Ulldecona: La cruïlla de camins e la plaça de l’Església

Amb la conquesta del castell d’Ulldecona l’any 1148 per Ramon Berenguer IV el primer nucli habitat se situa al seu resguard, adquirint la carta de població l’any 1222. A mitjans del segle XIII es permet la urbanització d’una nova població envoltada per una muralla, fossar, torres i quatre portals d’entrada situats a l’arribada a la vila dels camins que anaven de Tortosa a Vinaròs i d’Alcanar a Godall, l’actual emplaçament en la cruïlla de vies de comunicació amb el territori. L’estructura de l’urbanisme inicial perdura fins al segle XVIII quan el creixement de la població sobrepassa els límits murats.

L’antic recinte fortificat seguia el recorregut dels carrers de la Murada de Dalt, Jacint Verdaguer, Compte Berenguer, de la Murada de Baix i d’Adell. Els portals de Morella al cap del carrer del Pes, el de la Mar al final del carrer Sant Antoni, i els de València i de Tortosa a cada un dels inicis del carrer Major al costat dels convents de Santa Magdalena i dels Dominics, donaven accés a la vila des dels quatre punts cardinals. La trama urbana quedava definida per una quadrícula de carrers conservant la disposició de les portes del recinte emmurallat medieval, amb el carrer Major com a veritable eix vertebrador de l’urbanisme de la vila. 

Ulldecona ha patit al llarg de la seva història els estralls de les successives guerres dels Segadors, les Carlinades i la darrera Guerra Civil, amb davallades de la seva economia i la pèrdua de molts edificis històrics. Malgrat tot, encara conserva edificis del seu passat medieval: cases senyorials, convents, l’església gòtica de Sant Lluc, passos de carrers sota porxos i els edificis porticats de la plaça de l’Església i del carrer Major. Entre els carrers de Sant Lluc i Roger de Llúria donant al carrer Major se situa un edifici porticat englobant el perxe d’entrada al carrer Roger de Llúria, també acabat amb un perxe davant el carrer d’Aribau.

El centre històric encara conserva nombrosos edificis ocupats per habitatges unifamiliars mantenint la tipologia vernacle de planta baixa, entresol, planta pis i golfes amb la disposició de la façana tradicional. Presideix la planta baixa la portalada per l’accés dels animals i els carros amb llindes on hi ha gravada la data de construcció o l’ofici de la casa. L’austera i racional composició de les seves façanes és manifesta en els balcons a l’entresòl i pis superior destinats a l’habitatge i les petites finestres a les golfes per emmagatzemar productes agrícoles. L’església parroquial de Sant Lluc bastida entre els segles XIV i XV i les arcades dels edificis porticats del costat sud de la plaça de l’Església són vestigis del conjunt medieval d’aquest espai urbà que resten en peu després de l’enderroc de l’antiga casa de la Vila amb una torre i les reformes modernes dels edificis porticats.

Els edificis de la plaça confrontats amb l’Església anomenats popularment ‘los pèrxens’, configuren un porticat de set arcs fins al carrer lateral de Sant Antoni i són exemple de les diverses actuacions de renovació d’edificis porticats realitzades al llarg del temps. Mostren diversos llenguatges arquitectònics reinterpretant l’espai porticat tot respectant la idiosincràsia de l’espai urbà. Els més antics situats al sud es componen de quatre arcades medievals amb dovelles i pilars de pedra sustentant sostres amb cabirons de fusta de suport dels pisos superiors. Segueix l’edifici anomenat Casa de la Feligresa amb dos arcs tudor i una columna central de secció circular. La casa en cantonada amb el carrer de Sant Antoni amb un arc escarser i l’edifici que finalitza el front porticat pel sud amb dos arcs rebaixats i un petit reclau són de factura moderna. 

La Casa de la Feligresa de l’arquitecte Cèsar Martinell és un edifici porticat de tres plantes coronat amb un elegant remat de cresteries de maó vist, ceràmica i reixes de ferro forjat que posa en valor la casa porticada amb un llenguatge dins els paràmetres del noucentisme, respectant les proporcions, els ritmes i la singularitat del lloc. Amb una tribuna de mènsules escalonades adaptada als arcs de la porxada, balcons emmarcats amb amples brancals, esgrafiats amb motius decoratius i l’any 1921 de construcció, és un exponent dels nombrosos edificis noucentistes de la població. 
Seguint l’alineació del carrer de Sant Lluc se situa un edifici porticat amb cinc arcs donant a la plaça i un cantoner al carrer Major. És una construcció austera sense cap decoració que segueix la composició i els paràmetres dels edificis porticats vuitcentistes. Les obertures de la planta baixa i entresol donen a l’interior del porticat i les dues plantes destinades a habitatges estan ordenades amb balcons seguint el modelatge dels pòrtics. L’edificació dóna un caràcter de modernitat a la cruïlla de carrers més representativa i dinàmica de la vila, el punt de trobada dels visitants de la vila. 

Les perllongades vistes des de la plaça de l’Església al llarg dels dos costats del carrer Major fins a albirar al fons el paisatge de l’entorn, és la mateixa visió dels viatgers de l’edat mitjana quan eren obligats a travessar la vila murada entrant pels seus portals. La perfecta geometria rectilínia del carrer Major manifesta l’antic camí de comunicació de la vila amb les poblacions veïnes, remarca la seva vocació de control sobre el territori i reafirma la centralitat de l’antiga vila murada d’Ulldecona en l’ampli territori del Montsià.