Un documental analitzarà el problema del corredor mediterrani des de la seva 'baula més feble': les Terres de l'Ebre

Un documental s'ha proposat analitzar el problema que genera el corredor mediterrani des de la perspectiva dels usuaris i del territori que s'han convertit en la "baula més feble" d'aquest traçat: les Terres de l'Ebre. 'Desconnectats' és el projecte d'un grup de professionals ebrencs que, emprant com a fil conductor una conferència del catedràtic ebrenc de la UB i expert en infraestructures, Germà Bel, vol reivindicar la necessitat del projecte a partir de l'experiència d'un territori que, tot i veure'ls passar, viu encara aïllat dels grans eixos de comunicació. El documental vol donar veu a usuaris i experts sobre els efectes que els colls d'ampolla de la xarxa ferroviària i la manca de vies ràpides gratuïtes que connecten amb els grans nuclis tenen en les seves vides i l'activitat econòmica. Els impulsors de 'Desconnectats', que actualment es troben immersos de ple en el rodatge, han llançat una campanya de micromecenatge per aconseguir 5.000 euros per a la seva producció i volen posar a disposició dels centres d'estudis i educatius el material recollit en la recerca.

Què pot afegir de nou el documental al debat sobre el corredor mediterrani? "L'aportació dels ebrencs. El problema del corredor mediterrani evidencia que la baula més feble són les infraestructures de les Terres de l'Ebre", medita el director i guionista del projecte Toni Royo –que forma equip amb la productora FilmsNòmades i el grup ABS-. Tot i reconèixer que no és un problema "únic" d'aquest territori, remarca Royo que, al sud de Catalunya, "abans que sabéssim que és el corredor mediterrani, ja estàvem patint això quotidianament". Els exemples abasten el tren i les carreteres: els 40 quilòmetres de via única entre Tarragona i Vandellòs, un autèntic "coll d'ampolla". També la manca de desdoblament de la N-340 entre l'Hospitalet de l'Infant i la Jana.

Explica Royo que la idea va sorgir fa un parell d'anys, després de constatar que les comunicacions entre Barcelona i les Terres de l'Ebre no havien millorat en dècades. Una situació que enllaça amb les tesis que Germà Bel plantejava apuntava al seu llibre 'Espanya, capital París', sobre el desenvolupament radial de les infraestructures estatals tendent a prioritzar el desenvolupament econòmic i refermar el poder polític a l'entorn de Madrid. Els incidents de les últimes setmanes que han empitjorat encara més la situació del servei ferroviari a les Terres de l'Ebre han acabat reforçant aquests plantejaments.

El documental, de fet, es basarà en una conferència que Bel pronunciarà al Centre d'Art lo Pati d'Amposta el pròxim mes de setembre i recollirà també l'opinió dels usuaris, de la Plataforma Trens Dignes Terres de l'Ebre-Priorat, dels agents econòmics del territori així com d'experts universitaris de Catalunya i el País Valencià sobre diferents disciplines –des de la geografia econòmica, ordenació territorial, mobilitat sostenible o infraestructures-, així com des de la contextualització històrica.

Desconnexió "volguda" políticament

"Hi ha moltes dades econòmiques al darrere que ho expliquen", sosté Royo, per qui, al capdavall, la situació de desconnexió de les Terres de l'Ebre respecte les grans infraestructures té un clar "rerefons polític". "És una desconnexió volguda entre les Terres de l'Ebre i el País Valencià. L'Estat ha volgut evitar, des del temps de la transició, que hi hagi un contrapoder econòmic a la capitalitat de Madrid. El PIB de l'ix mediterrani suma el 40% de l'estatal. És una forma de tallar la connexió, que culturalment s'ha fet, però econòmicament es fa a través de les infraestructures", insisteix. Recorda, a tall d'exemple, que el trànsit de mercaderies entre Catalunya i el País Valencià, unes 350.000 tones anuals en els dos sentits, és similar al que tenen París i Lió o Milà i Romà. "Si hi hagués una bona connexió es podria multiplicar el tràfic i també amb la frontera francesa", indica. Centres logístics i ports podrien optar a ampliar la seva activitat oferint una millor connexió amb el trànsit marítim cap a Àsia.

Però lamenta que, ni en el context de crisi econòmica, que aconsellaria prioritzar les opcions més rendibles, ha ajudat a fonamentar el corredor mediterrani des del punt de vista polític. Per contra, confia que el "desgel" experimentat entre els governs català i del País Valencià ajudi a començar a desencallar la situació. "Cal una acció conjunta dels polítics de les Terres de l'Ebre per aprofitar l'oportunitat. Hi ha una bona sintonia entre Catalunya i el País Valencià per parlar", assumeix. Recorda que el món empresarial d'aquests dos territoris –amb l'aparició del lobby Ferrmed, per impulsar el corredor- ha d'avançar en aquest sentit. Creu també que els agents socio-econòmics i els dirigents polítics ebrencs han de fer sentir la seva paraula, potenciant definitivament una solució amb l'estació central de l'Aldea com a referent i parada de combois d'alta velocitat. "Com fa 150 anys Tortosa va fer el possible per aconseguir la línia de ferrocarril a la ciutat, perquè calia estar al costat dels eixos de mobilitat per facilitar la localització de les indústries. Ara, el tren és un factor de progrés i no el podem perdre", subratlla.

Estrena el 2017

A banda de l'anàlisi, la reivindicació actual i la projecció de futur, el documental vol fer també un balanç històric retrospectiu de tot allò que ha representat la implantació del ferrocarril a les Terres de l'Ebre, en la "unitat" de pobles i comarques. De fet, la idea és que 'Desconnectats' es pugui estrenar al 2017, coincidint amb el 90 aniversari del primer viatge del Carrilet entre Tortosa i la Cava o l'arribada del ferrocarril a Tortosa l'any 1867. "Arribarà en un moment adequat i òptim per generar el debat i la reflexió necessària", precisa Royo. Més enllà de remoure consciències, els autors del projecte volen que tinguin "un recorregut pedagògic" en forma de "projecte transmèdia". El documental estarà disponible per visualitzar en un web interactiu, que també albergarà tota la informació generada –vídeos, documents o fotos- al llarg del procés de recerca i producció. La idea, segons Royo, és que aquest material pugui ser d'utilitat per a instituts d'ensenyament, estudiosos i associacions d'amics del ferrocarril. Una fórmula, al marge de les projeccions previstes als municipis que hi col·laborin, d'optimitzar l"'esforç" al darrere del projecte.

El documental compta amb el suport econòmic de diversos ajuntaments de les Terres de l'Ebre i de la Diputació de Tarragona. Per ajudar a cobrir els costos de producció, els seus impulsors han obert una campanya de microfinançament a través de Verkami -vkm.is/desconnectats- amb la qual ofereixen als mecenes recompenses que van des de camisetes, cartells, sopars, entrades al Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú o l'assistència al rodatge de la conferència de Germà Bel el pròxim setembre. També han obert un blog i un compte a twitter per interactuar des de les xarxes socials. "La idea és poder anar explicant tot el procés i mantenir el contacte", ha tancat Royo.