Tortosa: Plaça i carrer de l'Àngel, un lloc ric i dinàmic

La reconquesta de Ramon Berenguer IV l’any 1148 representa per Tortosa una nova etapa de creixement i prosperitat econòmica que configura la ciutat medieval. Entre els segles XII i XV la comunitat jueva de Tortosa, situada als barris de Sant Jaume i Remolins, era una de les més importants de Catalunya i va tenir un paper destacat en l’economia de la ciutat. El nucli medieval de Tortosa és molt dens i queda estructurat per dos eixos principals definits pels carrers de la Rosa i de Montcada, que s’ajunten al carrer i plaça de l’Àngel.

Ja al segle XIII el Consell de la ciutat de Tortosa es proposa sanejar els serveis públics i renovar la trama urbana islàmica. La millora de la higiene i l’obertura de nous eixos viaris als eixamples medievals són actuacions d’ordenació urbana habituals en moltes ciutats i viles reconquerides del país. El llibre dels Costums de Tortosa de l’any 1272 regula aspectes higiènics dels carrers de la ciutat, com el clavegueram i en la construcció dels edificis: «Tot hom pot fer claveguera o estremera en son alberch». Així es va configurant un espai ric i dinàmic en la ciutat del segle XIV. L’eix definit per la plaça de la Font, la plaça de les Cols, el carrer de l’Àngel fins arribar a la plaça del mateix nom, és el centre de la activa vida social i de mercat de Tortosa. La seva proximitat amb el primitiu ajuntament, l’antic pont de barques comunicant amb l’altra riba del riu, la Llotja i l’antic barri de pescadors fan d’aquest lloc el veritable centre neuràlgic de la ciutat.

El segle XIV representa una època d’important empenta econòmica i demogràfica per a la ciutat, amb l’eixample dels barris de Santa Clara i el Garrofer dins del perímetre emmurallat. La ciutat medieval queda encaixada entre el riu Ebre, la muntanya de la Suda, el barri de Remolins i la traça aproximada de l’actual carrer de Teodoro González al sud, mantenint fins avui una intensa activitat comercial.

Les quatre cases del tram de llevant del carrer de l’Àngel entre el carrer de Montcada i el carreró dels Mercaders, són les úniques que conserven el primitiu porticat a la planta baixa. Malgrat la substitució d’altres cases porticades per construccions d’època moderna, aquest petit tram exemplifica la vocació de mercat d’un carrer que uneix les places de l’Àngel i de la Font. L’arribada del carrer Montcada, una de les artèries més importants de la ciutat medieval, referma la vocació de centralitat del carrer i la plaça de l’Àngel mantinguda des del segle XIV fins ara.

El tram porticat del carrer de l’Àngel és un exemple de l’urbanisme medieval de Tortosa, amb una edificació densa en alçada i un parcel·lari de reduïdes dimensions. L’alçada diferent del pòrtic de cada casa independent de la veïna i doblant pilastres, els pilars de pedra de fust rodó o secció en xamfrans i les façanes amb portes i finestres de carreus escairats, són una mostra de la casa i l’urbanisme de la ciutat de l’edat mitjana.
Aquesta tipologia medieval conviu i contrasta amb edificis d’època moderna en el mateix carrer, manifestant la vocació d’una ciutat oberta a les noves tendències arquitectòniques en moments de bonança econòmica i mercantil. Les magnífiques cases bastides el segle XIX i inicis del XX donen un caràcter senyorial al carrer de l’Àngel, malgrat que poden passar desapercebudes en un àmbit de reduïdes dimensions. La Casa Franquet a la cantonada amb el carrer Montcada de Josep Grifoll, bastida entre els anys 1864 i 1869, la desapareguda botiga Casa Canivell a la cantonada de la travessia de l’Àngel, i la Casa Lamote de Grignon (1911-1912), coneguda com Hotel Siboni, de Josep Maria Vaquer i Urquizú, en són exemples destacats.

La casa Lamote de Grignon es una elegant casa modernista d’exuberant ornamentació escultòrica i abundant decoració amb relleu als brancals, llindes, balconades i tribunes vidrades a la façana. La seva posició sense àmplies perspectives frontals permet que ressaltin encara més el relleu de les portalades, les ondulacions dels balcons, tribunes i grans cornises des d’una visió lateral pel vianant del carrer de l’Àngel. Un passeig recomanable per qui vulgui anar de compres i descobrir espais carregats alhora de tradició i modernitat.