Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Trenta treballadors mantenen hibernat el Castor, amb un cost de 9 milions l’any

La Plataforma del Sénia reclama al nou govern que desmantelli definitivament la infraestructura, quan es compleixen cinc anys dels terratrèmols que van sacsejar la costa i la paralització de l’activitat per part del Ministeri d’Indústria

Maribel Millan

Whatsapp
Imatge aèria d’arxiu de la plataforma marina del projecte Castor, davant la costa de Vinaròs i Alcanar.  FOTO: Joan Revillas

Imatge aèria d’arxiu de la plataforma marina del projecte Castor, davant la costa de Vinaròs i Alcanar. FOTO: Joan Revillas

Un equip d’una trentena de persones, entre personal d’Enagás i d’empreses externes subcontractades, es fa càrrec dels treballs de manteniment de les instal·lacions del projecte Castor, en hibernació des del març del 2016. 

Amb els pous segellats, els tècnics s’encarreguen de vigilar i monitorar les 24 hores del dia la integritat i la seguretat de l’estructura, així com de mantenir en bon estat les instal·lacions de la planta marina, la terrestre i gasoducte que les uneix, segons detallen al Diari fonts d’Enagás, qui té encarregats aquests treballs per part del Ministeri d’Indústria. 

Aquestes tasques i d’altres auxiliars com ara el transport en helicòpter, la prevenció d’incendis, la seguretat o l’enllumenat comporten globalment un cost anual de 9 milions d’euros, segons afirmen des d’Enagás. Inicialment es va parlar de 15 milions anuals, però fonts de l’empresa asseguren que aquesta xifra incloïa els treballs de segellat dels pous, ara ja finalitzats.

La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, opositora al magatzem de gas des dels seus inicis, denuncia aquest cost «excessivament elevat de la hibernació» i reclama al nou Govern de l’Estat que no ajorni més la decisió i desmantelli definitivament les instal·lacions, deixant al subsòl marí el gas que es va injectar i que va provocar un miler de sismes l’any 2013. Un episodi que va crear molt malestar entre els veïns de les poblacions del nord de Castelló i les Terres de l’Ebre on es van notar aquells moviments.

Precisament ara es compleixen cinc anys d’aquella crisi sísmica, que va acabar amb la paralització de l’activitat per part del Ministeri d’Indústria. Des de la Plataforma qualifiquen de tot un «despropòsit» «tant la planificació del projecte, com la seva execució i la posterior resolució de la crisi», amb l’empresa promotora Escal UGS (participada en un 66 per cent per l’ACS de Florentino Pérez) retornant l’obra a l’Estat (fet que permetia una polèmica clàusula del projecte) i el Reial decret pel qual se li atorgava, a sobre, una indemnització de 1.350 milions d’euros que s’ha de carregar al rebut dels consumidors de gas en els pròxims anys. Aquesta compensació ha estat anul·lada pel Tribunal Constitucional, en un dels fronts judicials oberts pel cas.

El Jutjat de Vinaròs continua amb la investigació i la presa de declaracions per determinar possibles responsabilitats. Arran la denúncia presentada inicialment per Fiscalia, la causa acumula milers de pàgines i una vintena d’investigats pels suposats delictes ambientals i de prevaricació ambiental. A banda del president d’Escal UGS, Recaredo del Potro, el director tècnic, Carlos Barat, i el consell d’administració de l’empresa, figuren exalts càrrecs i funcionaris dels ministeris d’Indústria i Agricultura, així com de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya.
Per contra, l’Audiència Nacional ha arxivat definitivament la querella criminal contra Florentino Pérez i cinc exministres pel cas Casto, presentada per la Xarxa de l’Observatori del Deute en la Globalització i diverses entitats més, entre les quals la Plataforma del Sénia.
Aquest moviment social opositor a la planta, nascut a Alcanar l’any 2007, preveu poder explicar pròximament al Parlament de Catalunya tota la seva tasca d’investigació i denuncia al voltant del projecte Castor, en el marc de la Comissió d’Investigació que s’ha de posar en marxa, segons explica al Diari un dels portaveus, Evelio Monfort.

Aquesta pròxima setmana també el Congrés dels Diputats ha de debatre si crea una comissió d’investigació pròpia sobre el polèmic magatzem subterrani de gas.

Terratrèmols de fins a 4,2 graus

A principis de setembre del 2013 l’Observatori de l’Ebre va registrar un augment de l’activitat sísmica al voltant de la plataforma marina del Castor, on s’estaven duent a terme tasques d’injecció de gas de matalàs, previ a la posada en marxa del magatzem. El primer sisme que van notar els veïns de la zona es va produir la matinada del 24 de setembre. La intensitat dels sismes va anar en augment i el dia 27 el Ministeri d’Indústria va decretar l’aturada de l’activitat. L’1 d’octubre es va produir un terratrèmol de 4,2 graus, el màxim de l’episodi. Estudis de l’Institut Tecnològic de Massachusetts encarregats pel govern van confirmar finalment, l’any passat, la correlació directa entre l’activitat del Castor i el miler de terratrèmols registrats a la zona. 

Comentarios

Lea También