Tortosa: Un any sense Gerard Vergés

L´Ajuntament de Tortosa i Cultura retren homenatge a la figura de l´escriptor tortosí Gerard Vergés, en el primer aniversari de la seua mort

19 mayo 2017 22:59 | Actualizado a 22 mayo 2017 21:25
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

El passat novembre, la professora de literatura Pili Andreu va oferir a la Universitat Rovira i Virgili una conferència sobre Gerard Vergés. Aquella tarda va apropar al públic el poema Fa deu anys, fa deu segles, el primer inclòs a La insostenible lleugeresa del vers (DVD Ediciones, 2002) de Gerard Vergés, on l’autor expressa, sense dir-ho, la inútil bellesa de la poesia i com la vida pot seguir sense la seua existència.

Fa tot just un any del traspàs de Vergés, el 23 d’abril de 2014. I, com ell deia, hi ha hagut una primavera i una tardor i un estiu amb mar incandescent i hem llegit periòdics i novel·les i els semàfors no s’han aturat i les abelles han fet mel... Amb tot, la vida ha seguit el seu curs.

Ahir l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa va acollir un homenatge a Gerard Vergés. Va ser un gran reconeixement però que arriba, potser, amb una mica de retard. A l’acte van assistir notables representacions institucionals com el conseller de Cultura, Ferran Mascarell. «El d’avui és un acte de justícia que farà possible la continuïtat del seu reconeixement», va declarar.

Jesús Massip va oferir una xerrada més personal i intimista, recordant el seu «amic de l’ànima, company de lletres i versos». Massip, Creu de Sant Jordi 2015 i director del Museu Arxiu de Tortosa des de 1960 fins al 1992, va ser gran amic del poeta, amb qui va fundar la revista Gèminis l’any 1951 arran les seues trobades comunes.

La directora de la Institució de les Lletres Catalanes Laura Borràs, per la seua banda, va conferenciar fent un repàs a la personalitat i a l’obra de l’escriptor i recordant que «els poetes no moren si els llegim».

El grup Riu en So també va participar en l’acte, interpretant Paraules cantades, quan tot just acaben de presentar el seu nou disc dedicat íntegrament a Vergés.

Humanista i lletraferit, però també home de ciències, nét i fill d’apotecaris, Vergés mateix diria que el que més li agradava al món era la poesia, després la pintura, i en tercer lloc, la música. I que aquesta és, precisament, el secret de la poesia.

Infància, llengua i paisatge serien els tres pilars de la seua obra; una infància molt recordada i marcada per la guerra, una llengua sempre en lluita, un paisatge protagonitzat per l’Ebre.

Fa un any, fa deu segles. El cínic Vergés tenia raó al seu poema: que ens fem vells, que la vida passa... Però que, malgrat tot, la literatura queda.

Altres homenatges

Fa una setmana ja es va celebrar un extraordinari homenatge a l’escriptor a l’Arts Santa Mònica de Barcelona, organitzat per l’Ajuntament de Tortosa i la Institució de les Lletres Catalanes. Allí, l’editor Emili Rosales va fer pública la notícia que Edicions Proa reeditarà properament l’obra poètica de Vergés.

D’altra banda, la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa va inaugurar la revetlla de Sant Jordi una ruta literària basada en la figura de Vergés, anomenada ‘Tortosa, sota l’ombra de Vergés’.

La literata i experta en l’autor Xell Aixarch va oferir un recorregut pels punts vitals de la seua ciutat natal, com el carrer de la Rosa. Allí estava la farmàcia del seu avi i l’acadèmia de Ricardo Cerveto, on per deu pessetes al mes un petit Gerard aprenia a dibuixar.

Comentarios
Multimedia Diari