef. 

El municipi de Tivissa, a la Ribera d’Ebre, és també singular per disposar de diversos nuclis de població. A més de Tivissa, hi ha la Serra d’Almos, Llaberia i Darmós. Aquest darrer, amb menys d’un centenar d’habitants, compta amb cinc cellers inscrits a la DO Montsant. 

Comentarios
Multimedia Diari