Tortosa: Plaça d'Agustí Querol i plaça de la Constitució

El ‘Diari’ presenta avui el tercer lliurament  de la sèrie ‘Places i carrers porticats dels nostres pobles i ciutats’ amb exemples de les pèrdues de l’urbanisme medieval de la ciutat de Tortosa. Joan Figuerola és arquitecte (Figuerola-Gavaldà-Romera Arquitectes)

14 febrero 2021 11:36 | Actualizado a 14 febrero 2021 12:14
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

Les antigues places de la Font i de les Cols ocupaven una situació estratègica a l’entrada de  Tortosa arribant pel riu Ebre. Des d’època ibèrica, la dominació grega, l’esplendorós període de la Dertosa romana i l’ocupació musulmana iniciada l’any 714, Tortosa sempre ha estat vinculada amb el comerç fluvial. Amb unes dimensions reduïdes i una planta triangular acabada amb l’ample de l’entrada a la petita plaça del Pont de Pedra, la plaça de la Font ha estat un dels espais més dinàmics de la ciutat des dels seus inicis. La font monumental gòtica que li donava nom i les dues façanes porticades de llevant i ponent, oferien un marc immillorable per les relacions veïnals i l’activitat de mercat. Destacats edificis modernistes d’inici del segle XX com la Casa Ramona Sechi i la desapareguda Fonda Europa (inicialment i fins a l’any 1913 situada entre el carrer Bonaire i la casa Sechi) amb amplis miradors vidrats a la façana, manifesten la pervivència del dinamisme d’aquest espai al llarg del temps.

L’antiga plaça de les Cols es va perdre amb la construcció del pont i els  estralls de la Guerra Civil

Fotografies antigues mostren la plaça envoltada per edificis de planta baixa destinada al comerç i quatre plantes superiors a habitatges, configurant un teixit urbà medieval atapeït d’activitat ciutadana en el reduït espai entre el riu i la Suda. Els edificis vuitcentistes tenien les plantes altes ocupades per habitatges amb una seqüència ordenada de balcons i els baixos destinats a un comerç afavorit pel generós espai porticat davanter. Predominaven els terrats veïnals amb baranes de balustres sobre una gran cornisa i espais coberts amb teulada inclinada allotjant les golfes i espais de servei dels veïns. Els estralls dels bombardejos feixistes patits en aquesta zona estratègica d’entrada a la ciutat i l’ampliació del carrer Bonaire d’accés a la plaça pel costat nord, van mutilar l’urbanisme inicial de la plaça de la Font. Les posteriors actuacions urbanes en temps de l’autarquia de postguerra també causaren la pèrdua del front porticat de ponent i l’emblemàtic edifici de la Fonda Europa del costat sud de la plaça. Actualment sols queden en peu la façana porticada de llevant, amb la Casa Ramona Sechi signada pel mestre d’obres Josep M. Vaquer Urquizú amb la planta baixa remodelada per l’arquitecte Pau Monguió Segura i l’adjacent de la farmàcia Sanmartín. Aquests dos edificis junt amb l’enderrocada fonda donaven una imatge cosmopolita a la plaça als inicis del segle XX, en uns moments que es van construir rellevants edificis modernistes a la ciutat.

Plaça de la Constitució, antiga plaça de les Cols

L’antiga plaça de les Cols (nom que manifesta la seva funció de mercat a l’aire lliure) tenia els dos fronts de llevant i ponent amb edificis porticats. Aquest darrer front va ser enderrocat als inicis del segle XX per tal de permetre la construcció de la rampa d’accés del pont nou del riu Ebre amb cota sobreelevada per garantir la navegació fluvial. L’amplada del pont va obligar a enderrocar també l’antiga església del Roser i els carrers adjacents que conservaven la traça de l’urbanisme medieval tocant el riu.

L’actual espai porticat construït amb un llenguatge classicista després de la guerra civil segueix l’ordenació del conjunt dels antics porxos, amb pilars de pedra de planta quadrada, basa i capitell, llindes i forjats de fusta sustentant les plantes superiors. El darrer edifici davant l’actual avinguda de la Generalitat és l’únic que encara manté el sistema constructiu medieval, amb la façana superior sobresortint dels porxos amb mènsules. Les fotografies antigues de la plaça mostren una tipologia generalitzada de les cases de finals del segle XIX, amb la porta i escala d’accés als pisos superiors molt estretes per optimitzar l’espai de botigues en una zona comercial molt activa. 

L’antiga façana nord de la plaça seguint l’alineació de l’estret carrer lateral del Pes de la Palla no tenia pòrtics, configurant el tester dels edificis que donaven a la plaça de la Font. Les dues places configuraven la veritable plaça major de Tortosa, unides pel traçat en diagonal del pas de carruatges, seguint la trama urbana de l’entorn i diferenciant el sòl de terra de l’espai lateral destinat a mercat davant l’espai porticat. El reportatge fotogràfic de principis del segle XX de Ramon Borrell  permet tenir una imatge de l’articulació de les dues places i les interessants perspectives visuals que generava aquest llarg eix vertebrador de la ciutat medieval. La configuració actual d’aquest espai ha transformat les antigues places porticades de la Font i de les Cols en una caòtica cruïlla de carrers envaïts pel trànsit de vehicles, una pèrdua d’espais carregats d’història amb intensa activitat ciutadana i comercial.

Part de la informació d’aquesta sèrie està extreta del llibre ‘Espais urbans porticats a la demarcació de Tarragona’, del mateix autor de l’article i editat per la Diputació de Tarragona, que proposa un recorregut per carrers, places i edificis porticats de 38 municipis amb fotografies, dibuixos  i plànols de Joan Figuerola.  

  

Comentarios
Multimedia Diari