Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Tortosa: Quan la vida amb mobilitat reduïda es converteix en una cursa d’obstacles diària

Mobilitat. Un recorregut per la ciutat busca crear consciència sobre les barreres arquitectòniques

ROSER REGOLF CAZORLA

Whatsapp
Ahir es va organitzar una gimcana pels carrers del centre de Tortosa. FOTO: JOAN REVILLAS

Ahir es va organitzar una gimcana pels carrers del centre de Tortosa. FOTO: JOAN REVILLAS

Passen alguns minuts fins que poden pujar a la vorera, un escaló ho impedeix. Finalment, quan troben una rampa que hauria de ser accessible, no està arran de terra o hi ha un vehicle aparcat amb les llums intermitents. Aquests són només alguns dels obstacles amb els quals les persones amb cadira de rodes s’han de trobar cada dia quan surten de casa. Amb motiu del Dia Internacional de les persones amb discapacitat, l’Associació per a la Integració de Persones amb Discapacitat de l’Ebre (ASSIDE) va organitzar ahir una gimcana per Tortosa per crear consciència sobre les barreres arquitectòniques. «El que volem aconseguir és que la gent obri els ulls i que es compleixi d’una vegada la llei universal de mobilitat», explicava Paquita Gomis, secretària d’ASSIDE.

Estudiants de l’Institut de l’Ebre, arquitectes, polítics municipals i fins i tot la Policia Local van asseure’s a una cadira per viure en primera persona els nombrosos impediments que es troben per Tortosa les persones amb mobilitat reduïda. La ruta, que va arrancar des de davant del Mercat Municipal, estava ideada per realitzar un recorregut per punts estratègics com botigues, bancs, farmàcies o edificis municipals. A la majoria d’aquests punts però no van poder entrar-hi, ja que eren gairebé invisibles les mesures d’accessibilitat. Melissa i Nadia, estudiants d’un grau superior a l’Institut de l’Ebre, van ser dos de les joves que s’anaven alternant com a acompanyants i usuàries d’una cadira manual: «És molt difícil fer tot el que fem nosaltres cada dia», deien.

Però les barreres arquitectòniques no ho són tot, sinó que un altre tipus d’obstacle són els conductors i ciutadans que dificulten el dia a dia d’aquells que van amb cadira o bastó: «Jo he anat amb un bastó i ara fa set anys que vaig amb cadira. I estem farts que els vehicles estacionen als llocs per on passem nosaltres, ja n’hi ha prou d’excuses», sentenciava Paquita Gomis.

Espais públics inaccessibles

Les instal·lacions públiques, en contra del que es pugui pensar, també són un impediment. A la plaça Alfons XII, per exemple, només es pot accedir per la rampa principal i circulant alguns metres pel mig de la calçada. A l’edifici de Serveis Socials va ser impossible arribar a la porta i encara menys tocar el timbre. El mateix passa a Correus, on hi ha dos pendents i cal fer una maniobra impossible per poder-hi entrar.

Jaume Margalef, participant i membre del Col·legi d’Arquitectes, apuntava que «s’ha d’humanitzar més les ciutats i prioritzar a les persones per sobre dels vehicles, al contrari de com és ara». I així una llarga llista de punts conflictius que, amb aquestes accions, volen fer visibles als ulls del ciutadà i dels polítics, ja que no només influeixen a persones amb mobilitat reduïda, sinó també a cotxets infantils o gent gran amb carros de la compra.

Temas

Comentarios

Lea También