«Tothom, visqui on visqui, ha de tenir les mateixes oportunitats»

Com veu el problema del despoblament rural?

El despoblament i l’envelliment de la població són dos fenòmens que posen en risc l’equilibri territorial de Catalunya i l’estabilitat econòmica i social d’algunes comarques. Atacar aquest fenomen és una prioritat del Govern que presideixo, és un tema de justícia. I per això hem posat en marxa l’estratègia de dinamització territorial ‘Un país d’oportunitats, un país viu’, una eina de diàleg bilateral amb el territori, amb els agents socials, econòmics i culturals locals, per facilitar el creixement i la diversificació de l’economia i la millora del nivell de vida i de l’ocupació.

En què consisteix la iniciativa?

Es tracta d’identificar conjuntament els factors que produeixen el despoblament i definir les actuacions específiques per a cada territori. Volem un país viu, sostenible i equilibrat. Volem que tothom, visqui on visqui, tingui les mateixes oportunitats per desenvolupar el seu projecte de vida.

I començaran per comarques del Pirineu i l’Ebre.

En concret hem acordat engegar-lo al Pallars Sobirà i a la Ribera d’Ebre, una comarca, aquesta darrera, que ha patit un dels incendis més importants d’aquest estiu, i continuar per l’Alt Urgell i la Terra Alta. Però l’objectiu és estendre aquesta estratègia arreu del país. Tot plegat es farà establint una relació bilateral amb cadascuna de les comarques, amb un diàleg sincer i realista sobre les necessitats del territori.

Alguns d’aquests plans s’emprendran de forma immediata?

Ja hem creat aquestes comissions de treball territorial bilaterals. Hem fet les primeres reunions i hem començat a establir el calendari i les prioritats. El 8 de juliol passat ja vam constituir la comissió del País Viu, que està integrada per deu departaments del Govern. També hi són representats tots els territoris a través dels delegats de la Generalitat. Com veieu, es tracta d’una eina transversal i multidisciplinar.

A la majoria de les comarques rurals existeix un sentiment col·lectiu que han quedat oblidades de Barcelona. Ho creu també així?

És evident que les grans urbs generen una atracció que afavoreix el despoblament. Però aquest no és un fenomen estrictament català, sinó global. La vida econòmica i social es concentra cada vegada més a les grans ciutats i això contribueix al despoblament de les zones rurals. Però al mateix temps, les grans ciutats generen moltes sinergies amb el conjunt del territori. Catalunya aprofita, i estic convençut que encara ho farà més en el futur, les externalitats positives que comporta tenir una ciutat com Barcelona.

A les Terres de l’Ebre, on es produeix la major part de l’energia elèctrica i hi ha el riu amb més cabal de la península, no arriben les inversions industrials, sovint per falta d’infraestructures i serveis adequats.

No és raonable en absolut. Una inversió industrial o de qualsevol altre tipus que vulgui venir a Catalunya ha de disposar de les infraestructures necessàries per cobrir les seves necessitats a un cost raonable.

Comarques que produeixen tanta electricitat i a la vegada sofreixen un despoblament continuat no haurien de rebre una compensació a la factura de la llum per fomentar l’activitat econòmica?

Dissortadament, les competències del Govern no ens permeten incidir en la factura de l’electricitat. Malgrat això, la nostra posició en aquest àmbit és que el territori que suporta les servituds d’una infraestructura de generació d’energia elèctrica ha de participar d’una manera o altra en els beneficis que produeix. I per això instem els promotors a establir convenis de col·laboració amb els municipis.

Com es poden endegar accions concretes i visibles per animar les poblacions envellides i activar l’economia?

Precisament aquest és un dels elements prioritaris en què estem treballant. Tenim una línia d’ajuts per a dinamització territorial dels municipis de fins a 2.000 habitants i el nou Pla Únic d’Obres i Serveis inclou una línia específica d’acció territorial per a municipis de fins a 5.000 habitants. I en paral·lel, com comentava, hem endegat el programa País Viu.

S’ha de potenciar la col·laboració entre les administracions?

Existeix una col·laboració institucional amb les diputacions, els consells comarcals i els ens locals, amb qui s’ha anat teixint estratègies territorials. Per exemple, en el marc del Programa operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020, que finança actuacions adreçades a promoure el creixement i l’ocupació.De tota manera, és cert que queda feina a fer.

Els incendis forestals es reduirien si les terres ermes es treballessin i els pastors poguessin pasturar-les. No se’ls podrien donar ajuts directes?

L’agricultura i la ramaderia són essencials per mantenir el territori viu i no perdre el paisatge en mosaic que és essencial en l’extinció dels focs. Actualment a Catalunya hi ha unes 45.000 hectàrees de terrenys erms. Si no les posem en producció en pocs anys les ocuparà el bosc i això ens agreujarà el problema dels incendis. Per evitar que passi, el Parlament va aprovar la Llei d’espais agraris, que contempla un registre de terrenys agraris en desús i posar-los en producció, amb l’objectiu de donar suport al sector primari i augmentar-ne la competitivitat.